miniatura | Cultiu del bacteri Bacillus anthracis, causant de la malaltia àntrax.La guerra biològica (en anglès: biological warfare o germ warfare) és l'ús de toxines biològiques o agents infecciosos com són les que provenen de bacteris, els virus o els fongs amb l'intent d'incapacitar o matar els humans, els animals o les plantes en un acte de guerra. Les armes biològiques, que també es poden dir bioarmes o bioagents, són organismes vius o entitats que es repliquen (virus) que es reprodueixen o repliquen dins les víctimes hostes. La guerra entomològica també es considera un tipus de guerra biològica.
Arma biològica
Història Per exemple, ja durant el els assiris enverinaven els seus enemics amb un fong. El , Hanníbal tenia i utilitzava pots de terrissa amb serps verinoses.
Els mongols, turcs i altres pobles infectaven amb cadàvers d'animals els subministraments d'aigua potable dels seus enemics. També s'havien catapultat cadàvers humans infectats amb la pesta dins de les ciutats assetjades. La darrera vegada que se sap que es va fer això va ser l'any 1710 quan els russos atacaren la posició sueca de Reval.
També l'exèrcit britànic expandí, com a mínim en una ocasió, intencionadament la verola entre els amerindis durant la Guerra Pontiac (1763–66).
Bacillus anthracis i altres microorganismes foren usats per l'Imperi Alemany durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918).Koenig, Robert (2006), The Fourth Horseman: One Man's Secret Campaign to Fight the Great War in America, PublicAffairs. El Protocol de Ginebra de 1925 va posar fora de la llei l'ús d'armes biològiques. Tanmateix, com a mínim, tant la Unió Soviètica com Iraq, malgrat haver signat aquest Protocol continuaren la recerca i la producció d'armes biològiques.Ken Alibek and K Handelman (1999), Biohazard: The Chilling True Story of the Largest Covert Biological Weapons Program in the World Trade From the Inside by the Man Who Ran It, New York, NY: Random House.)
Durant la Guerra Sinojaponesa de 1937-1945 i la Segona Guerra Mundial (1939–1945), unitats especials de l'exèrcit japonès van dur a terme experiments en humans (en xinesos i altres pobles) i es creu que moriren unes 580.000 persones per la pesta i còlera introduïdes en els aliments.
En resposta a la sospita que els nazis estaven desenvolupant armes biològiques, el Regne Unit, Canadà i Estats Units iniciaren, l'any 1941, un programa de desenvolupament d'armes biològiques amb les toxines de l'àntrax, brucel·losi i botulisme. El centre militar de desenvolupament d'armes biològiques dels Estats Units estava a Fort Detrick, Maryland.Covert, Norman M. (2000), "A History of Fort Detrick, Maryland", 4th Edition: 2000.
Durant la Guerra Freda (1947–1991) es va fer un esforç considerable per desenvolupar armes biològiques per part dels Estats Units, Regne Unit i Unió Soviètica i probablement també per part d'altres països.
Actualment segons el Departament de defensa dels Estats Units, es sospita que més de 10 països continuen tenint programes de guerra biològica incloent Rússia, Israel, Xina, Iran Síria i Corea del Nord.
Referències
Bibliografia Alibek, K. and S. Handelman. Biohazard: The Chilling True Story of the Largest Covert Biological Weapons Program in the World– Told from Inside by the Man Who Ran it. Delta (2000) Appel, J. M. Is all fair in biological warfare? The controversy over genetically engineered biological weapons, Journal of Medical Ethics, Volume 35, p. 429–432 (2009). Crosby, Alfred W., Ecological Imperialism: The Biological Expansion of Europe, 900-1900 (New York, 1986). Dembek, Zygmunt (editor), Medical Aspects of Biological Warfare ; Washington, DC: Borden Institute (2007). Endicott, Stephen and Edward Hagerman, The United States and Biological Warfare: Secrets from the Early Cold War and Korea, Indiana University Press (1998).
Knollenberg, Bernhard, "General Amherst and Germ Warfare," Mississippi Valley Historical Review 41 (1954–1955), 489-494.
Maskiell, Michelle, and Adrienne Mayor. "Killer Khilats: Legends of Poisoned Robes of Honour in India. Parts 1 & 2.” Folklore [Londres] 112 (Spring and Fall 2001): 23-45, 163-82. Mayor, Adrienne, Greek Fire, Poison Arrows & Scorpion Bombs: Biological and Chemical Warfare in the Ancient World. Overlook, 2003, rev. ed. 2009. .
Pala, Christopher (19??), Anthrax Island Preston, Richard (2002), The Demon in the Freezer, New York: Random House. Rózsa, Lajos 2009. The motivation for biological aggression is an inherent and common aspect of the human behavioural repertoire. Medical Hypotheses, 72, 217-219. Woods, Lt Col Jon B. (ed.), USAMRIID's Medical Management of Biological Casualties Handbook , 6th edition, U.S. Army Medical Institute of Infectious Diseases, Fort Detrick, Maryland (April 2005).
Enllaços externs Biological weapons and international humanitarian law , ICRC Green Goo - Life In The Era Of Humane Genocide by Nick Szabo Hidden history of US germ testing, BBC, 13 February 2006
Guerra biologica Categoria:Biotecnologia Categoria:Armes biològiques