Telenoika és una comunitat de creadors audiovisuals registrada com a associació cultural des del 2000. Funciona com a plataforma d'esdeveniments artístics, socials i culturals lligats a l'experimentació i a la creació amb tecnologies audiovisuals. L'organització es va crear per respondre a una manca d'accions i espais dedicats a l'emergent cultura de la videocreació en directe.
Origen i objectiusBarbieri et al, 2011, p.67-68. L'origen del nom Telenoika prové del concepte telenoia, paraula creada pel científic Roy Ascott per definir com la telemàtica afecta a la societat i com es pot utilitzar per compartir en un context de connectivitat global. Autodefinida com a comunitat creativa audiovisual oberta, Telenoika reuneix en l'actualitat a un grup de persones interessades en la investigació de vies alternatives de comunicació i expressió artística. Hi col·laboren músics, artistes audiovisuals, desenvolupadors de programari lliure i persones interessades en la cultura audiovisual.
Els objectius principals de Telenoika són oferir suport a artistes emergents del subsector audiovisual, omplir buits existents en el terreny de la docència de les arts visuals i visibilitzar i dignificar la creació audiovisual com a mitjà d'expressió artística. L'associació no desenvolupa un programa anual concret, però al llarg dels seus anys d'existència porta a terme de manera diferenciada activitats concretes, festivals, tallers, residències artístiques i programes de beques de creació i investigació.
La web de Telenoika és un node actiu i un eix vertebrador de l'activitat de l'associació. La pàgina és una finestra que els permet establir contactes amb altres grups, associacions o persones vinculades a les tecnologies audiovisuals. A més també es concep com un espai per mostrar i promocionar els treballs dels membres de la comunitat, les mostres públiques de difusió, seguiment dels projectes becats anualment, l'oferta de tallers i l'activitat diària en general.
Una comunitat accessible i activaBarbieri et al, 2011, p.72 Telenoika es dirigeix a aquelles persones interessades a conèixer i experimentar amb els nous llenguatges de la creació artística. L'associació fomenta l'accés a la cultura i entén la creació artística com a camp inclusiu i participatiu. El projecte de Telenoika va dirigit a cohesionar una comunitat activa de creadors audiovisuals, a crear vincles entre les persones vinculades i afins. Pel que fa al foment de les capacitats d'expressió de persones i col·lectivitats, Telenoika promociona el seu desenvolupament a través d'espais que poden funcionar com a altaveus de les seves necessitats, opinions o coneixements. L'organització promou la utilització de nous suports i noves maneres de comunicació, mitjançant les quals els col·laboradors o participants vehiculen els seus propis continguts.
Creació d'una comunitat audiovisual crítica amb l'entornBarbieri et al, 2011, p.73Cerezo, A, 2011Barranco, J, 2010 L'entitat treballa amb les possibles connexions entre els espais de trobada físics (jamms en directe amb públic, projecció de documentals, tallers presencials...) i virtuals (web, videoblogs, emissions per stream). D'aquesta manera, combinant presència i absència física aconsegueixen generar processos i continguts culturals amb el col·lectiu d'usuaris com a centre del procés de creació. Telenoika adopta també el programari i les formes de distribució lliures com a eix vertebrador. No només ho fa com a recurs tècnic, sinó com a model d'intervenció social i cultural. L'entitat es caracteritza per la promoció del treball en xarxa, la generació, l'intercanvi i traspàs de coneixement, i la creació de xarxes humanes. Tots aquests aspectes es materialitzen en una metodologia de treball en bona part assembleària i transversal, en la utilització de blocs i espais de debat virtuals, i en la lliure circulació de la informació.
Telenoika exemplifica un conjunt de dinàmiques pròpies de les organitzacions de tercer sector cultural vinculades amb la capacitat per desenvolupar accions de proximitat i excel·lència cultural: Es replanteja la noció tradicional de proximitat i es posa en relleu la relació de tensió entre aquestes característiques i el paper de l'art, la creació cultural i la connectivitat tecnològica per aconseguir la transformació social. Es qüestiona la idea d'excel·lència associada a la qualitat del producte final. De totes maneres, s'hi aposta com a alternativa per formes de construcció de coneixement i creativitat col·lectiva, per la consistència dels processos i per la regularitat i coherència de les accions sota criteris de professionalitat. Es fa èmfasi en l'intercanvi i traspàs de coneixement, la creació de xarxes humanes i el contacte entre creadors.
Referències
Bibliografia Barbieri, N; Fina, X; Merino, E; Partal, A; Subirats, J (2011). Proximitat, cultura i tercer sector. Editorial Icaria. Barcelona. Disponible a Cerezo, A (2011). Espacios de la Apatia. Tesi màster. UPV. Valencia. Disponible a Pérez-Bustamanet Yábar, B.R. (2010). El VJ y la creación audiovisual performativa: hacia una estética radical de la postmodernidad. Tesis doctoral. Universidad Rey Juan Carlos. Madrid. Disponible a Pauser, V. (2010). Oberfläche als Gestaltungsmittel verwirklicht durch perspektivisch korrigierte Projektion auf dreidimensionale Objekte. Tesi màster. Fh-hagenberg. Disponible a EJE3 Radio i televisión cultural (Colombia: http://tv.eje3.org/?p=679. El país: Reventós, L. (2010). Màquina de Turing lanza su primer CD virgen de música electrónica. [Màquina de Turing lanza su primer CD virgen de música electrónica Btv: seguiment premis ciutat de Barcelona http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/02/13/premis-ciutat-de-barcelona-2011/ Anima.tv3.blogs: Blogs.tv3 Rtve: Vida verda. permacultura y energia limpia.Vida verde. Permacultura y energia limpia La Vanguardia: Surio, R. (2011). Òpera electrònica a ponent. La Vanguardia: Barranco, J. (2010). El Molino vuelve a mover las aspas.
Enllaços externs
Categoria:Organitzacions culturals de Barcelona Categoria:Associacions professionals de Catalunya