miniatura|Electorat de Brandenburg miniatura|Prínceps-bisbes de Brandenburg El Bisbat de Brandenburg fou una diòcesi catòlica establerta per Otó I el Gran el 948, incloent-hi el territori entre l'Elba a l'oest, l'Oder a l'est, el Schwarze Elster al sud, i la Uckermark al nord. La seva seu era Brandenburg an der Havel. Una part de la diòcesi fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic sobre el qual el bisbe fou príncep-bisbe amb poder temporal, probablement des de vers 1161/1165, però mai va aconseguir guanyar control sobre un territori significatiu, sent eclipsat pel marcgraviat de Brandenburg, que tenia el seu centre a la mateixa ciutat. El Capítol i catedral, envoltada per altres institucions eclesiàstiques, estaven situats al Dominsel (illa Catedralicia), que formava un territori amb immunitat de domini episcopal en condició de prínceps-bisbes, diferenciat de la ciutat de Brandenburg. Només el 1929 l'antic districte episcopal es va incorporar a la ciutat mateixa.
Història miniatura|Catedral dels Sants Pere i Pau, a Brandenburg an der Havel, . La diòcesi fou originalment sufragània de Magúncia, però el 968 quedava sota la jurisdicció arquebisbal de Magdeburg. La revolta dels luticis el 983 pràcticament va aniquilar la diòcesi; els bisbes es continuaren nomenant, però eren merament titulars, fins que l'ensulsiada del wends en el i l'Ostsiedlung (assentament alemany a l'est) a l'antiga regió de la diòcesi, va reactivar el bisbat.
El bisbe Wigers de Brandemburg (1138-60) fou el primer d'una sèrie de bisbes de l'ordre dels premonstratencs, que fou escollit pels habitants de la seu fins al 1447; en aquell any una butlla del papa Nicolau V donava el dret de nominació del bisbe al marcgravi i Elector de Brandenburg, amb qui els bisbes estaven lligats en una estreta relació feudal.
miniatura|El castell de Ziesar (Burg Ziesar), avui dia un museu que mostre la història del principat-bisbat de Brandenburg.
Com governants d'immediatesa imperial, regnant en un territori, tanmateix, dispersat i repartit en quatre batllies (alemany: Ämter), les de Brandenburg/Havel, Ketzin, Teltow i Ziesar, els prínceps-bisbes van residir a la seva fortalesa a Ziesar. L'últim bisbe amb poder temporal fou Matthias Von Jagow (mort el 1544), que va prendre partit per la Reforma, es va casar, i de totes les maneres va promoure els drets de l'Elector Joaquim II.
Hi va haver dos bisbes més merament nominals, però a petició de l'últim d'aquests, el príncep elector Joan Jordi de Brandenburg, es va procedir a la secularització del bisbat, malgrat procediments legals per reafirmar la immediatesa imperial del bisbat dins del Sacre Imperi Romanogermànic a fi de conservar de la mateixa manera la diòcesi catòlica, que a continuar fins al .
Bisbes de Brandenburg 949–968: Dietmar 968–980: Dodilo 980–1004: Volkmar I 992–1018: Wigo 1022–1032: Luizo 1032-1048: Rudolf 1048–1051: Dankwart 1068–1080: Dietrich I 1080–1092: Volkmar II 1100–1122: Hartbert 1124–1137: Ludolf 1137–1138: Landbert 1138–1160: Wiggar 1160–1173: Wilman 1173–1179: Sigfrid I 1179–1190: Baldran 1190–1192: Alexius 1192–1205: Norbert 1205–1216: Baldwin 1216–1220: Sigfrid II 1221–1222: Ludolf von Schanebeck (pretendent no entronitzat) 1221–1222: Wichmann von Arnstein (pretendent no entronitzat) 1222–1241: Gernot 1241–1251: Rutger von Ammendorf 1251–1261: Otto von Mehringen 1261–1278: Heinrich I von Osthenen (o Ostheeren) 1278–1287: Gebhard 1287–1290: Heidenreich 1290–1291: Richard, va rebutjar el nomenament 1291–1296: Dietrich, no entronitzat 1296–1302: Vollrad von Krempa 1303–1316: Friedrich von Plötzkau 1316–1324: Johann I von Tuchen 1324–1327: Heinrich II de Barby, no entronitzat 1327–1347: Ludwig Schenk von Reindorf (o Neuendorf) 1347–1365: Dietrich II Kothe 1366–1393: Dietrich III von der Schulenburg 1393–1406: Heinrich III von Bodendiek (o Bodendieck) 1406–1414: Henning von Bredow 1414: Friedrich von Grafeneck, Príncep-bisbe d'Augsburg 1415–1420: Johann von Waldow, Bisbe de Lebus 1420: Friedrich von Grafeneck, segona vegada 1421–1459: Stephan Bodecker 1459–1472: Dietrich IV von Stechow 1472–1485: Arnold von Burgsdorff 1485–1507: Joachim I von Bredow 1507–1520: Hieronymus Schulz (o Scultetus), després Bisbe de Havelberg 1520–1526: Dietrich V von Hardenberg, Luterà 1526–1544: Matthias von Jagow, Luterà 1544–1546: seu vacant 1546–1560: Joaquim II de Münsterberg-Oels 1560-1569/71: Joan Jordi de Brandenburg, Regent (Verweser) 1569/71: Joaquim Frederic de Brandenburg
Referències
Jackson, Samuel Macauley, ed. (1914), ''New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge (3a ed.), Londres i Nova York: Funk and Wagnalls
Categoria:Bisbats del Sacre Imperi Categoria:Geografia històrica de Brandenburg Categoria:Llistes de bisbes Categoria:Brandenburg an der Havel