miniatura|El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física». És un dels cinc premis Nobel establerts en el testament d'Alfred Nobel, el 1895, i que són donats a tots aquells individus que realitzen contribucions notables en la química, la física, la literatura, la pau i la fisiologia o medicina.
Segons el que diu el testament de Nobel, aquest reconeixement és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comitè conformat per cinc membres que són triats per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. El primer Premi Nobel de Física va ser atorgat el 1901 a Wilhelm Conrad Röntgen, d'Alemanya. Cada destinatari rep una medalla, un diploma i un premi econòmic que ha variat al llarg dels anys. El 1901, Röntgen va rebre 150.782 corones sueques, equivalents a 7.731.004 corones de 2007; en comparació, el 2008 el premi va ser atorgat a Makoto Kobayashi, Toshihide Maskawa i Yoichiro Nambu, que van compartir la quantitat de 10.000.000 de corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros, equivalent a 1,4 milions de dòlars). Addicionalment, el guardó és presentat a Estocolm, Suècia, en una celebració anual que es realitza cada 10 de desembre, en commemoració de l'aniversari luctuós de Nobel.
John Bardeen és l'únic guardonat que ha guanyat el Premi Nobel de Física en dues ocasions, el 1956 i el 1972. Marie Curie va guanyar dos Premis Nobel en dues disciplines, física el 1903 i química el 1911. William Lawrence Bragg és el guardonat més jove fins avui, ja que li va ser concedit el Premi en 1915, quan només comptava amb 25 anys. Només dues dones han aconseguit el Premi: Marie Curie (1903) i Maria Goeppert-Mayer (1963), el que fa que el Nobel de Física sigui el Premi Nobel que menys dones hagin guanyat. Fins al 2011, el Premi ha estat concedit a 191 individus. Durant sis anys (1916, 1931, 1934, 1940-1942) no va ser atorgat, en algunes ocasions, per declarar-se desert i, en altres, per la situació de guerra mundial i l'exili obligat de diversos membres del comitè.
Guardonats segle XX Any Premiat País Notes 190175px Wilhelm Röntgen Imperi alemany«en reconeixement dels serveis extraordinaris que ha prestat amb el descobriment dels notables raigs que posteriorment van rebre el seu nom»190275pxHendrik Lorentz«en reconeixement del servei extraordinari que van prestar amb les seves investigacions sobre la influència del magnetisme en els fenòmens de radiació»75px Pieter Zeeman190375pxHenri Becquerel«en reconeixement dels serveis extraordinaris que ha prestat amb el descobriment de la radioactivitat espontània»75pxPierre Curie«en reconeixement dels serveis extraordinaris que han prestat amb les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberts pel professor Henri Becquerel»75pxMarie Curie190475pxJohn Strutt «per les seves investigacions sobre les densitats dels gasos més importants i pel seu descobriment de l'argó en relació amb aquests estudis»190575pxPhilipp Lenard Imperi alemany«pel seu treball sobre els raigs catòdics»190675pxJ. J. Thomson «en reconeixement dels grans mèrits de les seves investigacions teòriques i experimentals sobre la conducció de l'electricitat pels gasos»190775pxAlbert Abraham Michelson«pels seus instruments òptics de precisió i per les investigacions espectroscòpiques i metrològiques dutes a terme amb la seva ajuda»190875pxGabriel Lippmann«pel seu mètode de reproducció fotogràfica de colors basat en el fenomen de la interferència»190975pxGuglielmo Marconi«en reconeixement de les seves contribucions al desenvolupament de la telegrafia sense fils»|- |75px |Karl Ferdinand Braun | Imperi alemany |- |1910 |75px |Johannes Diderik van der Waals | |«pel seu treball sobre l'equació d'estat dels gasos i els líquids» |- |1911 |75px |Wilhelm Wien | Imperi alemany |«pels seus descobriments sobre les lleis que regeixen la radiació de calor» |- |1912 |75px |Gustaf Dalén | |«per la seva invenció de reguladors automàtics per ser utilitzats conjuntament amb acumuladors de gas per la il·luminació de fars i boies»' |- |1913 |75px |Heike Kamerlingh Onnes | |«per les seves investigacions sobre les propietats de la matèria a baixes temperatures, que van conduir, entre altres coses, a l'obtenció d'heli líquid» |- |1914 |75px |Max von Laue | Imperi alemany |«pel seu descobriment de la difracció dels raigs X per cristalls» |- |rowspan=2|1915 |75px |William Henry Bragg |rowspan=2| |rowspan=2|«pels seus serveis en l'anàlisi de l'estructura cristal·lina mitjançant raigs X» |- |75px |William Lawrence Bragg |- | style="background-color: #666666;" |1916 | colspan=4 align=center style="background-color: #666666;" |No concedit|- |1917 |75px |Charles Glover Barkla | |«pel seu descobriment de la radiació Röntgen característica dels elements» |- |1918 |75px |Max Planck | Imperi alemany |«en reconeixement dels serveis que va prestar al progrés de la física amb el seu descobriment dels quanta d'energia» |- |1919 |75px |Johannes Stark | |«pel seu descobriment de l'efecte Doppler en els raigs canals i del desdoblament de les línies espectrals en camps elèctrics» |- |1920 |75px |Charles Édouard Guillaume | |«en reconeixement al servei que ha prestat a les mesures de precisió en física amb el descobriment d'anomalies en els aliatges d'acer i níquel» |- |1921 |75px |Albert Einstein | |«pels seus serveis a la física teòrica, i especialment pel seu descobriment de la llei de l'efecte fotoelèctric» |- |1922 |75px |Niels Bohr | |«pels seus serveis en la investigació de l'estructura dels àtoms i de la radiació que n'emana» |- |1923 |75px |Robert Andrews Millikan | |«pel seu treball sobre la càrrega elemental de l'electricitat i sobre l'efecte fotoelèctric» |- |1924 |75px |Manne Siegbahn | |«pels seus descobriments i la seva recerca en el camp de l'espectroscòpia de raigs X» |- |rowspan=2|1925 ||75px |James Franck |rowspan=2| |rowspan=2|«pel seu descobriment de les lleis que regeixen l'impacte d'un electró sobre un àtom» |- |75px |Gustav Hertz |- |1926 | 75px |Jean Baptiste Perrin | |«pel seu treball sobre l'estructura discontínua de la matèria, i especialment pel seu descobriment de l'equilibri de sedimentació» |- |rowspan=2|1927 |75px |Arthur Compton | |«pel seu descobriment de l'efecte que duu el seu nom» |- |75px |C.T.R. Wilson | |«pel seu mètode de fer visibles els camins de les partícules carregades elèctricament per condensació de vapor» |- |1928 |75px |Owen Willans Richardson | |«pel seu treball sobre el fenomen termoiònic i, especialment, pel descobriment de la llei que porta el seu nom» |- |1929 |75px |Louis de Broglie | |«pel seu descobriment de la naturalesa ondulatòria dels electrons» |- |1930 |75px |Chandrasekhara Raman | |«pel seu treball sobre la dispersió de la llum i pel descobriment de l'efecte que duu el seu nom» |- | style="background-color: #666666;" |1931 | colspan=4 align=center style="background-color: #666666;" |No concedit|- |1932 |75px |Werner Heisenberg | |«per la creació de la mecànica quàntica, l'aplicació de la qual ha conduït, entre altres coses, al descobriment de les formes al·lotròpiques de l'hidrogen» |- |rowspan=2|1933 |75px |Erwin Schrödinger | |rowspan=2|«pel descobriment de noves formes productives de teoria atòmica» |- |75px |Paul Dirac
| style="background-color: #666666;" |1934 | colspan=4 align=center style="background-color: #666666;" |No concedit|- |1935 |75px |James Chadwick | |«pel descobriment del neutró» |- |rowspan=2|1936 |75px |Victor F. Hess |