Aintzane Ezenarro Egurbide (Getaria, 18 de març de 1971) és una política basca, que va exercir de diputada al Parlament Basc entre 2005 i 2012 per Aralar.
Trajectòria Nascuda en una família obrera, pròxima als moviments sindicals, és la més gran de tres germans. Llicenciada en Periodisme i Sociologia política, va passar per diversos mitjans de comunicació, entre ells la televisió basca EiTB. Posteriorment, es va unir a Elkarri,Ezenarro, la apuesta de Aralar para llegar al Parlamento Vasco, Terra Actualidad, 31 de març de 2005. amb qui havia pres contacte durant la seva etapa universitària, no només com a simpatitzant, sinó també professionalment. Va ser durant sis anys mebre del Taller Nacional d'aquest moviment i responsable de la seva revista durant quatre anys. Segons les seves pròpies declaracions, va ser la decepció que va patir quan, el desembre del 1999, ETA va trencar la treva que mantenia, després de catorze mesos d'inactivitat, el que la va impulsar a saltar a l'arena política i a col·laborar amb la formació Aralar, corrent d'Euskal Herritarrok que es va constituir com a partit quan s'estava produint la refundació de Batasuna l'any 2001.
El 2003 va ser escollida regidora de la seva població natal i el 2007 va revalidar l'acta de regidora. Poc després, l'octubre de 2003, va ser escollida consellera, substituint l'únic representant d'Aralar a les Juntes Generals de Guipúscoa, José Etxeberria. Això no obstant, no va acabar la legislatura (va ser substituïda per Rebeka Ubera), en ser designada cap de llista d'Aralar per a Guipúscoa a les eleccions al Parlament Basc de 2005. Com a resultat va obtenir l'escó i va ser l'únic representant d'Aralar durant la legislatura 2005-2009. Com a regidora i diputada autonòmica, va impulsar les investigacions sobre la qüestionada gestió del Museu Balenciaga. Habitualment, també va donar suport a les iniciatives del tripartit liderat per Juan José Ibarretxe. Es va posicionar públicament en contra de la Llei de Partits espanyola i a favor de la participació de Batasuna i els seus continuadors a les eleccions. A les eleccions de 2009 va repetir com a cap de llista per Guipúscoa, aconseguint de nou l'escó que ocupava, però aquesta vegada, amb la companyia de tres diputats més d'Aralar.
El 4 d'abril de 2012, la Direcció Meridional d'Aralar va anunciar la seva expulsió, juntament amb la dels diputats Mikel Basabe i Oxel Erostarbe, per haver trencat la disciplina de partit. Concretament, els tres diputats van recolzar la creació d'una ponència de pau i convivència a la cambra basca, en contra de la voluntat del partit que rebutjava tota iniciativa que no comptés amb la participació de l'esquerra abertzale, en aquell moment exclosa forçosament de representació parlamentària en compliment de la Llei de Partits espanyola. Posteriorment, el 31 de juliol, tots tres van abandonar l'acta de diputat coincidint amb la finalització de la novena legislatura del Parlament Basc.
El desembre de 2001 va ser guardonada amb el Memorial Joan B. Cendrós d'articles sobre la nació catalana publicats fora dels territoris catalanoparlants pel seu article aparegut a la revista d'Elkarri, «Catalunya por el diálogo». Li agrada llegir, principalment literatura en basc. Entre els seus autors preferits hi trobem el donostiarra Iban Zaldua. És mare de tres fills.
Referències
Enllaços externs
Aintzane Ezenarro apuesta por una nueva izquierda abertzale , Estrella Digital. Especial eleccions basques de 2009 «Leizaran fue un modelo de participación social», entrevista a Aintzane Ezenarro a El Correo, 22 de febrer de 2009
Categoria:Persones de Getaria Categoria:Alumnes de la Universitat del País Basc Categoria:Diputats guipuscoans al Parlament Basc Categoria:Diputats de la novena legislatura del Parlament Basc Categoria:Diputats de la vuitena legislatura del Parlament Basc Categoria:Polítics bascos nascuts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX