miniatura|Paisatge de l'illa Northbrook. L'arxipèlag conegut com la Terra de Francesc Josep (en rus, Земля Франца-Иосифа, Zemlià Frantsa Iosifa) és un conjunt de 191 illes cobertes en un 85% pel gel,J. A. Dowdeswell,M. J. Hambrey Islands on the Arctic situades a l'oceà Àrtic entre les latituds 80'0 i 81'9 Nord, al nord de Rússia, per damunt del cercle polar àrtic, entre els arxipèlags de Svalbard a l'oest, de Nova Terra al sud i de la Terra del Nord a l'est.
Les illes de més extensió són Terra Wilczek al sud-est i Terra de George a l'oest.
Està administrat des de l'òblast d'Arkhànguelsk.
Van ser descobertes el 1873 per una expedició de l'Imperi Austrohongarès que no tenia caràcter oficial, però que va batejar el territori amb el nom del seu emperador. Fins al 1926, la Unió Soviètica no en va prendre possessió efectiva enviant-hi científics i militars.
El punt més alt està a 670 metres.
L'arxipèlag té una extensió de 16.134 km² i els únics habitants són el personal militar a Terra d'Alexandre. Hi va haver una estació meteorològica tancada el 1994. En temps de la Guerra freda, hi havia una base militar a l'illa Graham Bell, actualment abandonada.
Història miniatura|Expedició austrohongaresa al pol nord Hi ha dos candidats per al descobriment de la Terra de Francesc Josep. El primer va ser el vaixell noruec Spidsbergen, amb el capità Nils Fredrik Rønnbeck i l'arponer Johan Petter Aidijärvi. Van navegar al nord-est des de Svalbard el 1865 a la recerca de llocs de pesca adequats, i van trobar una terra que probablement era la Terra de Francesc Josep. Es creu que el relat és real, però mai es va fer un anunci del descobriment i, per tant, el seu albirament va romandre desconegut per als exploradors posteriors. Aleshores, era habitual mantenir en secret les àrees recentment descobertes, ja que el seu descobriment tenia com a objectiu explotar-les per a la caça i la caça de balenes, i l'exposició provocaria que els competidors s'acumulessin al lloc.Barr (1995): 59 * El científic rus NG Schilling va proposar el 1865 que les condicions del gel al mar de Barents només es podrien explicar si hi havia una altra massa terrestre a la zona, però mai va rebre finançament per a una expedició.Barr (1995): 129
L'expedició austrohongaresa del pol nord de 1872–74 va ser la primera a anunciar el descobriment de les illes. Dirigit per Julius von Payer i Karl Weyprecht de l'Imperi Austrohongarès a bord de la goleta Tegetthoff, l'objectiu principal de l'expedició era trobar el Pas del Nord-est i el seu objectiu secundari arribar al pol Nord.Barr (1995): 107 A partir del juliol de 1872,Barr (1995): 110 el vaixell va derivar de Nova Terra a una nova massa terrestre,Barr (1995): 112 que van anomenar en honor a Francesc Josep I d'Àustria (1830–1916), emperador d'Àustria.Barr (1995): 119 L'expedició va contribuir significativament a la cartografia i l'exploració de les illes. La següent expedició per detectar l'arxipèlag va ser l'expedició holandesa per a l'exploració del mar de Barents, a bord de la goleta Willem Barents. Constrets pel gel, mai van arribar a terra.Barr (1995): 61
Exploració polar L'expedició de Benjamin Leigh Smith el 1880, a bord de la bricbarca Eira, va seguir una ruta des de Spitsbergen fins a la Terra de Francesc Josep,Barr (1995): 61 desembarcant a l'illa de Bell a l'agost. Leigh Smith va explorar els voltants i va establir una base al port d'Eira, abans d'explorar cap a l'illa McClintock. Va tornar l'any següent en el mateix vaixell, desembarcant a la badia Grey a la terra de George.Barr (1995): 62 Els exploradors van ser aturats pel gel a l'Illa de Northbrook, i lEira es va enfonsar el 21 d'agost. Van construir una casa de camp i es van quedar a l'hivern,Barr (1995): 63 per ser rescatats pels vaixells britànics Kara i Hope l'estiu següent.Barr (1995): 64 Aquestes primeres expedicions van concentrar les exploracions a les parts sud i central de l'arxipèlag.Barr (1995): 65
alt=Two men shake hands in the midst of a snowfield, with a dog sitting nearby. Dark hills are shown in the background.|esquerra|miniatura|La reunió Nansen-Jackson a l'Illa de Northbrook, 17 de juny de 1896 (una fotografia posada presa hores després de la reunió inicial)
L'expedició Fram de Nansen va ser un intent de l'explorador noruec Fridtjof Nansen de 1893-1896 per arribar al pol nord geogràfic aprofitant el corrent natural est-oest de l'oceà Àrtic. Partint el 1893, Fram va marxar a la deriva per les illes de Nova Sibèria durant un any i mig abans que Nansen s'impacientés i es posés a marxar al pol nord amb esquís amb Hjalmar Johansen. Finalment, van renunciar a arribar cap al pol i van trobar el camí cap a la Terra de Francesc Josep, la terra més propera que coneixia l'home. Així van poder establir que no hi havia una gran massa continental al nord d'aquest arxipèlag.Barr (1995): 72 Mentrestant, l'expedició Jackson-Harmsworth va partir el 1894, va establir una base a l'illa Bell i es va quedar a l'hivern.Barr (1995): 65 La temporada següent la van passar explorant.Barr (1995): 66 Per pura casualitat, a l'Illa de Northbrook a la primavera de 1896, Nansen va topar amb Frederick George Jackson, que va poder portar-lo de tornada a Noruega.Barr (1995): 76 Nansen i Jackson van explorar les parts del nord, l'est i l'oest de les illes. Un cop es va fer evident la geografia bàsica de la Terra de Francesc Josep, les expedicions van passar a utilitzar l'arxipèlag com a base per arribar al pol nord. El primer intent d'aquest tipus va ser realitzat pel periodista nord-americà Walter Wellman, patrocinat per la National Geographic Society, el 1898. Els dos noruecs, Paul Bjørvig i Bernt Bentsen, es van quedar l'hivern de 1898-1899 al cap Heller a Terra de Wilczekd, però la falta de combustible va fer que aquest últim morís.Barr (1995): 78 Wellman va tornar l'any següent, però la mateixa expedició polar es va abandonar ràpidament quan van perdre la major part del seu equip.Barr (1995): 79 El noble italià Lluís Amadeu de Savoia-Aosta va organitzar la següent expedició el 1899, amb l’Stella Polare.Barr (1995): 80 Es van quedar a l'hivern,Barr (1995): 81 i al febrer i de nou el març de 1900 van marxar cap al pol, però no van arribar lluny.Barr (1995): 82
miniatura|LStella Polare va quedar atrapat i amenaçat d'enfonsar-se. La tripulació es va veure obligat a aterrar amb la màxima pressa i a assegurar els materials per construir un habitatge. Evelyn Baldwin, patrocinada per William Ziegler, va organitzar l'expedició polar Ziegler de 1901. Establint una base a l'illa d'Alger, es va quedar l'hivern explorant la zona, però no va poder avançar cap al nord. L'expedició va ser considerada en gran part com un fracàs total per la comunitat científica i d'exploració, que va citar la manca d'una gestió adequada. Descontent amb el resultat, Ziegler va organitzar una nova expedició, per a la qual va nomenar a Anthony Fiala, segon al comandament de la primera expedició, com a líder.Barr (1995): 88 Va arribar l'any 1903 i va passar l'hivern. El seu vaixell, Amèrica, va naufragar al desembre i va desaparèixer al gener. Tot i així, van fer dos intents cap al pol, i tots dos van ser ràpidament abandonats.Barr (1995): 90 Es van veure obligats a romandre un any més, fent un altre intent infructuós d'arribar al pol, abans de ser evacuats el 1905 pel Terra Nova.Barr (1995): 92
La primera expedició russa es va dur a terme l'any 1901, quan el trencaglaç Yermak va viatjar a les illes.Barr (1995): 130 La següent expedició, dirigida per l'hidròloga Georgi Sedov, es va embarcar el 1912 però no va arribar a l'arxipèlag fins a l'any següent a causa del gel. Entre les seves aportacions científiques es troben les primeres mesures de neu de l'arxipèlag, i la determinació que els canvis del camp magnètic es produeixen en cicles de quinze anys.Barr (1995): 131 També va realitzar prospeccions topogràfiques de l'entorn.Barr (1995): 132 L'escorbut es va instal·lar durant el segon hivern, matant un maquinista. Tot i la manca d'experiència prèvia o de provisions suficients, Sedov va insistir a seguir endavant amb una marxa cap al pol. El seu estat es va deteriorar i va morir el 6 de març.Barr (1995): 133 esquerra|miniatura|Amèrica ancorada a la badia de Tepliz Hertha va ser enviat a explorar la zona, i el seu capità, II Islyamov va hissar una bandera de ferro russa al cap Flora i va proclamar la sobirania russa sobre l'arxipèlag. L'acte va ser motivat per la Primera Guerra Mundial en curs i els temors russos que les potències centrals s'hi establissin. El primer vol a l'Àrtic del món va tenir lloc l'agost de 1914, quan l'aviador polonès (un dels primers pilots de la marina russa) Jan Nagórski va sobrevolar la Terra de Francesc Josep a la recerca del grup de Sedov. Andròmeda va partir amb el mateix propòsit; tot i no poder localitzar-los, la tripulació va poder determinar finalment la inexistència de la Terra de Peterman i de la tera del Rei Oscar, terres sospitoses al nord de les illes.Barr (1995): 134
La Unió Soviètica Les expedicions soviètiques es van enviar gairebé anualment a partir de 1923.Barr (1995): 134 La Terra de Francesc Josep havia estat considerada terra nullius, terra que no pertany a ningú, però el 15 d'abril de 1926 la Unió Soviètica va declarar l'annexió de l'arxipèlag. Emulant la declaració del principi del sector del Canadà, van declarar que totes les terres entre el continent soviètic i el pol nord eren territori soviètic. Aquest principi mai ha estat reconegut internacionalment.Barr (1995): 95 Tant Itàlia com Noruega van protestar. Noruega estava principalment preocupada pels seus interessos econòmics a la zona, en un període en què els caçadors i baleners noruecs també estaven prohibits de la Mar Blanca, Nova Zemla i Groenlàndia; el govern soviètic, però, va romandre en gran part passiu, i no va desallotjar els vaixells de caça noruecs durant els anys següents. Tampoc van intervenir els soviètics quan, el 1926, diversos vaixells estrangers van entrar a les aigües a la recerca de l'aeronau desapareguda Italia.
Noruega va intentar una solució diplomàtica i una expedició finançada per Lars Christensen per establir una estació meteorològica per aconseguir el control econòmic de les illes, però ambdues van fracassar el 1929.Barr (1995): 96 En canvi, el trencaglaç soviètic Sedov va marxar, dirigit per Otto Schmidt, va aterrar a la badia de Tikhaia i va començar la construcció d'una base permanent.Barr (1995): 136 El govern soviètic va proposar canviar el nom de l'arxipèlag Fridtjof Nansen Land el 1930, però el nom mai es va fer servir. L'any 1930 l'expedició noruega de Bratvaag va visitar l'arxipèlag, però les autoritats soviètiques van demanar que respectés les aigües territorials soviètiques en el futur. Altres expedicions d'aquell any van ser l'expedició en globus noruec-suec dirigida per Hans Wilhelmsson Ahlmann a Quest i el dirigible alemany Graf Zeppelin.Barr (1995): 98 Excepte una estació meteorològica alemanya instal·lada durant la Segona Guerra Mundial, aquestes van ser les últimes expedicions occidentals a la Terra de Francesc Josep fins a 1990.Barr (1995): 100
Les activitats soviètiques van créixer ràpidament després de l'Any polar internacional el 1932. Es va circumnavegar l'arxipèlag, la gent va desembarcar a l'illa Victòria i es va completar un mapa topogràfic. El 1934–35 es van dur a terme expedicions geològiques i glaciològiques, es van fer vols cartogràfics i fins a una seixantena de persones van passar els hiverns entre 1934 i 1936, que també van veure el primer naixement. La primera estació de gel a la deriva es va instal·lar a l'illa de Rudolf el 1936.Barr (1995): 138 Aleshores es va construir una pista d'aterratge en una glacera de l'illa, i el 1937 la població hivernal va arribar a 300.Barr (1995): 139