Francesc Calvet i Rubalcaba (Girona, 16 de desembre de 1766 - Barcelona, 17 de desembre de 1839) fou un jurista i polític català.
Fill de Cosme Calvet i Gaubert jurista i de Rosa Rubalcaba i Blanxart. Es va casar amb Marianna Pasapera i varen ser pares de Marianna i Salvador Calvet i Pasapera que va ser Senador per Córdoba.Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de defuncions. Any 1839. Registre núm. 2667. El 1789 es doctorà en dret civil a la Universitat de Girona. Exercí com a síndic de la ciutat de Girona i el setembre de 1810 fou elegit diputat per Girona a les Corts de Cadis, on juntament amb Vicent Tomàs Traver, Valcàrcel i Pérez de Castro va donar suport la proposta de Manuel Mateo Luján y Ruiz que les Corts havien de limitar-se a les comeses pròpies d'una assemblea legislativa i no pas a les del Consell de Regència o poder Judicial. Fou un dels signants de la Constitució espanyola de 1812 i el 1813 fou escollit novament diputat suplent.
Entre 1821 i 1823 fou magistrat interí de la Reial Audiència de Mallorca, i el 1838 ho fou a la Reial Audiència a Barcelona. Va recollir materials de la història eclesiàstica de Girona que foren publicats dins el recull general España Sagrada.
Obres Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona (1838).
Enllaços externs
Biografia a cadiz2012.es
Referències
Categoria:Advocats de les comarques gironines contemporanis Categoria:Advocats gironins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Polítics gironins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX