miniatura|Brasserie Le Select99, boulevard du Montparnasse Al final de l'escapada (títol original en francès: À bout de souffle) és una pel·lícula francesa, emblemàtica de la Nouvelle vague, dirigida per Jean-Luc Godard, estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.

Argument Michel Poiccard, jove insolent, roba un cotxe a Marsella per tornar a París. Però en el camí, mata un policia que el perseguia per multar-lo per una infracció.

Arribat a París, retroba la jove estudiant americana Patricia, amb la qual havia tingut una relació amorosa i havia passat algunes nits abans de baixar cap a Marsella. Ella vol estudiar a la Sorbona i, per fer una mica de diners, ven el diari International Herald Tribune a l'Avinguda dels Camps Elisis. Al llarg de la pel·lícula, Michel intentarà persuadir-la d'anar-se'n al llit de nou amb ell, i ella s'hi resistirà un cert temps afirmant que no l'estima de debò.

Michel vol anar-se'n França i cercar refugi a Roma, però la policia ja l'ha identificat com l'assassí de la N7 i la seva foto figura a tots els diaris. Patricia, interrogada per un inspector, no diu res per amor a Michel.

Michel contacta amb uns amics delinqüents per recuperar diners que li deuen. Esperant que un d'ells l'ajudi a cobrar un xec barrat, s'amaga amb Patricia a casa de l'amiga d'un amic. La vigília de la seva sortida cap a Itàlia, Patricia el denuncia a la policia per tal de forçar-lo a allunyar-se d'ella. Però Michel es nega a fugir i és abatut per un policia a la cruïlla del carrer Campagne-Première i del boulevard Raspail, «sense alè».

Abans d'expirar, estirat sobre l'asfalt, Michel diu a Patricia: - «És realment "dégueulasse"» (fastigós)No havent-lo entès, la jove pregunta als policies:- «Què ha dit ?»- «Ha dit: que sou realment "dégueulasse"», responen- «Què vol dir "dégueulasse"?», pregunta ella, mirant a la càmera.I recordem que al començament de la pel·lícula, quan Michel demana diners a la seva amiga, ella li respon «ets fastigós.»

Repartiment Jean-Paul Belmondo: Michel Poiccard/Laszlo Kovacs Jean Seberg: Patricia Franchini Daniel Boulanger: l'inspector Vital Michel Fabre: l'adjunt de Vital Henri-Jacques Huet: Antonio Berutti Antoine Flachot: Carl Zubert Van Doude: el periodista estatunidenc, amic de Patricia Claude Mansard: Claudius Mansard Liliane David: Liliane Jean-Pierre Melville: Parvulesco, l'escriptor entrevistat a Orly Roger Hanin: Carl Zombach Richard Balducci: Luis Tolmatchoff Jean-Louis Richard: un periodista Jean-Luc Godard:Jean-Luc Godard apareix cap a la meitat de la pel·lícula (0:52:46 à 0:53:40). Se’l veu denunciar Michel Poiccard a un policia. el comprador de France-Soir, carrer de Berri Jean Domarchi: le pochard François Moreuil: el fotògraf René Bernard: un periodista a Orly André S. Labarthe: un periodista a Orly Jacques Siclier:: un periodista a Orly Jean Douchet: un vianant

Música Jean-Luc Godard, que no tenia idea precisa de la música de la pel·lícula, va demanar consell a Jean-Pierre Melville que li va proposar Martial Solal

Rodatge El rodatge va tenir lloc del 17 d'agost al 15 de setembre de 1959 a Marsella i a París. Les localitzacions parisenques inclouen els Camps Elisis, la Torre Eiffel, la Catedral de Notre-Dame, l'aeroport Charles de Gaulle, l'Hotel Les Rives de Notre-Dame, el bar Le Royale St. Germain i les oficines del New York Herald Tribune. Raymond Cauchetier, fotògraf de plató, explica el rodatge: Raymond Cauchetier ha explicat que la famosa foto de Jean-Paul Belmondo i Jean Seberg deambulant sobre els Champs-élysées va ser presa al marge del rodatge:

Homenatges En el cinema El 1983, la pel·lícula ha estat objecte d'un remake estatunidenc realitzat per Jim Mcbride, Sense alè (Breathless), en el qual el paper interpretat per Jean-Paul Belmondo era reprès per Richard Gere i el de Jean Seberg per Valérie Kaprisky. El 1995, el cineasta Gérard Courant ha realitzat Compression de À bout de souffle on ha reduït i ha comprimit la pel·lícula de Jean-Luc Godard en 3 minuts. A la pel·lícula de Gérard Courant, no falla un sol pla del de Jean-Luc Godard. Després de 2008, Gérard Courant ha procedit de manera inversa «descomprimint» Compression de À bout de souffle per retornar a la pel·lícula de Jean-Luc Godard la seva durada inicial. A la pel·lícula per a adolescents Ferris Bueller's Day Off, el principal del col·legi, Ed Roonney (Jeffrey Jones), reprèn la citació comportant una mirada perplexa de Sloane Peterson (Mia Sara).Cita llegida en anglès per Jean Seberg.

Música Apareixen referències a la pel·lícula a l'àlbum Promenade de The Divine Comedy. When The Lights Go Out All Over Europe conté extractes de diàleg d' Al final de l'escapada i un dels personatges de la cançó declara: , citant un passatge d' Al final de l'escapada. The Booklovers conté igualment la citació sobre: Coneixes William Faulkner?. Finalment, l'essència de l'última discussió entre Patricia i Michel descansant-se sobre l'absència d'amor feliç és igualment present. Es troba igualment un extracte sonor de la pel·lícula a l'àlbum White on Blonde del grup Texas. L'àlbum 33 tours d'Alex Beaupain, estrenada el 2008, conté una cançó titulada Sense alè que ret clarament homenatge a la pel·lícula. El 2009, la cantant Élisa Point i el cantant Fabrice Ravel-Chapuis han tret un àlbum Perdus corps et biens on hi ha una cançó en homenatge al final de Al final de l'escapada titulada Dégueulasse. És una cançó que fa referència a l'última paraula pronunciada per Jean Seberg després de la mort de Jean-Paul Belmondo. Gérard Courant va realitzar el clip d'aquesta cançó. El 2011, el grup australià de synthpunk The Death Set treu un àlbum titulat Michel Poiccard que conté la cançó Michel Poiccard Prefers The Old (She Yearns For The Devil).Àlbum presentat en línia.

Televisió Claude Ventura ha realitzat un documental per a la televisió sobre Al final de l'escapada , titulat Cambra 12, Hotel de Suècia, en referència a l'habitació d'hotel (avui desapareguda) que apareix a la pel·lícula. Aquesta pel·lícula és igualment molt present en el tercer episodi de la primera temporada de la sèrie animada japonesa Ghost Ghost in the Shell: Stand Alone Complex. Els dos investigadors troben una bobina de la pel·lícula al pis del sospitós; entrant a casa seva després de la detenció, l'investigador troba la seva dona visionant l'última escena de la pel·lícula, i s'adona que el sospitós i l'androide (la cara del qual és bastant calcada del de l'actriu Jean Seberg) parlaven reprenent diàlegs de la pel·lícula, anant fins i tot fins a reinterpretar l'última escena davant els investigadors de la Secció 9.

Premis i nominacions 1960: Os de Plata al millor director per Jean-Luc Godard 1962: BAFTA a la millor actriu estrangera per Jean Seberg

Referències

Enllaços externs pàgina de la pel·lícula a ciné-ressources Crítica de la pel·lícula per Roger Ebert

Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules dirigides per Jean-Luc Godard Categoria:Pel·lícules de França en blanc i negre Categoria:Pel·lícules de França del 1960 Categoria:Pel·lícules del 1985 Categoria:Pel·lícules ambientades a París