Santa Maria de Tagamanent és una església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situada al cim del turó de Tagamanent. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història L'església és esmentada per primer cop el 993, en el testament del comte Borrell, que li va cedir uns alous situats al Congost. El 1009, el comte Ramon Borrell li llegà una coromina situada entre la font i la sala o residència que el tenia a Tagamanent.
El 1098, el vescomte Folc II de Cardona, que també era bisbe de Barcelona, va cedir l'església a l'abat Begó i al monestir llenguadocià de Santa Fe de Concas per a crear-hi un priorat. Tanmateix, el bisbe va morir l'any següent i és probable que els seus nebots Deodat Amat de Claramunt i Ermessenda de Cardona no s'avinguessin a la cessió. El 1148, el bisbe de Vic Pere de Redorta, va confirmar al prior de Sant Pere de Casserres la possessió de l'església i de la capellania de Tagamanent. Tanmateix, Casserres va caure en decadència i la comunitat de Tagamanent no va tenir continuïtat, si és que mai s'hi va arribar a establir. A partir de la segona meitat del figura com a parròquia normal del bisbat de Vic, i a principis del , se li va afegir el caràcter de santuari per la llegenda de la troballa de la imatge de la Mare de Déu per un bou en una cova situada a sota.
El 1466, es van recollir diners per a reconstruir l'església, molt malmesa pel terratrèmol de 1448. Al llarg del s'hi van fer algunes petites obres de manteniment, que van dotar el temple d'alguns retaules nous. El 1578 es van iniciar unes importants reformes: així, s'hi van afegir dues naus laterals a migdia i a tramuntana i la capella del Roser, acabada el 1618 i que fou dotada d'un retaule el 1620; se'n va refer la cobertae i es va eliminar el campanar d'espadanya i se'n va construir un de planta quadrada, on el 1627 es va col·locar una campana.
El 1722 s'esmenta la «sagristia nova», i el 1736 es va construir la casa rectoral. A partir de mitjan segle, l'església va entrar en un progressiu estat d'abandonament, accentuat a l'inici del . El 1818, la volta de l'altar major es trobava en estat ruïnós i a punt de caure i molts dels altars no disposaven d'ares.
El 1936, a l'esclat de la Guerra Civil, l'església fou profanada, i el 1940 la parròquia es va traslladar a Santa Eugènia del Congost. El 1949, Josep Porter i Rovira, llibreter establert a Barcelona, va comprar l'església i els terrenys adjacents al bisbat de Vic, i hi feu algunes obres de consolidació. El 1974, Porter vengué la propietat a la Diputació de Barcelona. El 1983 s'hi van realitzar obres de consolidació i reparació, i el 1987 les primeres intervencions arqueològiques, sobretot al subsòl. Entre els anys 2016 i 2017 s'hi van dur a terme excavacions i treballs de consolidació a les parts no excavades als anys 1980 i als paraments.
Descripció De la gran rectoria i dels altres edificis només ha romàs una part dels murs, però l'església ha estat restaurada i consolidada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
El temple romànic d'una nau oberta amb volta de canó apuntada reforçada per arcs torals que arrencaven de cartel·les, i absis semicircular, va ser ampliat al amn dues naus laterals cobertes amb voltes de creueria gòtica que es comuniquen a través de dos arcs formers de mig punt. L'absis i una part del seu arc triomfal van desaparèixer, substituïts per una mena de cambril on es venerava la imatge de la Mare de Déu, que a l'exterior se sustenta sobre dos arcs. Al costat dret hi ha annexat el cos de la sagristia. La façana de ponent mostra una portalada gòtica amb arquivoltessostinguts per columnes i un òcul central. Al capdamunt s'alça el campanar de torre de dues obertures molt allargades.
L'altar major està consagrat a santa Maria, i els altars i retaules de les capelles laterals van anar canviant les seves advocacions. Havia tingut un cor de fusta que fou cremat el 1936, del qual en queden traces visibles en el tram occidental de la nau: dues grans mènsules a banda i banda de la paret, a tocar de l'arc faixó de la volta.
Referències
Vegeu també Castell de Tagamanent
Categoria:Esglésies del Vallès Oriental Categoria:Patrimoni monumental de Tagamanent Categoria:Edificis de Tagamanent