Hartgar (altres ortografies Hirchar, Hircar, Hirkar, Hircarius)Ernst F. Mooyer, Onomasticon chronographikon hierarchiae germanicae: Verzeichniß der deutschen Bischöfe seit d. J. 800 n. Chr. Geb. nebst einem Anhang, die Würdenträger einiger Abteien und Ritterträger enthaltend, 160 pàginesKarl Morz Fabritius, Pirardus 833-841, Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, pàgina 10 (en català: Història del principat bisbal de Lieja ) era bisbe de Lieja de 840 fins a la seva mort el 855. Des del 845 va també esdevenir abat de les abadies de Stavelot i Malmedy.Wilhelm Ritz, , Urkunden und abhandlungen zur geschichte des Niederrheins und der Niedermaas, Band 1, Stuttgart, Mayer, 1824, pàgina 11
Hartgar eix d'un nissaga noble franca i un confident del rei Lotari I qui va encarregar-lo d'un viatge diplomàtic cap al vaticà, cantat a un poema de Sedulius Scottus. El subjecte de la missió prop de Lleó IV no és conegut.J.F. Böhmer, Regesta Imperii I. Die Regesten des Kaiserreichs unter den Karolingern 751-918 (926/962). tom 4 Papstregesten'' Va construir el primer palau bisbal de Lieja. Va convidar Scottus, un monjo irlandès com a director per a propulsar l'escola capitularia de la catedral de Sant Lambert.Matthew Zimmern, Hagiography and the Cult of Saints in the diocese of Liège, c. 700-980, Fife (Escòcia), University of Saint Andrews, pàgines 61-62 Scottus és l'única font contemporani que consegrà unes línies a Hartgar.Reinhard Düchtung, Sedulius Scottus, München, W. Fink, 1968, pàgina 50
Morí a Lieja el 29 de setembre de 855.
Referències i bibliografia Llista dels bisbes de Lieja
Categoria:Bisbes de Tongeren, Maastricht, Lieja Categoria:Bisbat de Lieja Categoria:Nascuts al segle VIII