La Fàbrica Godó i Trias, coneguda popularment com Can Trias, és un recinte industrial de l'Hospitalet de Llobregat, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història miniatura|esquerra|Plànol de la zona (1926) on es pot llegir «Ca'l Trias» i «Fábrica de Sacos»

El 1903, Pilar Romeu i Torrents (†1936), vídua de Jaume Trias, va promoure la construcció d'una fàbrica de filats i teixits de jute sota la raó social Vídua i Fills de Jaume Trias al prat de les Sangoneres, una zona travessada per recs on apareixien aquests paràsits. El seu pou, que explotava l'aqüífer profund del delta del Llobregat, va ser el primer d'ús industrial a la zona. L'empresa es va presentar a l'Exposició Internacional de 1929, i cap al 1930 començà a fabricar filats i teixits de cànem i, amb menor proporció, de cotó. El 1946 es va fusionar amb Godó i Cia (El Cànem), donant lloc a la nova societat Godó i Trias SA, amb un capital de 50 milions de pessetes.Plafó informatiu al CUESB. La producció es mantingué a l'Hospitalet, i també s'obrí una segona fàbrica a Sant Feliu de Guíxols, que tancà el 1973.

Als anys 1970, Can Trias va servir de decorat per a la sèrie de televisió «La saga dels Rius», i finalment, va tancar a començament de la dècada del 1980, llogant les instal·lacions a petites empreses i magatzems.

El 2002, l'Ajuntament de l'Hospitalet va iniciar l'expropiació del recinte fabril, afectat pel «Pla especial d'ordenació viària de la Granvia en el tram comprès entre el carrer de l'Alhambra i el carrer de Can Tries», i el 2010 es va anunciar que seria rehabilitat per a acollir un centre innovador vinculat a la gastronomia i l'alimentació, mitjançant un conveni entre l'Ajuntament i el Consorci per a la Reforma de la Granvia, integrat al 50% pel consistori i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i que ja s'havia encarregat de la remodelació de la plaça d'Europa i els voltants per a convertir-los en el nou districte econòmic de la ciutat. El 2017 es va anunciar que podria acollir un centre de medicina tradicional xinesa, amb una inversió de 80 milions d'euros, però finalment no es va realitzar.

El 2022, els promotors de l'Hermitage Barcelona hi plantejaren un gran projecte museístic d'art físic i digital anomenat The Factory Museum, ja totalment desvinculat del museu rus, que acolliria exposicions immersives, històriques i contemporànies, a més d'un centre d'investigació i espais destinats a artistes. Finalment, el febrer del 2025, el ple de l'Ajuntament va aprovar-ne la cessió per 50 anys al fons voltor Stoneweg, que gestiona el futur museu Thyssen Bornemisza al palau Marcet de Barcelona.

Arquitectura La fàbrica original, d'estil modernista, va ser projectada per l'enginyer industrial Ferran Junoy i Vernet (Girona, 1862- Barcelona, 1932), tot i que una part fou enderrocada el 1935 per a l'obertura de l'autovia de Castelldefels (actual Granvia de l'Hospitalet). Entre 1960 i 1964, els arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà hi van projectar una ampliació de caràcter més racionalista.

Consta d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per una petita torre de base quadrada emmerletada, on es trobaven les calderes de vapor, i al costat, la xemeneia. A la banda de ponent, i separades de les naus centrals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Els paraments són d'obra vista, amb motius geomètrics de caràcter modernista a les naus antigues, on les cobertes són de teules (excepte on s'han substituït) a dues vessants, i a les naus de 1960-1964, de fibrociment amb forma de dents de serra.

Referències

Vegeu també L'Aprestadora Espanyola

Bibliografia

Enllaços externs

Godo Godo Categoria:Patrimoni monumental de l'Hospitalet de Llobregat Categoria:Edificis modernistes de l'Hospitalet de Llobregat