Spitting Image va ser un programa de televisió satíric realitzat a la Gran Bretanya i que estava protagonitzat per titelles. El programa es va emetre a la xarxa de televisió privada ITV entre 1984 i 1996. El programa el produïa Spitting Image Productions per a Central Independent Television, i va ser nominat a 10 Premis BAFTA, guanyant el de realització en 1989.
El programa estava protagonitzat íntegrament per titelles, que caricaturitzaven a personatges famosos de les dècades dels anys 80 i 90. El programa realitzava majoritàriament sàtira política, sents els personatges de la primera ministra britànica Margaret Thatcher, el president nord-americà Ronald Reagan i la família reial britànica els protagonistes de gran part dels sketchos.
Història Desenvolupament Martin Lambie-Nairn va idear un programa de televisió satíric protagonitzat per titelles, i va proposar el projecte a Peter Fluck i Roger Law, dos il·lustradors i escultors que treballaven principalment per a mitjans impresos. Fluck i Law acceptaren l'encàrrec, i van dissenyar els titelles, que caricaturaven personatges públics. Hi havia un equip que els ajudava en la realització dels titelles, on hi ha artistes com David Stoten, Pablo Bach, Steve Bendelack i Tim Watts. Al programa també s'hi realitzaven paròdies musicals, realitzades primer per Philip Pope (que havia treballat als programes Who Dares Wins i The Hee Bee Gee Bees) i per Steve Brown posteriorment.
Inicis Fluck i Law no tenien cap experiència en televisió, si bé havien treballat durant anys realitzant figures de plastilina, que fotografiaven per a il·lustrar articles a the Sunday Times Magazine. Es van unir a l'editor de la revista National Lampoon i guionista Tony Hendra, que havien conegut mentre treballaven als Estats Units. Hendra va portar a John Lloyd, productor de Not The Nine O'Clock News. A l'equip s'unirien també Jon Blair, un productor de documentals i Louise Gold, titellaire a l'equip del programa de Jim Henson, The Muppet Show, i única persona a l'equip amb experiència treballant amb titelles. La producció del programa era finançada per Clive Sinclair.
L'episodi pilot de Spitting Image tardaria dos anys a vore la llum.SPITTING IMAGE a The Museum Broadcast of Comunication [Consulta:9 de març de 2012] El pilot, que mai va ser emés,Latex Lampoonery (Spitting Image Giveaway Special, Part 1) Article a BrokenTV de l'11 de març de 2009 va rodar-se entre el 27 i 30 de juny de 1983,Spitting Image - Pilot Episodes [Consulta:9 de març de 2012] si bé abans s'havia rodat una versió preliminar el 30 de gener de 1983. En total, es va tardar cinc mesos a rodar l'episodi pilot, que va costar la xifra rècord de 150.000 Lliures esterlines.
La primera temporada es va començar a emetre el 1984, centrant-se en la crítica política, i no va rebre una bona acollida per part del públic. De fet els primers episodis han rebut males crítiques sovint, fet que s'explicaria pel fet que el personal encara no estaria avesat a treballar amb titelles. A partir de la segona temporada, es va contractar a Rob Grant i Doug Naylor com a guionistes. Amb la seua arribada, Spitting Image es va convertir en un programa molt popular, que va arribar a tindre 12 milions de televidents,Las orejas del príncipe Carlos y el gnomo Jospin notícia a El País del 5 d'abril de 1997 el que fa un 25% de la població adulta d'Anglaterra per aquelles dates. Grant i Naylor continuarien com a guionistes fins que marxarien a BBC2 per a treballar en Red Dwarf.
El programa va tindre una xicoteta disputa judicial amb Norris McWhirter, cofundador del Llibre Guinness dels Rècords, quan aquest denuncià el programa a la Independent Broadcasting Authority (IBA) en 1985 per mostrar imatges subliminars on apareixia el seu rostre sobre el cos nu d'una dona. Els jutges van estimar que els fets denunciats no constituïen cap delicte.Court Says Showing Subliminal Image is Not Criminal Offense notícia a AP News Archive del 30 de gener de 1986
Producció Els programes s'enregistraven en els estudis de Central Independent Television a Nottingham amb addicions d'última hora que s'enregistraven en els Limehouse Studios de Canary Wharf, a Londres. Era en aquestes últimes instal·lacions on estava la seu de Spitting Image Productions.
Evolució La dimissió de Margaret Thatcher el novembre de 1990 i la seua substitució pel també conservador John Major va marcar el futur del programa. D'una banda s'abandonen els gags curts amb referències directes per passar a trames més subtils i atmosfèriques, sent molt recordat un gag on John Major (el titella del qual representaven pintada completament de color gris) i la seua dona menjaven pésols per a sopar, sense que cap cosa en concret passara.John Major Spitting Image puppet for sale notícia a The Telegraph del 6 de maig de 2010 Major no era un personatge tan popular com Margaret Thatcher. Per tal de mantenir l'interés en el personatge els guionistes s'inventaren un afer entre ell i Virginia Bottomley. Curiosament, més tard se sabria que Major, efectivament, va tindre un afer per aquelles dates, però amb Edwina Currie.
El programa va incorporar sketchos animats en 1989 i una altra vegada en 1994. També cal destacar la realització de diversos programes especials per a les eleccions de 1987 i 1992, sent l'especial electoral de 1992 la primera vegada que un capítol del programa es va realitzar amb públic a l'estudi. Després d'aquest experiment, els capítols de finals de 1993 tornarien a incloure públic en directe.
Cal esmentar també que el primer episodi de Spitting Image va ser emés amb rialles en llauna, aparentment per decisió de Central Television. Aquell episodi també es va mostrar a públic abans de ser emés.
Declivi Els guionistes, Mark Burton, John O'Farrell, Pete Sinclair i Stuart Silver abandonen el programa en 1993, sent cancel·lat el programa en 1995, quan l'audiència havia abaixat fins a 6,4 milions de telespectadors.Las legendarias narionetas de“Spitting image”se despiden notícia a La Vanguardia del 14 de març de 1995 L'última temporada es va emetre entre gener i febrer de 1996. L'episodi final presentava "Les Últimes Profecies de Spitting Image" en les quals els laboristes accedien al número 10 de Downing Street, com finalment va ocórrer després de les eleccions de 1997.
En 2006, ITV va emetre un programa especial on es recollien alguns dels millors esquetxos del programa i entrevistes a diversos famosos, anomenat "Best Ever Spitting Image". Per a aquell programa especial, es van realitzar dos titelles representant als humoristes Ant & Dec. Aquests titelles es van realitzar en contra de la voluntat de Roger Law, creador de la sèrie, i es considera que per aquest fet és molt difícil que es facen nous programes de Spitting Image. http://www.digitalspy.co.uk/tv/a39486/ant-and-dec-stunt-ends-spitting-image-return.html
Re-emissions, adaptacions i llegat miniatura|upright| Titella de Vladímir Putin del programa Kulki.
Des de l'octubre de 1996 fins al gener de 1998 les 11 primeres temporades de Spitting Image es van tornar a emetre al canal UK GOLD amb periodicitat setmanal. A partir del gener i fins a setembre es van tornar a emetre una altra vegada, aquesta vegada tres vegades per setmana. Entre 2001 i 2003 es van emetre versions adaptades dels episodis de les tres primeres temporades i de la setena al canal Granada Plus.
Uns 200 dels titelles del programa es van vendre en una subhasta per internet realitzada per Sotheby's a principis de la dècada dels 2000.Online sale for TV puppets notícia a la BBC del 7 de juliol del 2000 En 2001 es va fer un titella d'Ossama bin Laden especialment per a ser subhastada, els beneficis de la qual van ser donats a organitzacions benèfiques.Spitting Image to auction bin Laden notícia de la BBC del 23 de novembre de 2001
El febrer de 2008, Comedy Central Extra començà a emetre regularment repeticions regulars de Spitting Image.
En cancel·lar-se el programa, a la televisió del Regne Unit s'han emés diversos programes amb una temàtica similar a la de Spiting Image. 2DTV va ser un programa que també utilitzava caricatures per a analitzar des d'un punt de vista satíric l'actualitat del país, si bé a diferència del que es va fer en Spiting Image, no s'utilitzaven titelles sinó animació tradicional. 2DTV es va emetre entre 2001 i 2004 a ITV, el mateix canal on va fer-ho el programa original. Entre abril i juny de 2008 es va emetre també a ITV un programa satíric realitzat amb animació 3D, anomenat Headcases, i del que sols es van realitzar 8 episodis.
Spitting Image també es va emetre fora del Regne Unit. A finals dels anys 80 es va emetre a la Canadian Broadcasting Corporation i també a la NBC, televisió dels Estats Units d'Amèrica. A Catalunya es va emetre pel Canal 33,Reagan, en “Spitting Image” Canal 33 presenta el programa ganador del premio Emmy - notícia a La Vanguardia del 28 de desembre de 1989 i a Espanya també es van emetre diversos sketchos,Álbum TV recupera la serie "Spitting Image" notícia a El País del 9 d'octubre de 1998 alguns traduïts al castellà.Documentos TV - 'Spitting Image' programa emés el 30 de setembre de 1986
Específicament per als Estats Units d'Amèrica es va realitzar en 1986 un programa especial anomenat Spitting Image: Down and Out in the White House. El programa, emés a la NBC,Picks and Pans Review: Spitting Image: Down and Out in the White House article de l'1 de setembre de 1986 a People El programa no va tindre massa èxit entre el públic, possiblement perquè el seu humor era encara molt britànic i era molt irreverent amb Ronald Reagan, aleshores un personatge enormement popular entre el públic americà. Tanmateix, sí que va rebre bones crítiques a la premsa, i es van realitzar més programes especials, titulats The Ronnie and Nancy Show (i dedicat també al president Ronald Reagan),TV REVIEWS; POLITICAL SATIRE IN 'SPITTING IMAGE' Article a The New York Times del 14 de gener de 1987 The 1987 Movie Awards (emés amb motiu dels Premis de l'Acadèmia), Bumbledown: The Life and Times of Ronald Reagan (un fals documental sobre el president nord-americà) i The Sound of Maggie (un musical basat lleugerament en West Side Story).
Al Japó es va emetre una versió adaptada a l'actualitat del país, anomenada Spitting Image Japan. Es va emetre durant 1994 com una secció dins del programa Raster Tunnels 94 (ラスタとんねるず'94) de la cadena Fuji Television.
A Rússia es va emetre un programa similar, anomenat Kukli (Куклы), que es va emetre a la televisió privada NTV entre 1994 i 2002. El programa va arribar a rebre pressions del Kremlin per tal que el titella Vladímir Putin fóra suprimida del programa.El titellaire Viktor Xerendovitx parla sobre NTV, TV-6, TVS Els creadors de Kulki van viatjar a Gran Bretanya per a formar-se i aprendre dels creadors de Spitting Image, tal com Roger Law va declarar a un programa de ràdio de la BBC en 2010.Spitting in Russian programa de la ràdio BBC 4 emés l'1 de gener de 2010 [última emissió 11 Juliol de 2010]
Es considera al programa francés Le Bébête Show com un dels primers programes hereus de Spitting Image. Le Bébête Show era un programa de titelles que parodiava l'actualitat política francesa i que s'emetia a TF1. Tanmateix, no podia ser hereu de Spitting Image, doncs la seua primera emissió data de 1982, dos anys abans que la del programa britànic, i la seua estètica era més semblant a la de The Muppet Show que a la de Spitting Image, més realista i, sobretot, amb una crítica molt més sagnant.Los líderes políticos, convertidos en un zoológico de marionetas notícia a El País del 29 de setembre de 1985 Le Bébête Show desapareix en 1995, i es considera que la irrupció de Les Guignols de l'info va ser una de les causes de la seua cancel·lació.Octavi Martí, Los políticos franceses guillotinan el 'Bébete show', El País, 31 de juliol de 1995