miniatura|Densitat de població dels països de la UE el 2014 segons les regions NUTS-2 La població total de la Unió Europea el 2020 és d'uns 440 milions de persones. Són considerats ciutadans de la Unió Europea els que tenen la nacionalitat d'un dels estats membres. El nombre d'habitants de la Unió pot augmentar considerablement en la dècada del 2020 al 2030, en part a causa de la immigració, però sobretot del procés d'ampliació que podria fer entrar dins la Unió l'estat de Turquia i alguns estats de la desapareguda República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Població de la Unió Europea Estats actuals Band. País Data d'entrada Població Superfície(km²) Capital Dip. PIB per capita $ Alemanya El 3 d'octubre de 1990, els estats federats de l'Alemanya de l'Est varen passar a l'Alemanya Occidental, convertint-se automàticament en part de la UE. Berlín 96 35.442 Àustria Viena 19 39.634 Bèlgica Brussel·les 21 36.235 Bulgària Sofia 17 12.341 Croàcia Zagreb 12 17.703 Dinamarca Groenlàndia va abandonar la Comunitat Europea (posterior UE) el 1985. Copenhaguen 14 37.266 Eslovàquia Bratislava 14 22.040 Eslovènia Ljubljana 8 29.472 Espanya Madrid 59 32.066 Estònia Tallinn 7 20.259 Finlàndia Hèlsinki 14 36.217 França París 79 34.208 Grècia Atenes 21 30.535 Hongria Budapest 21 19.499 Irlanda Dublín 13 42.539 Itàlia Roma 76 30.581 Letònia Riga 8 17.071 Lituània Vílnius 11 18.946 Luxemburg Luxemburg 6 82.306 Malta La Valeta 6 23.760 Països Baixos Amsterdam 29 40.431 Polònia Varsòvia 52 17.482 Portugal Lisboa 21 22.190 República Txeca Praga 21 25.395 Romania Bucarest 33 12.580 Suècia Estocolm 21 37.245 Xipre Nicòsia 6 29.830 25px|Unió Europea Unió Europea 437.484.405 4.079.962 Brussel·les 705 29.751

Estats retirats Band. País Data d'entrada Data de sortida Població Superfície(km²) Capital Dip. PIB per capita $ Regne Unit Londres 73/151 36.523

Família i naixements a la UE (2003) País Població en milions Matrimonis / mil habitants Divorcis / mil habitants Edat mitjana del primer matrimoni Taxa total de fertilitat¹ Edat mitjana de la maternitat Naixements fora del matrimoni² Alemanya 82,4 4,60 2,5 29,80 1,34 28,80 26,20 França3 66,0 4,60 2,1 30,20 1,89 29,50 44,30 Regne Unit4 61,5 -- -- -- 1,71 28,70 43,10 Itàlia 60,0 4,50 -- -- 1,29 30,30 10,80 Espanya⁵ 47,1 4,90 1,0 -- 1,37 -- 23,20 Polònia 38,2 5,10 1,3 26,70 1,24 27,80 15,90 Països Baixos⁶ 16,2 5,00 2,0 30,70 1,75 30,40 31,30 Grècia 11,3 5,10 1,0 -- 1,27 -- 4,30 Bèlgica 10,4 4,00 3,0 28,90 1,61 -- -- Portugal7 11,3 5,10 2,1 27,70 1,44 28,80 27,00 República Txeca 10,2 4,80 3,2 28,10 1,18 27,80 28,50 Hongria 10,1 4,50 2,5 28,20 1,30 27,80 32,30 Suècia 9,4 4,40 2,4 32,50 1,71 30,10 56,00 Àustria 8,1 4,60 2,3 29,90 1,39 28,60 35,30 Dinamarca8 5,4 6,50 2,9 31,90 1,76 29,90 44,90 Eslovàquia 5,4 4,80 2,0 27,30 1,17 27,00 Finlàndia 5,2 5,00 2,6 30,40 1,76 29,70 23,30 Irlanda 4,0 5,10 -- -- 1,98 30,60 31,10 Lituània 3,5 4,90 3,1 26,30 1,25 26,90 29,50 Letònia 2,3 4,30 2,1 26,70 1,29 27,60 44,20 Eslovènia 2,0 3,40 1,1 30,10 1,22 28,80 40,20 Estònia 1,4 4,20 -- 28,10 1,35 27,50 -- Xipre 0,7 -- -- -- 1,16 29,10 3,5 Luxemburg 0,4 4,40 2,3 30,10 1,63 29,50 25,00 Malta 0,4 5,90 -- -- 1,41 29,20 16,80 1 Taxa mitjana de nens nascuts vius de cada dona en edat fecunda. La taxa 2.1 nens per dona és considerada com la mínima per al renovament de la població. 2 Naixements en què l'estat civil de la mare és diferent del de 'casada'. 3 La població total de França és de 63.213.894 (2005) i sense comptar amb Mònaco ni Andorra que tenen un règim especial amb relació a França i la UE. Aquestes xifres corresponen als departaments metropolitans. 4 No inclou altres territoris ni dependències, amb què la població total s'apropa als 60 milions. 5 Incloent-hi la regió de les Illes Canàries, així com Ceuta, Melilla, Alhucemas i el penyal Velez de la Gomera al nord del Marroc. No s'inclou Andorra, amb règim especial amb relació a Espanya i la UE. 6 N'exclou territoris d'ultramar. 7 Inclou les regions africanes d'Açores i Madeira. 8 N'exclou les regions de Fèroe i Groenlàndia.

Font: Eurostat

Llista de nuclis urbans per població Aglomeracions urbanes miniatura|Rotterdam miniatura|esquerra|Katowice miniatura|Frankfurt del Main miniatura|esquerra|Lisboa Les regions o aglomeracions urbanes estan formades per un territori amb una densitat alta de població però variable segons les zones i que no s'organitza necessàriament al voltant d'un nucli central. A la Unió Europea hi ha diverses àrees d'aquest tipus. Abans de la seva sortida, la demografia del Regne Unit, tendent a la fundació de ciutats disperses que amb llur creixement acaben unint-se, fan que, segons algunes estadístiques, Londres fos l'aglomeració més poblada. Tanmateix, si s'atén al creixement d'una ciutat per si sola, sense fusionar-se amb cap altra, París és la ciutat més gran de la Unió Europea i, actualment, també la més poblada.

Àrees metropolitanes Una àrea metropolitana és una regió altament poblada que sovint té una ciutat central que dona nom a l'àrea i una sèrie de ciutats satèl·lits que poden funcionar com a ciutats dormitori, industrials, comercials i de serveis, tot organitzat d'un mode més o menys centralitzat. El concepte d'àrea metropolitana no és excloent amb el d'aglomeració, ja que una ciutat pot formar part de totes dues. Dels estats candidats i potencialment candidats (Sèrbia, Montenegro, Kosovo, Islàndia, Macedònia del Nord, Albània, Bòsnia i Hercegovina i Turquia), només Turquia té àrees urbanes d'entre les 20 més poblades de la Unió, concretament Istanbul, Ankara i Izmir. Àrees Urbanes de la Unió Europea esquerra|120px|París esquerra|120px|Londres esquerra|120px|Essen, a la regió del Ruhr Posició Àrea Estat Població Posició Àrea Estat Població120px|Milà 1 París França 10 195 000 10 Katowice Polònia 2 764 000 2 Regió del Ruhr Alemanya 7 290 000 11 Roma Itàlia 2 715 000 3 Madrid Espanya 5 390 000 12 Varsòvia Polònia 2 631 000 4 Milà Itàlia 4 345 000 13 Budapest Hongria 2 503 000 5 Barcelona Espanya 4 200 000 14 Lisboa Portugal 2 385 000 6 Berlín Alemanya 3 700 000 15 Frankfurt del Main Alemanya 2 295 000 7 Atenes Grècia 3 130 000 16 Rotterdam-La Haia Països Baixos 2 100 000 8 Nàpols Itàlia 3 020 000 17 Bucarest Romania 2 000 000 9 Katowice Polònia 2 764 000 18 Hamburg Alemanya 1 975 000

Ciutats Ciutats més poblades de la Unió Europeaesquerra|120px|Berlín esquerra|120px|Ciutat del Vaticà Posició Ciutat Estat Població Posició Ciutat Estat Població120px|Hamburg 120px|Parlament hongarès 1 Berlín Alemanya 3 439 100 11 Barcelona Espanya 1 621 537 2 Madrid Espanya 3 255 944 12 Múnic Alemanya 1 326 807 3 Roma Itàlia 2 743 796 13 Milà Itàlia 1 307 495 4 París França 2 203 817 14 Praga República Txeca 1 285 995 5 Bucarest Romania 2 082 000 15 Sofia Bulgària 1 240 000 6 Hamburg Alemanya 1 769 117 16 Colònia Alemanya 995 420 7 Budapest Hongria 1 712 210 17 Nàpols Itàlia 963 661 8 Varsòvia Polònia 1 711 466 18 Torí Itàlia 909 205 9 Viena Àustria 1 691 469 19 Marsella França 852 395

Natalitat, migració i esperança de vida Diferències amb altres regions miniatura|Principals rutes de migració terrestre d'Àfrica a Europa. El moviment demogràfic a la UE és molt diferent del de les altres regions del món. Àfrica experimenta una alta taxa de natalitat, però alhora un registre baix en l'estadística d'esperança de vida. Una situació semblant tot i que no tan dramàtica té lloc a l'Amèrica Llatina i a gran part d'Àsia.

L'Amèrica del Nord anglòfona és l'única regió desenvolupada que ha aconseguit mantenir un nivell apropiat en la taxa de natalitat i cal sumar-hi una creixent onada d'immigració. D'altra banda, el Japó experimenta des dels anys 1960 un progressiu descens de la natalitat, així com un increment en l'esperança de vida de la població.

L'esperança de vida actual i el baix índex de mortalitat infantil mostren que la baixa taxa de mortalitat es deu als notables avenços en els àmbits d'economia, salut i ensenyament.

Esperança de vida miniatura|La UE dels 27 i Turquia. L'adhesió de Turquia a la Unió Europea està en estat de negociació. En aquest context la població de la UE experimenta un procés marcadament desigual entre les regions. D'una banda països com Alemanya, on durant diversos anys la població envelleix exponencialment, a causa de la disminució del nombre de naixements i el constant augment en esperança de vida. D'una altra, França és l'únic gran estat (quant a nombre d'habitants) de tota la Unió que ha aconseguit mantenir una taxa de natalitat suficient. A aquesta base la situació francesa afegeix una alta mitjana immigratòria i una reduïda taxa d'emigració.

Creixement vegetatiu Tot i que la població de la UE suposa la tercera potència demogràfica del món, després de la Xina i l'Índia, només va contribuir el 2003 en menys d'un 2% a l'augment de la població mundial, que va ser de 75 milions.

A la majoria dels països del sud d'Europa s'ha produït un canvi d'una situació d'alts índexs de creixement vegetatiu, comptabilitzant naixements i defuncions, a un dels índexs més baixos, encara que aquest fenomen va aparèixer dècades després que a altres països europeus més desenvolupats. miniatura|Amsterdam Abans de l'ampliació del 2004, la població de la Unió creixia a una taxa anual de 0,23% (2,3 per mil) a causa principalment de l'increment de la població immigrant el saldo addicional de la qual l'any 2000 fou de 735.000 persones, mentre que el creixement natural de la població el mateix any fou de 372.000 habitants.

Sobre la taxa de creixement natural de la població cal assenyalar que la taxa de natalitat de gairebé tots els països de la Unió no deixa de créixer, tret d'Alemanya, Itàlia, Grècia i Suècia. Les taxes més altes de natalitat es donen a Irlanda (14,8 nounats per mil habitants), França (12,9) i Països Baixos (12,5). A l'altre extrem es troba Alemanya (8,8) i Grècia (9,0).

Saldo migratori miniatura|Densitat de població de les regions europees. La immigració és responsable de més de les tres quartes parts del creixement total del nombre d'habitants de la UE. Alemanya i Espanya són els principals responsables d'aquest creixement en termes absoluts amb prop de 230 mil immigrants nets cada any (sumats suposen el 44% del total). Tanmateix, en termes percentuals, els creixements més grans es troben a Luxemburg i Portugal (tots dos amb 6,7 immigrants per cada 1000 habitants), seguits d'Espanya (5,6) i Irlanda (5,1). Tot i que amb migració neta positiva, les taxes més baixes es troben a França, Bèlgica i els Països Baixos. La mitjana de la Unió Europea és de 3 immigrants per cada 1000 habitants.

Creixement demogràfic Considerant tant el creixement vegetatiu com el saldo migratori, els països que més van créixer el 2002 van ser Irlanda (12 per mil) i Luxemburg (10,3) i els que menys, Alemanya (1,4) i Itàlia (2,3).

Comparació demogràfica La Unió Europea es troba al tercer lloc en la classificació mundial de població (2010) amb 501.259.840 persones censades el 2008. És a dir, la UE supera en gairebé 200 milions d'habitants el següent de la llista, els Estats Units.

A més d'ocupar el tercer lloc en població mundial, a la Unió l'esperança de vida és una de les més altes del món: 78,1 anys de vida, i un índex de desenvolupament humà molt superior al de les potències emergents i també al dels Estats Units.

Respecte de les ciutats i àrees metropolitanes, cap d'elles no es troba entre les més poblades actualment, però tot i així, àrees com les de Londres o París tenen més de 10.000.000 d'habitants. Pos.PaísBand.Població(est. 2011) ! style="background:#efefef;" |Població(est. 2005)Pos.2011 |- | 1 |Xina |25px|Bandera de la Xina | align=right | 1.358.280.000 | align=right | 1.313.661.696 | 1 |- | 2 | Índia |25px|Bandera de l'Índia | align=right | 1.222.235.000 | align=right | 1.080.264.388 | 2 |- | 3| Unió Europea |25px|Bandera de la Unió Europea