El Messerschmitt Bf 110 ”Zerstörer” (destructor, en alemany) va ser un caça pesant de la Segona Guerra Mundial tan famós com el seu coetani el Messerschmitt Bf 109, però no tant àgil i maniobrable com ell, encara que tots dos van participar en el bàndol de la Luftwaffe en la batalla d'Anglaterra, on per primera vegada va demostrar les seves mancances, respecte als caces d'un sol motor, molt més maniobrables que ell.
Per el Reichsmarschall Göering, era el seu avió preferit, i als seus esquadrons els anomenava com els seus Eisenseiten (en alemany “costats de ferro”). Més tard es va demostrar com una arma temible en altres funcions, que s'explicaran més endavant, perquè, tot i els seus defectes, no va deixar de ser un gran avió. No obstant tot això, ja s'havien preparat els seus substituts que van conviure en poca quantitat amb ell, es tracta dels models Me 210 i Me 410.
Història Corria el 1930 i el Reichluftahrtministerium (RLM, Misteri de l'Aire Alemany) impulsat per Hermann Goering van encomanar la construcció d'un avió multi tasques o Kampfzerströrer (destructor de batalla, en alemany), de gran abast, amb tres places, totalment metàl·lic, amb compartiment de bombes, de dos motors i armat amb un canó. Aquesta comanda es va passar a set companyies entre les quals es trobaven Focke-Wulf Flugzeugbau AG, Henschel und Sohn i Bayerische Flugzeugwerke (després Messerschmitt AG).Mackay 2000, Pàg. 6-7
Focke-Wulf va provar en 1936 el prototip Fw 57, que va resultar pobre de resultats, i a més es va estavellar. Mentre que Henschel va presentar dos prototips, del model Hs 124 V1 i V2, amb diferents motors, que a la fi tampoc van resultar satisfactoris. Els tres models anaven equipats amb canons al davant i torreta dorsal al darrere.Mackay 2000, Pàg. 7
A tot això Bayerische, va prescindir del compartiment de bombes, com demanava el RLM, però va augmentar l'armament, aconseguit un model amb major velocitat, abast i potència de foc, que els seus competidors, acostant-se més als requeriments del RLM.Mackay 2000, Pàg. 9
Finalment el 12 de maig de 1936 el primer Bf 110, es va envolar de l'aeròdrom d'Augsburg, comandat per Rudolf Opitz,Munson 1983, Pàg. 153 i equipat amb motors Daimler-Benz DB 600. Durant les proves va demostrar ser més ràpid del que s'havia estipulat, inclús superava en velocitat punta al Bf 109 de l'època, però en contra tenia una manca de maniobrabilitat, no obstant axó, els seus competidors els Focke-Wulf Fw 187 i Henschel Hs 124, van quedar descartats, i es va realitzar una primera comanda del model Bf 110A-0.
Les primeres entregues es van realitzar en gener de 1937, no sense abans superar l'escull que va representar la manca d'entrega dels motors Daimler-Benz DB 600, cosa que va ser superada amb el muntatge dels motors Junkers Jumo 210B de menor potència, i per axó la velocitat va quedar reduïda a només 431 km/h.
Detalls constructius miniatura|312px|Dibuix del perfil del Messerschmitt Bf 110 Ens trobem davant d'un avió totalment metàl·lic de fuselatge estilitzat i amb una cua formada per uns timons de profunditat completament rectes rematats per uns timons de direcció, altrament denominades derives, amb dos enormes góndoles que contenen motors refrigerats per líquid, que mouen hèlix de tres pales. Disposa de tren d'aterratge tricicle endarrerit, on les dues rodes davanteres es retrauen dins de les góndoles dels motors, mentre que la del darrere queda descoberta.taringa.net
Per el que fa als motors, ja s'ha comentat que va estar molt compromesa l'entrega d'aquests, i com és fàcil endevinar, es va decantar cap als diversos models, que anaven evolucionant amb el temps, del Daimler-Benz DB600, que actuaven sobre unes hèlixs de tres pales amb un gran caputxó aerodinàmic.
La cabina de pilotatge o “cockpit”, del tipus “galeria”, tenia cabuda per dues o tres persones, una d'elles era un artiller que ocupava la part més endarrerida, axó permetia una gran quantitat d'aparells electrònics, ja que aquest avió, va ser un dels precursors de les ajudes electròniques en el camp de batalla. Més endavant es farà esment del seu paper com a caça nocturn.
Quant a l'armament, val la pena destacar la gran potència de foc, que tenia aquest avió, ja que disposava de 2 canons de 20 m/m i 4 metralladores de 7,9 m/m en el morro i dues més de mòbils en el lloc de l'artiller, va ser equipat amb coets, i tenia capacitat de transportar bombes, Inclús en alguns models, s'hi va muntar un canó de 30 m/m antitancs.ecured.cu
Característiques tècniques 250px|Vistes del Bf 110C Del model Bf 110C-4 dades obtingudes de la pàgina ecured.cu. {|style="text-align: rigth;" !colspan=2| Mides exteriors |- |longitud total|| = 12.65 m |- |Amplada total|| = 16.27 m |- |Alçaria|| = 3.50 m |- |Superfície alar|| = 38.40 m² |- |Pes buit|| = 5.200 kg |- |Pes màxim al envol|| = 6.750 kg |- !colspan=2| Prestacions |- |Motor|| = 2 Daimler-Benz 601A |- |Característiques|| = 12 cilindres en V invertida, refrigeració líquida, amb reductor e injecció directa |- |Potència|| = 1.100 CV a 2.400&RPM a nivell del mar |- |Velocitat màxima|| = 302.38 kn (knots), 560 km/h a 7.000 m |- |Velocitat de creuer|| = 443 km/h |- |Autonomia màxima|| = 775 km |- |Sostre|| = 10.000 m |- |Velocitat d'ascens|| = 660 m/min |- |Relació potència/pes|| = 0.3644 Kw/kgTariga.net |- !colspan=2| Armament i equipament |- |colspan=2| 2 Canons MG 151 de 20 m/m. i 4 metralladores MG 17 de 7.92 m/m en el morro 2 metralladores MG81Z de 7.92 m/m en muntatge mòbil en la part del darrere de la cabina
Més tard portaria diferents configuracions d'armament incloent hi bombes de 50 i 500 kg i coets
Variants Bf 110A Primer prototip amb motor Daimler-Benz DB 600. Bf 110A-0 4 aparells de sèrie de producció experimental, amb motors Junkers Jumo 210B. Bf 110B Producció en fase de proves, per definir el armament definitiu en el que ja es van arribar a muntar 2 canons de 20 m/m i dues metralladores de 7,92 m/m. Motors Jumo 210C. Bf 110B-1''' Primera producció de aparell definitiu, ja amb els dos canons i quatre metralladores en el morro, i una metralladora per l'artiller del darrere. En principi amb motors Jumo 210C, que després serien substituïts per Daimler-Benz DB 601A. Aquests avions van servir en la Erprobungsstelle Zerstörer (lloc de prova del destructor, en alemany) per després ser destinats al Leherschwerenjagdgruppe (grup d'entrenament de caça pesant en alemany o LZG). Bf 110B-2 Versió de reconeixement amb càmeres substituint els canons. Bf 110B-3 Model d'entrenament amb comandaments e instruments duplicats. Bf 110C-0 10 aparells de presèrie, de principis e 1939, ja amb motors Daimler-Benz DB 601. Bf 110C-1 Aparells de producció amb motor Daimler-Benz DB 601 B-1. Bf 110C-2 Aparells am nou model de radio la FuG 10, aquesta radio també es va canviar als models Bf 110C-1. Bf 110C-3 Aparells amb canons millorats MG FF/M. Bf 110C-4 Model amb millores al blindatge del pilot. Bf 110C-4/B Model amb suports per un parell de bombes de 250 kg, i nous motors Daimler-Benz DB 601 Ba. Bf 110C-5 Versió de reconeixement, amb els canons substituïts per càmeres Rb 50/30. Nova millora dels motors amb la versió Daimler-Benz DB 601P. Bf 110C-6 Model experimental amb canó antitancs sota el fuselatge de 30 m/m. Motor Daimler-Benz DB 601P millorat. Bf 110C-7 Versió basada en el Bf 110C-4/B amb dos suports per bombes de 500 kg, sota el fuselatge. miniatura|esquerra|Un Bf 110 en el que s'aprecien els dos dipòsits rebutjables de 900 l sota les ales Bf 110D-1 Prototip resultant de la modificació d'un model Bf 110C-3, amb l'afegit d'un dipòsit de 1.200 l rebutjable, sota el fuselatge amb la denominació de Dackelbauch (gos salsitxa del ventre, en alemany). Bf 110D-1/R2 Versió del anterior, pro amb 2 dipòsits de 900 l, sota les ales, també rebutjables i sense Dackelbauch. Bf 110D-2 Versió de llarg abast, amb 2 dipòsits, rebutjables, de 300 l sota les ales, muntatge de suport per bomba de 500 kg sota el fuselatge. Bf 110D-3 Model de patrulla marítima, que podia portar qualsevol dels dos models de dipòsits sota les ales, a més el dipòsit del oli, de grassament dels motors més gran, La cua del fuselatge engrandida, per poder-hi encabir un bot salvavides inflable. Molt utilitzat en el Mediterrani pel III Zertörergeschwader 26 (tercer esquadró de destructors nº 26, en alemany). Bf 110E Model definitiu de caça bombarder, amb 4 suports per bombes de 50 kg sota les ales. Pes total incrementat en 1200 kg. Motors Daimler-Benz DB 601N. Bf 110E-1 Model amb blindatge millorat i canó de 30 kg sota el fuselatge. Bf 110E-1/U-1 De 1941, primera versió de caça nocturn, equipat amb detector de infrarojos, i dirigit des de terra fins als bombarders. Bf 110E-1/U-2 S'hi afegeix un tercer tripulant. Operador d'aparells electrònics. Bf 110E-2 Versió de fuselatge allargat com el Bf 110D-3 i motors Daimler-Benz DB 601P. Instruments modernitzats. Bf 110E-3 Model de reconeixement de llarg abast. Bf 110F Versions amb nous motors Daimler-Benz DB 601F de 1.350 CV i millor blindatge. Bf 110F-1 Model especialitzat en el atac a terra, amb sis suports de bombes 2 sota el fuselatge de 500 kg i dos més sota cada ala de 50 kg, pot muntar també el canó sota el fuselatge de 30 m/m, i els dipòsits rebutjables. Bf 110F-2 Model no més de caça, sense suports per bombes. Bf 100F-3 Model de reconeixement amb càmera Rb 60/30. Bf 110F-4 Mitjans de 1942, primer model de caça nocturn autònom, amb radar Telefunken FuG 202 Lichtenstein BC, per localitzar els avions enemics, operat pel tercer tripulant, e instruments il·luminats amb llum “negre”. Possibilitat de actuar amb canons de 30 m/m. Bf 110F-4/U-1 Model equipat amb canons oblics de 30 m/m, en el fuselatge, per disparar als bombarders des de sota en un angle mort. Aquest muntatge es coneix com Schräge Musik (música obliqua, en alemany), va ser provat amb altres avions. Bf 110G Amb el model G es dona continuïtat a la fabricació del Bf 110, ja que hi havien molts problemes en el nou model el Messerschmitt Me 210, i es van aprofitar els motors Daimler-Benz DB 605-1 de 1.475 CV, que necessitaven noves góndoles, el que els dona una aparença diferent, també es van aprofitar la nova instrumentació que tenia que equipar aquest model. Bf 110G-1 Experiment fracassat. Bf 110G-2 Avió multi tasques amb diferents sots variants, depenent de la configuració del armament adoptat. Molt sovint equipat amb coets en la versió nocturna. Bf 110G-3 Versió de reconeixement de llarg abast. Bf 110G-4 Versió apareguda per juny de 1944 amb radar que van del FuG 212 fins al FuG 227 Flensburg i Schräge Musik opcional, dipòsits rebutjables opcionals, i diferents configuracions d'armament. Bf 110H Darrer model del Bf 110, amb nous motors Daimler-Benz DB 605E de 1.700 CV. Es coneixen quatre versions fins a la Bf 110H-4
Teatre d'operacions miniatura|Formació de Bf 110, foto presa el 21de juny de 1942 Bateig de foc El Bf 110, no va arribar a temps per ser provat en la Guerra Civil espanyola com altres aparells alemanys tals com el Messerschmitt Bf 109, el Junkers Ju 87 ”Stuka” o el Heinkel He 111, en la que no es va poder provar la seva capacitat d'actuar com un vaixell destructor, en el paper de cobertura pels bombarders tal com havia estat dissenyat, segons els pensaments que hi havia en els estrategs.