Tulsidas (en devanagari: तुलसीदास, [t̪uls̪iːd̪ɑːs̪], també conegut com a Goswami Tulsidas), (1497/1532 –Benarés, 1623) va ser un poeta i sant hindú, i alhora un reformador i filòsof, que es feu famós per la seva gran devoció pel déu Rama. Tot i que va escriure diverses obres, es coneix sobretot pel fet de ser l'autor de l'epopeia Ramtxaritmanas, una reformulació del Ramaiana sànscrit en llengua awadhi. Tulsidas va ser celebrat durant la seva vida, ja que se'l considerava una reencarnació de Valmiki, el compositor del Ramaiana original en sànscrit. També se li atribueix la composició de la txalisa d'Hanuman, un himne popular de devoció dedicat a Hanuman, el mico diví que ajudava Rama. Tulsidas visqué tota la seva vida i va morir a la ciutat de Benarés.
Transliteració i etimologia El nom sànscrit de Tulsidas es pot transliterar de dues maneres. Utilitzant el sànscrit original, el nom s'escriu com Tulasīdāsa. Utilitzant el sistema de transliteració de Hunter, s'escriu com a Tulsidas o Tulsīdās reflectint la pronunciació vernacular (ja que les llengües índies escrites mantenen les lletres vestigials que ja no es pronuncien). Les vocals perdudes són un aspecte de la supressió de Schwa en les llengües indoàries i poden variar entre les regions. El nom és un compost de dues paraules sànscrites: Tulasī, que és una varietat índia de la planta d'alfàbrega considerada de bon auguri pels Vaishnavas (devots del déu Vixnu i els seus avatars com Rama), i Dāsa, que significa esclau o servent i per extensió, devot.
Fonts El mateix Tulsidas ha donat només uns quants fets i pistes sobre esdeveniments de la seva vida en diverses obres. Fins a finals del , les dues fonts antigues molt conegudes sobre la vida de Tulsidas eren el Bhaktamal compost per Nabhadas entre 1583 i 1639, i un comentari sobre Bhaktamal titulat Bhaktirasbodhini compost per Priyadas el 1712. Nabhadas era contemporani de Tulsidas i va escriure una estrofa de sis línies sobre Tulsidas que el descrivia com una encarnació de Valmiki. L'obra de Priyadas va ser composta uns cent anys després de la mort de Tulsidas i tenia onze estrofes addicionals, que descriuen set miracles o experiències espirituals de la vida de Tulsidas.
Durant la dècada del 1920, es van publicar dues biografies més antigues de Tulsidas basades en manuscrits antics: el Mula Gosain Charit compost per Veni Madhav Das el 1630 i el Gosain Charit compost per Dasanidas (també conegut com Bhavanidas) al voltant de 1770. Veni Madhav Das va ser un deixeble i contemporani de Tulsidas i la seva obra va donar una nova data per al naixement de Tulsidas. L'obra de Bhavanidas va presentar més narracions amb més detall en comparació amb l'obra de Priyadas.
A la dècada del 1950 es va publicar un cinquè relat antic basat en un manuscrit antic, el Gautam Chandrika compost per Krishnadatta Misra de Varanasi el 1624. El pare de Krishnadatta Misra era un company proper de Tulsidas. Els relats publicats més tard no són considerats autèntics per uns quants estudiosos moderns, mentre que altres estudiosos no han volgut descartar-los. En conjunt, aquestes cinc obres formen un conjunt de biografies tradicionals en què es basen les biografies modernes de Tulsidas.
Encarnació de Valmiki Molts creuen que és una reencarnació de Valmiki. A l'escriptura hindú Bhavishyottar Purana, el déu Shiva li diu a la seva dona Parvati com Valmiki, que va rebre una benvinguda d'Hanuman per cantar la glòria de Rama en llengua vernacular, s'encarnarà en el futur al Kali Yuga (el present i l'últim iuga o època dins un cicle de quatre iugues).Rambhadracharya 2008, p. xxv.
Nabhadas escriu al seu Bhaktamal (literalment, la Garlanda de bhakt o devot) que Tulsidas va ser la reencarnació de Valmiki al Kali Yuga.Lutgendorf 1991, pàgina 29.Growse 1914, p. v.Prasad 2008, p. xix.Lamb 2002, p. 38 La secta Ramanandi creu que va ser el mateix Valmiki qui es va encarnar com a Tulsidas al Kali Yuga.
Segons un relat tradicional, Hanuman va anar a Valmiki nombroses vegades per escoltar-lo cantar el Ramayana, però Valmiki va rebutjar la petició dient que Hanuman era un mico no era digne d'escoltar l'èpica. Després de la victòria de Rama sobre Ravana, Hanuman va anar a l'Himàlaia per continuar el seu culte a Rama. Allà va escriure una versió teatral del Ramayana anomenada Mahanataka o Hanuman Nataka gravada a les roques de l'Himàlaia amb les ungles. Quan Valmiki va veure l'obra escrita per Hanuman, va anticipar que la bellesa del Mahanataka eclipsaria el seu propi Ramayana. Hanuman es va entristir per l'estat d'ànim de Valmiki i, sent un veritable bhakta sense cap desig de glòria, Hanuman va llançar totes les roques a l'oceà, algunes parts de les quals es creu que estan disponibles avui com a Hanuman Nataka. Després d'això, Hanuman va ordenar a Valmiki que prengués el naixement com a Tulsidas i compongués el Ramayana en llengua vernacla.
Doctrina La filosofia i els principis de Tulsidas es troben a través de les seves obres, i es descriuen especialment en el diàleg entre Kakbhushundi i Garuda a l'Uttar Kand dels Ramcharitmanas.Prasad 2008, pàgines xiii–xv. La doctrina de Tulsidas ha estat descrita com una assimilació i reconciliació dels uns quants principis i cultures de l'hinduisme.Prasad 2008, p. xv: Probably the most marvellous thing about the life of Tulasidasa... is his capacity for assimilating diverse tenets, Vaishnava, Shaiva, Advaita, Sankhya, etc.Prasad 2008, p. xx:... the Ramacharitamanasa interprets the period allegorically and from the Vaishnavite angle of a poet who "attempted to reconcile the Advaita Vedanta point of view with the Ramaite teachings of Ramananda's disciples".Dwivedi 2008, p. 99: उनका सारा काव्य समन्वय की विराट चेष्टा है। लोक और शास्त्र का समन्वय, गार्हस्थ्य और वैराग्य का समन्वय, भक्ति और ज्ञान का समन्वय, भाषा और संस्कृत का समन्वय, निर्गुण और सगुण का समन्वय, कथा और तत्त्व ज्ञान का समन्वय, ब्राह्मण और चांडाल का समन्वय, पांडित्य और अपांडित्य का समन्वय – रामचरितमानस शुरु से आखिर तक समन्वय का काव्य है। Al començament dels Ramcharitmanas, Tulsidas diu que la seva obra està d'acord amb diverses escriptures: els Puranes, Vedas, Upavedas, Tantra i Smriti.Rambhadracharya 2008, p. 3: नानापुराणनिगमागमसम्मतं... Ram Chandra Shukla a la seva obra crítica Hindi Sahitya Ka Itihaas elabora el Lokmangal de Tulsidas com la doctrina per a l'elevació social que va fer que aquest gran poeta sigui immortal i comparable a qualsevol altre literat del món.
Nirguna i Saguna Braman miniatura|250x250px| Versos de Ramcharitmanas que equiparen el Braman Saguna i Braman Nirguna, a l'entrada d'un temple a Bhopal.
Segons Tulsidas, el Nirguna Braman (absolut impersonal sense qualitat) i Saguna Braman (Déu personal amb qualitats) són el mateix. Tots dos, Saguna (Braman qualificat) i Aguna (o Nirguna - Braman no qualificat) són Akath (indicible), Agaadh (insondable), Anaadi (sense principi, existint des de l'eternitat) i Anupa (sense paral·lel) (अगुन स॰ुँनँँु ्म सरूपा। अकथ अगाध अनादि अनूपा॥).Ramcharitmanas 1.23.1 És la devoció (Bhakti) del devot la que obliga el Braman Nirguna, que és sense qualitat, sense forma, invisible i no nascut, a fer-se Saguna Braman amb qualitats. Tulsidas posa l'exemple de l'aigua, la neu i la calamarsa per explicar-ho: la substància és la mateixa en tots tres, però la mateixa aigua sense forma se solidifica per fer-se calamarsa o en una muntanya de neu, ambdós tenen una forma.Prasad 2008, pàgines 84–85.Rambhadracharya 2008, p. 149 (Ramcharitmanas 1.116.1–1.116.3): सगुनहि अगुनहि नहिं कछु भेदा। गावहिं मुनि पुरान बुध बेदा॥ अगुन अरूप अलख आज जोई। भगत प्रेम बश सगुन सो होई॥ जो गुन रहित सगुन सोइ कैसे। जल हिम उपल बिलग नहिं जैसे॥. Tulsidas també dona el símil d'un llac: el Braman Nirguna és com el llac amb només aigua, mentre que el Braman Saguna és un llac resplendent de lotus en flor.Prasad 2008, pàgines 520–521.Rambhadracharya 2008, p. 647 (Ramcharitmanas 4.17.2): फूले कमल सोह सर कैसे। निर्गुन ब्रह्म सगुन भए जैसे॥. A l'Uttar Kand de Ramcharitmanas, Tulsidas descriu amb detall un debat entre Kakbhushundi i Lomasa sobre si Déu és Nirguna (tal com argumenta Lomasa adherint-se al monisme) o Saguna (com argumenta Kakbhushundi adherint-se al dualisme). Kakbhushundi refuta repetidament tots els arguments de Lomasa, fins al punt que Lomasa s'enfada i maleeix a Kakbhushundi perquè sigui un corb. Lomasa es penedeix més tard quan Kakbhushundi accepta feliçment la maledicció, però es nega a renunciar al Bhakti de Rama, el Saguna Braman.Prasad 2008, pàgines 767–771.Rambhadracharya 2008, pàgines 943–948 (Ramcharitmanas 7.111.1–7.114.7) Tot i que Tulsidas considera que tots dos aspectes de Déu són iguals, afavoreix l'aspecte Saguna qualificat i els devots de la categoria més alta dels Ramcharitmanas demanen repetidament que l'aspecte Saguna qualificat de Rama resideixi en la seva ment.Dwivedi 2009, p. 132. Alguns autors afirmen a partir d'algunes cobles de Ramcharitmanas i Vinay Patrika que Tulsidas ha contradit enèrgicament la negació d'Avatar per Kabir.Singh 2008, pàgines 200–201: उन्होंने उत्तेजित होकर कबीर के मत का ओजस्वी शब्दों में प्रतिकार किया... कबीर का अवतार विरोधी कथन था... तुलसी ने "आना" और "अंधा" शब्दों को लक्ष्य करके शिव से मुँहतोड़ उत्तर दिलाया... En diverses de les seves obres, Kabir havia dit que el Rama real no és el fill de Dasharatha. Al Balkand de Ramcharitmanas, Shiva li diu a Parvati: aquells que diuen que el Rama que canten els Vedes i a qui contemplen els savis és diferent de la raça de Rama de Raghu estan posseïts pel diable de l'engany i no coneixen la diferència entre la veritat. i falsedat.Prasad 2008, p. 84. Tanmateix, aquestes al·lusions es basen en interpretacions del text i no tenen gaire aigua quan es consideren en el context de Ramcharitmanas. Tulsidas, en cap de les seves obres, ha esmentat mai Kabir.
El nom de Rama miniatura|250x250px| Versos de Ramcharitmanas al començament de Nam-vandana (Exaltant el nom de Rama), al Manas Mandir, Chitrakoot, Índia.