Moisès ben Jacob ibn Ezra (en hebreu, משה בן יעקב הסלח אבן עזרא Moshe ben Yaʿqo ibn Ezra; en àrab, أبو هارون موسى بن يعقوب ابن عزرا Abū Hārūn Mūsa ben Yaʿqūb ibn ʿEzra) conegut com a Ha-Sallah «escriptor de penitències» (Granada, ~1055 - d. 1135), fou filòsof i lingüista, i un dels principals poetes jueus d'Al-Àndalus.
Biografia Fill de Jacob ibn Ezra, Moisès naix a Granada al voltant de 1155, al si d'una família ben situada en l'administració emiral, relacionada amb Samuel ibn Nagrella i el seu fill Josef, visirs dels emirs zirides. Es coneixen tres germans seus: Isaac, Judà i Josef. 2004: p. 78
Inicia els seus estudis amb Issac, el seu germà major, i aconsegueix una sòlida formació en cultura àrab. El progrom de 1066 —tot i que la família no es va veure afectada— i la continuació dels seus estudis el portaren a Lucena, on va esdevenir deixeble d'Isaac ibn Gayyat, director de l'escola rabínica, en l'estudi de la cultura hebrea.
Finalitzats els seus estudis torna a Granada, on troba el seu germà Isaac casat amb la filla de Samuel ibn Nagrella i els altres germans en bona posició social i econòmica. Aconsegueix en aquests anys el càrrec de sāḥib al-šurta —de caràcter honorífic— (alt funcionari de l'administració); compon poesia, com el Llibre del collaret; ensenya poètica, entre d'altres, a Yehudà ha-Leví; organitza vetllades poètiques; i es relaciona amb els més famosos erudits jueus i musulmans del seu temps. 2004: p. 78 i 80.
Amb la conquesta almoràvit de Granada en 1090, encara es manté un temps a Granada, però en 1095 acaba traslladant-se al nord peninsular, recorrent Castella, Aragó, Navarra i Catalunya. Aquest exili es converteix en una obsessió que es plasma en els seus poemes: expatriar-se és per Ibn Ezra separació, viure en sòl estrany, allunyat de la seva pàtria, però també moure's contínuament, apartant-se cada volta més de la seva terra. 2004: p. 80.
Mor en algun lloc de l'Espanya cristiana, no gaire després de l'any 1135.
Obra Moisès ibn Ezra utilitza el judeoàrab per les seves obres en prosa, i l'hebreu per les composicions poètiques. 2004: p. 81.
Història Faḍāʾil ahl al-ādāb wa-l-aḥsāb (Les excel·lències dels literats i persones notables). Obra perduda. Recopilació biogràfica i bibliogràfica d'autors jueus.
Filosofia Maqāla al-ḥadīqa fī maʿnà al-maŷāa wa-l-ḥaqīqa (Tractat del jardí, sobre el sentit figurat i el real) o ʿArugat ha-bosem (El jardí de les aromes), en la traducció a l'hebreu.Traducció feta, probablement, per Judà al-Harizi el 1170. ( 2005: p. 50) Es conserven alguns fragments de l'original i una traducció anòmima a l'hebreu de 4 fragments importants del llibre.
És un tractat filosòfic neoplatònic, amb aportacions bíbliques i aristotèliques, influït pels filòsofs àrabs, com Ar-Razí, Al-Kindí, els Germans de la Puresa i Al-Farabí; pels clàssics grecs, com Plató, Aristòtil, Sòcrates, Empèdocles, Pitàgores, Hipòcrates i Galè; i pels filòsofs jueus, com Saadia, Bahya ibn Paquda, Yosef ibn Saddiq i Ibn Gabirol. Ibn Ezra no és un filòsof original, simplement recopila, actualitza i contextualitza els conceptes aportats per la filosofia neoplatònica i aristotèlica. 1991: p. 154.L'esquema general de l'obra i el tractament d'alguns temes, poden haver servit de model a Maimònides, en la seva Guia de perplexos. ( 2005: p. 49)
El tractat del jardi tracta del concepte de l'home microcosmos, imatge i reflex de tota la realitat. En l'home es compendien i resumeixen tots els ordes naturals. L'home està compost per dos elements extrems, el cos i l'enteniment, i dos elements intermedis, l'ànima i l'esperit. 1991: p. 153-154. També tracta del fet que amb el coneixement amb si mateix, l'home adquireix la imatge de la creació, percep la petjada de Déu; però si l'home aconsegueix dominar les seves passions, obté la unió amb l'enteniment agent, primera obra de la voluntat divina, substància simple, transparent i pura, i mitjançant la seva llum l'enteniment passiu de l'home obté la possessió intel·lectual d'aquelles formes. També afirma que el temps i tot el que existeix prova l'existència del Creador, ja que res no pot existir sense que un principi intel·ligible el planifique; i que Déu, infinit, ni admet divisió ni multiplicació, ni part ni la totalitat, i qualsevol propietat que se li assigni sols pot entendre's metafòricament.
El tractat del jardí conté una darrera part que és un estudi lexicogràfic d'alguns termes bíblics, sobre les parts anatòmiques i detalls del cos humà. 2005: p. 51.
Lingüística Kitāb al-Muḥāḍara wa-l-muākara (Llibre de la dissertació i l'estudi). Escrit en judeoàrabPer Abumalham, l'obra original fou escrita en àrab, i posteriorment transcrita en caràcters hebreus. (— 1986, p. 1) en la darrera etapa de l'autor —entre 1109 i 1126—, és la seva obra més important. És un manual de preceptiva literària, 1991: p. 153. i també l'únic exemple del gènere literari àrab de l'adab en el món cultural jueu.
Aquesta Poètica, que segueix a Aristòtil, està estructurada en una introducció, un poema final en hebreu, per exemplificar el que el llibre diu, i vuit capítols, els quals es desenvolupen mitjançant l'artifici literari de les preguntes i respostes, i tracten els temes següents: 2004: p. 82-84. Retòrica o sobre la prosa i els prosistes. Dogmàtica o sobre la poesia i els poetes. La poesia com un do innat i natural dels àrabs. Tenen els jueus poesies de la seva època clàssica?. Els jueus d'Al-Àndalus, superiors com a escriptors i com a poetes. Elabora una història crítica dels escriptors jueus d'Al-Àndalus. 1994: p. 141. Opinions d'autors clàssics sobre la poesia com a art. La composició poètica en somnis. La composició poètica segons el mètode àrab, on enumera i explica vint recursos o figures poètiques, amb molts exemples de poetes àrabs. 1994: p. 142-144.
Poesia Moisès ibn Ezra és el poeta més clàssic de l'escola hebrea d'Al-Àndalus, en quant utilitza principalment els motius clàssics de la poesia àrab, que ell col·loca i adapta a l'estructura de la llengua hebrea clàssica, l'hebreu bíblic. 2006: p. 202. Expressa els temes profans de la poesia àrab tradicional en hebreu bíblic, i per tant, manifesta el mateix esperit barroc i manierista imperant en la poesia àrab del moment. Aquesta manera sofisticada d'expressió fou possible per tal com utilitza la llengua hebrea bíblica com llengua clàssica, semblant a l'àrab clàssic. 2003: p. 175-176.
La vitalitat del seu estil es reflecteix en l'acumulació i combinació d'estructures i figures del llenguatge: la repetició d'un significat dins el mateix context, les estructures paral·leles i quiàstiques, i les metàfores de negació i en genitiu. 2003: p. 179-180.
Sefer ha-ʿanaq (Llibre del collaret) o Sefer ha-Tarsis. 573 breus composicions epigramàtiques, amb 1200 versos que imiten la tècnica àrab dal-muŷānasa (paronomàsia),anomenat genèricament tajnīs. ( 2006: p. 253) on la rima es basa en paraules homòfones però de distint significat, amb bellesa poètica i gran valor lexicogràfic. La introducció del llibre és una peça laudatòria en àrab clàssic escrita en prosa rimada i dedicada a l'astròleg i cortesà sevillà Abū Isḥaq Ibrāhīm ibn al-Muhāŷir. 2006: p. 253 La temàtica és la pròpia de l'època: amor, desamor i infidelitat, vi, jardins i flors, vellesa i joventut, mort. Diwan. Compost per 300 poemes seculars, molts d'ells, lloances a amics i elegies a la mort d'erudits, i per poesies sagrades, la mayor part, poemes penitencials (Selihot).Jewish Encyclopedia: «His Poetry» Altres composicions sagrades es troben disperses pels distints Majzorim —col·leccions d'oracions que comprenen tot el cicle litúrgic anual jueu.Jewish Encyclopedia: «Sacred Poems»
Referències
Bibliografia
, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española. Volum 4. Madrid : CSIC, 1991; 911 pp. . → , Moisès; , Montserrat (ed. i trad.). Kitāb al-muḥāḍara wal-muākara. Volum 2. Madrid : C.S.I.C., 1986, 374 pp. (v. 2). «Ibn Ezra, Moses Ben Jacob Ha-Sallaḥ (Abu Harun Musa)». Jewish Encyclopedia. [Edició en línia] , J. «Mošeh ibn ʿEzra’», dins , Jorge (ed.). Biblioteca de al-Andalus. De Ibn al-Dabbāg a Ibn Kurz. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2004, p. 78-85. (vol. 3). , Raymond P. «Moses ibn Ezra», dins , María Rosa; , Raymond P.; , Michael (eds.). The Literature of Al-Andalus. Cambrigde : Cambridge University Press, 2006, 507 pp. . , Arie. «El papel del hebreo en la poesía de la España musulmana», dins , Otto (ed.). La sociedad andalusí y sus tradiciones literarias. Amsterdam : Rodopi, 1994, p. 139-150. . , Arie. «Manierismo e Indivualidad: la poesia de Ibn Jafayah (1058-1139), Moshe ibn Ezra (1055-1138) y Yehudah ha-Levi (1074-1141)», dins Poesía hebrea en Al-Andalus. Granada : Universidad de Granada, 2003. p. 173-186. . , Arie. «Le thème de l'amour dans la poésie strophique hébraïque au Moyen Âge en Espagne musulmane: Moïse Ibn Ezra (1055-1138) et Abraham Ibn Ezra (1090-1165)», dins , Dominique; , François; , Annie (dir.). L'espace lyrique méditerranéen au Moyen Âge, nouvelles approches. Toulouse : Presses universitaires du Mirail, 2006, p. 201-215. . , Mauro. «Moses ibn ´Ezra's «Treatise of the garden» and Maimonides´ «Guide of the perplexed»». Revista Española de Filología Medieval, 12 (2005), p. 49–54.
Categoria:Jueus andalusins Categoria:Gramàtics andalusins Categoria:Filòsofs jueus medievals Categoria:Poetes medievals en hebreu Categoria:Filòsofs del segle XII Categoria:Morts a Granada Categoria:Poetes andalusins Categoria:Poetes andalusos Categoria:Filòsofs andalusins Categoria:Filòsofs andalusos Categoria:Escriptors granadins Categoria:Escriptors jueus Categoria:Lingüistes espanyols Categoria:Jueus espanyols Categoria:Poetes del segle XII Categoria:Nascuts al segle XI Categoria:Morts al segle XII Categoria:Filòsofs del segle XI Categoria:Poetes del segle XI