Hilduí de Milà va ser un monjo de l'abadia de Lobbes, bisbe de Lieja de 920 a 921, bisbe de Verona de 928 a 932 i arquebisbe de Milà de 932 fins a la seva mort el 24 de juliol de 936.
El monjo Hilduí, concupiscent del bisbat esdevingut ric,Karl Morz Fabritius, Richarius 921-945, Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, pàgina 16 (en català: Història del principat bisbal de Lieja ) després les adquisicions considerables dels bisbes precedents, Francó i d'Esteve de Tongeren, va cercar el suport de Gislebert de Lotaríngia i d'Enric I d'Alemanya per a obtenir la seu cobejada.
Li faltaven diners al duc Gislebert per a la seva campanya militar contra Carles III. Hilduí li va prometre una suma important. Va ser consagrat per l'arquebisbe Herman I de Colònia. Quan Hilduí va començar a robar el tresor del capítol de Lieja per a pagar Gislebert, els liegesos van queixar-se prop de Carles. Aquest va informar el Vaticà i els prelats del seu regne dels crims d'Hilduí. Mentrestant, el capítol de Sant Lambert van elegir un nou bisbe, Richer. El papa Joan X va convocar ambdós a Roma, va excomunicar Hilduí i confirmar Ricari.Karl Morz Fabritius, op.cit. pàgina 17
Hilduí que va fugir cap a Itàlia prop d'Hug d'Arle, que set anys més tard va suportar la seva elecció com a bisbe de Verona i el 932 com a arquebisbe de Milà.
Referències Gaetano Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da San Pietro sino ai nostri giorni, Venezia, Tipografia Emiliana, 1879
Categoria:Arquebisbes de Milà Categoria:Bisbes de Tongeren, Maastricht, Lieja Categoria:Bisbes de Verona Categoria:Morts a Milà Categoria:Nascuts al segle IX