Teusinda d'Arle (abans de 928 - després de 977), fou una aristòcrata borgonyona instal·lada a Arle a Provença, coneguda per les seves nombroses donacions a l'Església arlesiana.
Biografia miniatura|L'abadia de Montmajor va ser erigida sobre un pujol dominant la planura pantanosa que s'estén al nord d'Arle Teusinda fou una dona de l'aristocràcia borgonyona que va seguir a Hug d'Arle a Provença; pertanyia a la família dels comtes de Cavaillon; seria possiblement la filla del comte d'Apt conegut sota el sobrenom de Griffó d'Apt,Un comte d'Apt, conegut com Griffó (que seria Griffó II, fil de Griffó I d'Apt), va delegar als seus fills la cura de conduir la segona ost del cos d'exèrcit de Guillem I de Provença. Després de la conquesta, reberen en dotació, una àmplia part dels pre Alps calcaris mossegant també sobre els Alps cristal·lins de l'alt país nissard, en el prolongament del principat de Riez entre els rius Jabron i Vesubi. Aquest domini englobava les dues antigues diòcesis de Sénez i Glandèves. Aquest immens territori essencialment muntanyós, un dels més grans concedits, era també, «el més pobre» i certament el més difícil d'administrar. Es diu que Griffó fou eliminat en circumstàncies desconegudes per Guillem d'Avinyó i Bosó II d'Arle després del 955 i abans del 967, però el 972 va ajudar a Guillem I de Provença, fill de Bosó II i o bé hauria estat restaurat o mai fou eliminat del tot designat pel rei Conrad III de Borgonya el 948 o 949, i germana d'un GontardGontard fou vers el 950, bisbe de Fréjus (segons La Provence au Moyen Âge de Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, pàgina 20) prebost de la catedral d'Arle. Seria igualment la tia de Maiol de Cluny, el quart abat de Cluny.
Dona molt pietosa, a la que certs textos qualificant-la de sancto monialis o de Deo devota,Deo devota = vídua o verge consagrada a l'església, segons Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet a La Provence au Moyen Âge, pàgina 40. va distribuir els seus béns a les comunitats religioses d'Arle sota els arquebisbes d'Arle, Manassès i Itier. El 7 d'octubre 949, va comprar l'illa de MontmajorEn aquell temps, el lloc de Montmajor era una illa perquè estava envoltada d'aiguamolls (Insulam Sancti Petri que nominatur té Monte Majori, Archives départementales des Bouches-du-Rhône 2H11) qui pertanyia a l'arquebisbat d'Arle i en va fer donació als religiosos benedictins que hi vivien i així fou fundada l'abadia de Montmajor. Teusinda va confirmar aquesta donació al seu testament el 977.
El 19 de juliol de 973, Teusinda va obtenir de l'arquebisbe Itier la concessió de Saint-Hippolyte prop Arles, per reconstruir-la, restaurar-la, i posseir-la, ella i el seu nebot el bisbe de Fréjus, Riculf,Nebot de Gondard, al que va succeir com a bisbe a Fréjus per esdevenir a més a més, vers el 990, abat de Montmajour (segons La Provence au Moyen Âge de Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, pàgina 20). fins al final dels seus dies.Gallia N C
La seva làpida ha estat trobada als anys 1970 en una propietat privada prop de l'abadia de Montmajor.
Notes
Fonts Congrès archéologique de France – 134e session – 1976 - Pays d'Arles, page 235
Categoria:Arlesians Categoria:Nobles de França Categoria:Nascuts al segle X