Werner Schroeter (Georgenthal, Turíngia, 7 d'abril de 1945 − Kassel, 12 d'abril de 2010) va ser un director de cinema, òpera i teatre de nacionalitat alemanya part de l'anomenat Nou Cinema Alemany.
Biografia Schroeter va néixer el 1945 i es crià a les ciutats de Bielefeld i Heidelberg. El seu pare era enginyer.Werner Schroeter. In: Internationales Biographisches Archiv 37/2002 A l'edat de cinc anys va expressar per primer cop el desig d'esdevenir director de cinema.Entrevista al diari Die Zeit 43/2008 L'experiència que el dugué a interessar-se per l'òpera va ser una radiotransmissió d'una ària d'òpera de Maria Callas. Schroeter va idolatrar Callas durant tota la seva vida, com posa de manifest a les entrevistes del llibre Botin zwischen Gott und den Menschen.Ibidem Després de la selectivitat (Abitur) a Heidelberg, va estudiar durant tres semestres la carrera de psicologia a la Universitat de Mannheim treballant simultàniament de periodista. A finals de la dècada del 1960 va començar a produir pel·lícules experimentals en format de 8mm i 16mm. Alguns dels seus primers curts estan dedicats a Maria Callas.Ausführlich zu dieser Zeit Werner Schroeter, Reihe Film, Hanser, 1980. Després de poques setmanes estudiant a la Hochschule für Fernsehen und Film München va deixar la carrera. El primer èxit de Schroedter fou el film experimental de dues hores Eika Katappa, presentat a la Setmana Internacional del Cinema de Mannheim de 1969, on rebé el Premi Josef von Sternberg.
Des de 1972 el director ha realitzat produccions de teatre i òpera tant a les ciutats alemanyes de Berlín, Bochum, Hamburg, Düsseldorf, o Bonn com a París, Brasil i Itàlia. Schroeter és considerat part de la generació de cineastes de la postguerra alemanya, o Nou Cinema Alemany, juntament amb Alexander Kluge, Rainer Werner Fassbinder, Wim Wenders, Werner Herzog o Volker Schlöndorff. Amb l'obra Palermo oder Wolfsburg va guanyar l'Os d'Or a la Berlinale de 1980. Així mateix, Schroeter també ha fet de productor, guionista, cameraman i actor en nombroses pel·lícules. Entre els seus col·laboradors cal destacar Magdalena Montezuma, Isabelle Huppert, Paulo Branco, Elfi Mikesch, Juliane Lorenz i Digne Meller-Marcoviz. Schroeter, que sempre ha estat obert sobre la seva homosexualitat, va tenir una relació amb Rosa von Prauheim.
L'any 1972 va participar en la Documenta 5 de Kassel a la secció Filmschau: Anderes Kino amb la pel·lícula Der Tod der Maria Malibran. El 2008 fou convidat per la seva pel·lícula Nuit de chien a la 65a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia. El drama és una adaptació de l'obra de Juan Carlos Onetti Para esta noche, amb els actors Pascal Greggory, Amira Casar, Elsa Zylberstein i Nathalie Delon en els papers principals. Schroeter va rebre el Premi Especial del Jurat per la seva obra “innovadora, sense compromisos i sovint provocadora”.Vivarelli, Nick: Venice Film Festival announces Slate, 29. Juli 2008 (aufgerufen am 30. Juli 2008)
El 2010 Schroeter va rebre a la Berlinale el Teddy Award al cinema gai per haver estat un “radical experimentador i gran outsider del Nou Cinema Alemany. A meitats de març del mateix any va rebre el premi Friedrich Wilhelm Murnau a Bielefeld. El mateix any morí de complicacions del càncer que patia a una clínica de Kassel.
Obra Filmografia 1967: Verona 1968: Aggressionen 1968: Callas Walking Lucia 1968: Callas-Text mit Doppelbeleuchtung 1968: Faces 1968: Grotesk – Burlesk – Pittoresk 1968: Himmel hoch 1968: La morte d'Isotta 1968: Maria Callas Porträt 1968: Mona Lisa 1968: Paula – Je reviens 1968: Übungen mit Darstellern 1968: Virginia’s Death 1969: Argila 1969: Eika Katappa. Eine Kollage aus Spielszenen und Musik 1969: Neurasia 1969: Nicaragua 1970: Anglia 1970: Der Bomberpilot 1971: Macbeth 1971: Salome 1972: Der Tod der Maria Malibran 1973: Willow Springs 1975: Der schwarze Engel 1975: Johannas Traum 1976: Goldflocken 1978: Neapolitanische Geschwister / Regno di Napoli 1980: Palermo oder Wolfsburg 1980: Die Generalprobe 1980: Weiße Reise 1981: Tag der Idioten 1982: Liebeskonzil 1983: Der lachende Stern 1986: Auf der Suche nach der Sonne 1986: Der Rosenkönig 1986: Zum Beispiel Argentinien 1991: Malina 1996: Poussières d'amour – Abfallprodukte der Liebe 2000: Die Königin – Marianne Hoppe 2002: Deux 2008: Diese Nacht
Fotografia A principis de 2009 varen ser presentades per primer cop les fotografies de Werner Schroeter sota el títol autrefois et toujours a Múnic. Des de 1973 el director ha documentat la seva feina i els seus col·laboradors i amics, com Magdalena Montezuma, Christine Kaufmann i Antonio Orlando. L'exposició inclou obres fetes amb Polaroid, Minox i càmeres d'un sol ús ampliades sense recurs a la manipulació digital.
Premis i nominacions Premis 1980. Os d'Or per Palermo oder Wolfsburg Nominacions 1982. Palma d'Or per Tag der Idioten 1991. Palma d'Or per Malina 2008. Lleó d'Or per Nuit de chien
Referències
Enllaços externs
Article al diari El País Article sobre Schroeter a la web dedicada a Fassbinder de Rafa Morata
Categoria:Directors de cinema alemanys Categoria:Guionistes de cinema alemanys Categoria:Productors de cinema alemanys Categoria:Directors de teatre alemanys Categoria:Directors d'òpera alemanys Categoria:Directors de fotografia alemanys Categoria:Fotògrafs alemanys Categoria:Morts a Kassel Categoria:Morts de càncer de pulmó Categoria:Músics de Turíngia Categoria:Escriptors de Turíngia Categoria:Morts de càncer a Alemanya Categoria:Escriptors alemanys del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XX Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XX Categoria:Fotògrafs morts al segle XXI Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XXI