La gavina andina (Chroicocephalus serranus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita llacs de muntanya dels Andes, des de l'Equador, cap al sud, a través del Perú i Bolívia fins al centre de Xile i zona limítrofa de l'Argentina.

Descripció La gavina andina fa de 42 a 48 cm de llargada i pesa uns 480 g; és un dels membres més grossos del gènere Chroicocephalus. Els sexes són similars. Els adults en plomatge nupcial tenen una caputxa negra brillant amb una mitja lluna blanca darrere l'ull i el cos majoritàriament blanc amb l'esquena grisa i de vegades un to rosat a les parts inferiors. La cua és blanca. La part superior de les ales és majoritàriament grisa amb un patró alternat blanc-negre-blanc-negre a les primàries i la part inferior és gris pàl·lid amb una meitat exterior fosca, excepte per dos grans "miralls" blancs a les tres primàries més externes. El bec, les potes i els peus són de color marró fosc amb un to vermellós i l'iris és marró. Els adults no reproductors tenen el cap blanc i les potes fosques. La gavina andina triga dos anys a assolir el plomatge adult. En el primer any té una mica de negre clapejat al cap, un patró complex blanc i negre a les ales i una banda negra prop del final de la cua.

Distribució i hàbitat La gavina andina es troba tot l'any als Andes des del sud-oest de Colòmbia fins al centre de l'Equador i el Perú, l'oest de Bolívia i l'est de Xile i l'oest de l'Argentina fins a la latitud nord de la regió d'Aysén de Xile. Molts individus hivernen a la costa des del centre del Perú fins al nord de Xile, però no se sap si provenen de les terres altes a l'est d'allà o de la part sud de l'àrea de distribució. L'espècie s'ha registrat com a errant al Perú amazònic i a l'extrem sud de l'Argentina.

Durant la temporada de cria, es troba en llacs, aiguamolls, aiguamolls i camps de les zones de puna i páramo de l'Altiplà. En altitud, es troba principalment entre els 3.000 i els 5.300 m, però es troba a una altitud tan baixa com els 1.200 m a la part sud de l'àrea de distribució. Els ocells hivernants es troben normalment a les desembocadures dels rius i a les platges de sorra al llarg de la costa.

Ecologia Alimentació A les muntanyes, la gavina andina s'alimenta de cucs de terra, insectes, amfibis, peixos petits i, ocasionalment, ous i pollets d'ocell aquàtics. A l'hivern també busca menjar a les estacions d'esquí. Al llarg de la costa s'alimenta de despulles, peixos i invertebrats marins. Camina, neda i vola per buscar menjar.

Reproducció La gavina andina es reprodueix principalment durant els mesos de juliol i agost. De vegades es reprodueix solitàriament, però més habitualment en petites colònies. Fa el niu a les ribes dels rius i a les illes dels rius i llacs. La mida de la posta sol ser de dos o tres ous, però de vegades en ponen un o quatre. No es coneix el període d'incubació, el temps fins que els pollets són volanders i els detalls de les cures parentals.

Vocalitzacions Les vocalitzacions de la gavina andina inclouen "crits agitats, de vegades tremolosos de "yiiir"" i "un ronc "raggh-aggh-kiiiiaagh" i altres notes greus i aspres".

Estat de conservació La UICN ha avaluat la gavina andina com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució, però es desconeix la mida i la tendència de la població. No s'ha identificat amenaces immediates. "L'espècie és probablement vulnerable, sense grans poblacions... les zones de cria es troben en llacs remots d'alta altitud, però moltes estan cada cop més subjectes a la pressió agrícola i a les pertorbacions humanes."

Taxonomia i sistemàtica La gavina andina va ser descrita l'any 1844 pel naturalista suís Johann Jakob von Tschudi amb el nom binomial Larus serranus i la localitat tipus "Peru = Puna region of the Valley of Jauja, Junin".

La gavina andina es va classificar durant molt de temps al gènere Larus. La investigació genètica ha establert que Larus sensu lato és parafilètic, de manera que l'American Ornithological Society, el Congrés Ornitològic Internacional i la taxonomia de Clements la van traslladar a ella i a deu espècies més de gavines al gènere Chroicocephalus. Tanmateix, el Manual dels ocells del món i BirdLife International les conserva totes dins Larus. Els sistemes coincideixen que la gavina andina és monotípica.

Galeria

Referències

Categoria:Chroicocephalus Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud