El Comtat de Hochstaden era una jurisdicció feudal medieval al Rheinland. Va existir des del al . Després de l'extinció de la línia més vella va continuar una línia més jove resultant de la connexió amb els comtes d'Are (Are-Hochstaden). Després que l'extinció de la línia principal d'Are el comtat va passar a la línia Hochstaden. Finalment l'arquebisbe de Conrad de Hochstaden i el seu germà llegaren la propietat a l'arquebisbat de Colònia.

Història L'origen del comtat se situa al castell de Motte Husterknupp al nord-oest de Colònia. Sobre els primers propietaris no se'n coneix gairebé res: el castell va desaparèixer a l'edat mitjana. Les últimes restes foren destruïdes per la mineria de lignit.

Els comtes de Hochstaden tenen el seu origen conegut en Gerard I. Aquest està testificat entre 1074 i 1096. La seva mare procedia possiblement dels Ezzonen. El seu pare es deia segurament també Gerard i era de la família de Wassenberg. Gerard I i el seu pare tenien consideració parcialment de 'prínceps', un estadi que sobrepassava el d'un comtat simple.Cfr. per a la investigació més antiga: Julius Ficker: Vom Reichsfuerstenstande. Forschungen zur Geschichte der Reichsverfassung zunächst im XII. und XIII. Jahrhundert. Innsbruck 1861, S. 92. Sobre l'origen de la seva dona no és conegut res.

Un germà de Gerard I de Hochstaden fou l'arquebisbe de Colònia Hermann III de Hochstaden. Aquesta línia més vella es va extingir amb Gerard II el 1149. La filla Adelaida va portar l'herència de Hochstaden i Wickrath a Otó d'Are († vers 1167). A través d'això la propietat va passar a mans de la família d'Are forman una branca separada coneguda com a Are-Hochstaden. Després de la mort del pare d'Otó, Dieteric I d'Are l'herència es va dividir i van sorgir les línies de Nürburg (Are-Nürburg) i Hochstaden o Are-Hochstaden. Després de la mort d'Otó vers 1267 la seva línia també es va dividir en línia Hochstaden i línia Wickerode (a Wickrath), que es va extingir vers 1331, amb un canonge de la catedral de Colònia de nom Enric (esmentat 1283-1331). La línia Hochstaden es va dividir al seu torn en Hochstaden-Nürburg i Hochstaden-Nuwenaar (comtat de Neuenahr)

Els comtes de Hochstaden es van enfrontar a Frederic III. La línia Hochstaden va rebre després de la mort de Teodoric o Dieteric II, l'últim representant de la línia principal d'Are, la propietat dels seus noms i territoris. A aquesta línia Are-Hochstaden-Nürburg pertanyien l'arquebisbe Conrad i el seu germà Frederic (es menciona 1228-1265); després que els seus nebots Teodoric (Dieteric) i Gerard morissin sense fills (1245 i 1246), els germans llegaven la propietat a l'arquebisbat de Colònia. Hi pertanyien entre altres llocs Neuenahr, Altenahr, Heimbach, Hardthöhe i Nürburg.

Genealogia Línia major o vella Gerhard I († vers 1096) Gerard II († vers 1149) Adelaida († abans de 1162) casada amb Otó d'Are († vers 1167) Herman III († 21 de novembre de 1099)

Línia menor o jove Adelaida i Otó d'Are Otó II († després de 1208) fundador de la línia Wickrath o Wickerode Lotari Bisbe de Lieja Dieteric († 1194 o 1197) casat amb l'Eticònida Liuitgarda de Dagsburg Lotari I († després de 1215) Lotari II († 1237 o 1242) Dieteric († 1246) Gerard († 1242 o 1245) Conrad († 18 de setembre de 1261) arquebisbe de Colònia Frederic († 1265) Elisabeth casada amb Eberard d'Hengebach Mectilda († després de 1243) casada amb Conrad de Müllenark Margarida († després de 1314) casada amb Adolf IV de Berg

Línies

Referències

Bibliografia Konrad Kretschmer: Historische Geographie von Mitteleuropa. München/Berlin 1904, S. 253 Gerhard Taddey (Hrsg.): Lexikon der deutschen Geschichte. 2. Aufl., Stuttgart 1983, , S. 339 Donald C. Jackman: Hochstaden. Public Succession in Ripuaria of the High Middle Ages. a: Archive for Medieval Prosopography 7/2009

Enllaços externs Eintrag auf genealogie-mittelalter.de Eintrag auf Foundation for Medieval Genealogy

Hochstaden