miniatura|La publicació errònia de 1888 d'un obituari prematur d'Alfred Nobel per un diari francès, que el condemnava per haver inventat la dinamita, va poder haver estat la raó principal per la qual Nobel va decidir deixar un millor llegat després de la seva mort.The History Channel Meravelles modernes, episodi 38 (transmès originàriament el 21 de juny de 1999)

El Premi Nobel de la Pau és lliurat anualment pel Comitè Nobel Noruec «a la persona que ha fet el millor treball o la major quantitat de contribucions per a la fraternitat entre les nacions, la supressió o reducció d'exèrcits així com la participació i promoció de congressos de pau l'any immediatament anterior». Resulta destacable afegir que és un dels cinc Premis Nobel especificats al testament d'Alfred Nobel (1895; la seva mort va ocórrer a l'any següent), i lliurats per aportacions excel·lents fetes en els camps de la química, física, literatura, pau i fisiologia o medicina. Tal com assenyala el testament, el premi és administrat pel Comitè Nobel Noruec i lliurat per un comitè de cinc persones que són escollides pel Parlament Noruec. El primer Premi Nobel de la pau es va lliurar el 1901 a Frédéric Passy i Jean Henri Dunant. Cada beneficiari rep una medalla, un diploma i un premi monetari el valor del qual varia amb el pas del temps. Aquell any, Passy i Dunant van compartir un guardó de 150.782 corones sueques, el qual equivaldria a 7.731.004 corones sueques el desembre de 2008. En comparació, el mateix any Martti Ahtisaari, de Finlàndia, va rebre el premi junt amb una condecoració de 10.000.000 corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros). El Premi de la Pau és presentat cada any a Oslo, en presència del rei, específicament el 10 de desembre, data en la qual es commemora l'aniversari de la mort del Nobel. Aquest és l'únic Premi Nobel que no és lliurat a Estocolm.

Així mateix, el Premi Nobel de la Pau és considerat el més controvertit dels Premis Nobel; moltes de les seves seleccions han estat fortament criticades. Mahatma Gandhi mai va guanyar el premi, malgrat haver estat nomenat fins i tot en cinc ocasions diferents. Després del seu assassinat el 1948, el comitè va considerar guardonar-lo de manera pòstuma, tanmateix al final va determinar retenir el guardó d'aquell any amb l'explicació que «no hi havia cap candidat viu que fos adequat». El 1961, Dag Hammarskjöld, que va morir després de la seva nominació i diversos mesos abans de l'anunci, es va convertir en l'únic receptor en haver estat reconegut postmortem; arran aquest fet, es van modificar els estatuts per evitar qualsevol premi pòstum futur. El 1973, Lê Ðức Thọ va declinar el Premi Nobel de la Pau, a causa que «ell no estava en una posició per acceptar el guardó, citant la situació al Vietnam com la seva raó primordial.» D'altra banda, Linus Pauling, 1962, és a la data l'única persona en haver estat guardonada amb dos Premis Nobel individuals; prèviament, havia rebut el Premi Nobel de Química el 1954. Al seu torn, el Comitè Internacional de la Creu Roja ha obtingut el premi en tres ocasions (1917, 1944 i 1963), mentre que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ha guanyat la distinció en dos (1954 i 1981). Un total de vint dones han estat reconegudes amb l'esmentada condecoració, més que en qualsevol altre Premi Nobel. Fins al 2011, el guardó de la Pau ha estat lliurat a 101 persones i a 20 organitzacions. D'altra banda, hi ha hagut un total de 19 anys en els quals el Premi no ha estat lliurat, superant la quantitat de vegades que qualsevol altre premi de la mateixa organització.

Guanyadors AnyGuardonats Estat Motivació 1901 75px|Frédéric PassyFrédéric PassyEconomista i polític. Fundador de la Unió Interparlamentària i organitzador del primer Congrés Mundial per la Pau.75px|Jean Henri DunantJean Henri DunantPer ser el seu rol en la creació del Comitè Internacional de la Creu Roja 1902 75px|Élie DucommunÉlie DucommunSecretari honorari, Oficina Internacional per la Pau75px|Charles Albert GobatCharles Albert GobatSecretari general, Unió Interparlamentària; secretari honorari, Oficina Internacional de la Pau1903 75px|William Randal CremerWilliam Randal CremerMembre, Parlament Britànic; secretari, Lliga Internacional d'Arbitratge1904 75px|Institut De Dret InternacionalInstitut De Dret InternacionalPels seus esforços com un cos no oficial amb tal de formular els principis generals de la ciència de la llei internacional1905 75px|Bertha Von SuttnerBertha Von Suttner Àustria-hongriaPresident honorari de l'Oficina Internacional per la Pau; autora de Lay Down Your Arms 1906 75px| Theodore Roosevelt Theodore Roosevelt Per la seva reeixida tasca de mediació per finalitzar la guerra russojaponesa i el seu interès en l'arbitratge, havent-li proporcionat al Tribunal d'Arbitratge de la Haia el seu primer cas 1907 75px| Ernesto Teodoro Moneta Ernesto Teodoro Moneta El president de la Lliga Llombarda per la Pau, era el treballador per la pau més prominent a Itàlia 75px|Louis Renault Louis Renault El professor de la Llei Internacional, era el delegat permanent de França en el Tribunal de la Haia 1908 75px| Klas Pontus Arnoldson Klas Pontus Arnoldson Fundador de la Societat Sueca per la Pau i l'Arbitratge 75px|Fredrik Bajer Fredrik Bajer Pel seu treball en la Unió Interparlamentària a l'ésser el primer president de l'Oficina Internacional per la Pau 1909 75px|Auguste Beernaert Auguste Beernaert Ex-primer ministre; membre, Parlament Federal de Bèlgica; membre de la Cort Permanent d'Arbitratge 75px|Paul d'Estournelles Paul d'Estournelles Membre, Parlament francès (Sénateur); fundador i president del grup parlamentari francès d'arbitratge voluntari; fundador, comitè de defensa dels interessos nacionals i de conciliació internacional 1910 75px|Oficina Internacional per la Pau Oficina Internacional per la Pau Fundada el 1891 1911 75px|Tobias Michael Carel Asser Tobias Michael Carel Asser Iniciador de la Conferència de la Haia de Dret Internacional Privat, ministre del gabinet; advocat 75px|Alfred Hermann Fried Alfred Hermann Fried Periodista; fundador de Die Friedenswarte 1912 75px| Elihu Root Elihu Root Ex-secretari d'Estat; creador de diversos tractats d'arbitratge 1913 75px| Henri La Fontaine Henri La Fontaine Membre, Parlament de Bèlgica (Sénateur); president, Oficina Internacional per la pau 1914No es va lliurar 1915 1916 1917 75px| Comitè Internacional de la Creu Roja Comitè Internacional de la Creu Roja 1918No es va lliurar 1919 75px| Woodrow Wilson Woodrow Wilson President dels Estats Units d'Amèrica; fundador de la Societat de Nacions 1920 75px|Léon Victor Auguste Bourgeois Léon Victor Auguste Bourgeois Ex-secretari d'Estat; President, Parlament francès (Sénat); President, consell de la Societat de Nacions 1921 75px| Hjalmar Branting Hjalmar Branting Primer Ministre de Suècia; delegat suec, consell de la Societat de Nacions 75px|Christian Lous Lange Christian Lous Lange Secretari general de la Unió Interparlamentària 1922 75px| Fridtjof Nansen Fridtjof Nansen Científic; explorador; delegat noruec, Societat de Nacions; creador del Passaport Nansen 1923No es va lliurar 1924 1925 75px| Austen Chamberlain Austen Chamberlain Secretari de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno 75px|Charles Gates Dawes Charles Gates Dawes Vicepresident dels Estats Units d'Amèrica; president de la Comissió Aliada de Reparació (creador del Pla Dawes) 1926 75px| Aristide Briand Aristide Briand Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno i el Pacte Briand-kellogg 75px|Gustav StresemannGustav Stresemann Ex-Gran Canceller (Reichs-kanzler); Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarn 1927 75 px|Ferdinand Buisson Ferdinand Buisson Exprofessor, La Sorbona, París; fundador i president, Lliga pels Drets Humans 75px|Ludwig Quidde Ludwig Quidde Professor, Universitat Lliure de Berlín; membre, Parlament alemany; participant de diverses conferències de pau 1928No es va lliurar 1929 75px| Frank Billings Kellogg Frank Billings Kellogg Ex-secretari d'Estat; cocreador del Pacte Briand-Kellogg''' |- | 1930 |align=center| 75px|Lars Olof Nathan Söderblom | Lars Olof Nathan Söderblom | | Arquebisbe; líder en el moviment ecumènic|- | rowspan=2| 1931 |align=center| 75px| Jane Addams | Jane Addams | | Sociòloga; president internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat|- |align=center| 75px|Nicholas Murray Butler | Nicholas Murray Butler | | President, Universitat de Colúmbia; promotor del Pacte Briand-Kellogg|- | 1932 | colspan=4 align=center|No es va lliurar|- | 1933 |align=center| 75px|Norman Angell (ralph Lane) | Sir Ralph Norman Angell | | Escriptor; membre, comitè executiu de la Societat de Nacions i del Consell Nacional de Pau|- | 1934 |align=center| 75px| Arthur Henderson | Arthur Henderson | | Ex-secretari de Relacions Exteriors; president, Conferència de Desarmament el 1932|- | 1935 |align=center| 75px|Carl Von Ossietzky | Carl Von Ossietzky | | Periodista (die Weltbühne); pacifista|- | 1936 |align=center| 75px|Carlos Saavedra Lames | Carlos Saavedra Lames | | Secretari d'Estat; president, Societat de Nacions; mitjancer en el conflicte entre el Paraguai i Bolívia|- | 1937 |align=center| 75px|Vescomte Cecil De Chelwood (lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil) | Vescomte Cecil De Chelwood (lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil) | | Escriptor, Ex-Lord del Segell Privat; fundador i president, Campanya Internacional per la Pau|- | 1938 |align=center| 75px|Oficina Internacional Nansen pels Refugiats | Oficina Internacional Nansen pels Refugiats | | Una organització internacional de beneficència, instituïda per Fridtjof Nansen el 1921|- | 1939 | colspan=5 rowspan=5 align=center|No es va lliurar|- | 1940 |- | 1941 |- | 1942 |- | 1943 |- | 1944 |align=center| 75px| Comitè Internacional de la Creu Roja | Comitè Internacional de la Creu Roja

| 1945 |align=center| 75px| Cordell Hull | Cordell Hull | | Ex-secretari d'Estat; destacat participant en l'origen de l'Organització de les Nacions Unides|- | rowspan=2| 1946 |align=center| 75px| Emily Greene Balch | Emily Greene Balch | | Exprofessora d'Història i Sociologia; president honorari internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat|- |align=center| 91x91px|John Raleigh Mott | John Raleigh Mott | | President, Consell Missioner Internacional; president, Associació Cristiana de Joves|- | 1947 |align=center|75x75px |Els Quàquers (representats perFriends Service Council i American Friends Service Committee)

| 1948 | colspan=4 align=center|No es va lliurar|- | 1949 |align=center| 75px|John Boyd Orr | John Boyd Orr | | Metge; polític alimentari; organitzador notable i director de l'Organització per l'alimentació i l'agricultura (FAO); president, Consell Nacional per la Pau i la Unió Mundial d'Organitzacions de Pau|- | 1950 |align=center| 75px| Ralph Bunche | Ralph Bunche | | Professor, Universitat Harvard, Cambridge, Dt.; director, divisió de fideïcomissos, U.N.; mitjancer actiu a Palestina, 1948|- | 1951 |align=center| 75px| Léon Jouhaux | Léon Jouhaux | | President del Comitè Internacional del Consell Europeu, vicepresident de la Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures, vicepresident de la Federació Sindical Mundial, membre del consell de l'Oit, delegat de les Nacions Unides|- | 1952 |align=center| 111x111px | Albert Schweitzer | | Cirurgià missioner; fundador de Lambaréné (República del Gabon)|- | 1953 |align=center| 75px|George Catlett Marshall | George Catlett Marshall | | President general de la Creu Roja nord-americana; ex-Secretari d'Estat i de Defensa; delegat NU; creador del Pla Marshall|- | 1954 |align=center| | Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) | | Una organització internacional de beneficència fundada per U.N. el 1951|- | 1955 | colspan=4 rowspan=2 align=center|No es va lliurar|- | 1956 |- | 1957 |align=center| 75px| Lester Bowles Pearson | Lester Bowles Pearson