miniatura|Escut del bisbat miniatura|Mapa de situació, en blau els dominis eclesiàstics, en color més fosc el principat-bisbat de Lübeck el 1648. El Bisbat de Lübeck fou una diòcesi catòlica i un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Història miniatura|esquerra|120px|Escut del príncep-bisbe a Siebmacher, 1605. Després la mitra va passar a ser part de l'escut que més tard va canviar el color gules per atzur
La diòcesi original fou fundada vers 970 per l'emperador Otó I a la Marca dels Bil·lungs o Marca Bil·lunga a Oldenburg de l'Holstein (Aldinborgo Starigard), l'antiga capital de la tribu pagana dels wagris. Oldenburg fou llavors una diòcesi sufragània de l'arquebisbat de Bremen, destinada a cristiniatzar als obotrites. Tanmateix durant la revolta eslava de 983, els wagris es van lliurar de la supremacia Imperial i el 1038, els bisbes van ser impedits d'entrar a la seva diòcesi. El 1052, les diòcesis de Ratzeburg i Schwerin se segregaren d'Oldenburg i cap bisbe no s'hi va nomenar després de 1066.
Després que el comte saxó Enric de Badewide hagués fet campanya a Wàgria a l'est de la frontera (limes) de Saxònia el 1138/39, un nou bisbe d'Oldenburg, Vicelinus fou nomenat el 1149. Enric el Lleó, duc de Saxònia, ca traslladar la seu de la diòcesi d'Oldenburg a Lübeck el 1160. Quan el ducat de Saxònia es va dissoldre amb la deposició d'Enric el 1180, el bisbat va obtenir immediatesa imperial i va passar a ser un estat de l'Imperi (reichsunmittelbar), un principat-bisbat.
Els conflictes van sorgir després que la ciutat de Lübeck guanyés immediatesa imperial el 1226; el territori de l'estat eclesiàstic es va centrar al voltant d'Eutin, ciutat que el 1309 va esdevenir la residència dels bisbes.
miniatura|Catedral de Lübeck
El bisbat no va intentar combatre la Reforma Protestant. El 1531 la ciutat lliure de Lübeck, a instàncies de Johannes Bugenhagen, s'havia tornat protestant, i va impedir la predicació catòlica a la part de la diòcesi de Lübeck sota domini de la ciutat. I el 1535 el capítol de la catedral de Lübeck i subsegüent tots eles seus territoris diocesans adoptaren la confessió luterana. El príncep-bisbe va passar a ser elegit pel Capítol; des de 1586, tots els administradors del principat-bisbat foren membres de la casa de ducs de Holstein-Gottorp una branca de la casa d'Oldenburg. Després de la pau de Westfàlia de 1648, Lübeck fou un dels dos principats-bisbats protestants de l'Imperi (juntament amb Osnabrück, que era alternativament dirigit per un bisbe protestant i un bisbe catòlic).
Principat i regió de Lübeck Amb el Reichsdeputationshauptschluss de 1803, el principat-bisbat fou secularitzat i mediatotzat i va esdevenir el Principat de Lübeck que fou donat al Ducat d'Oldenburg, del qual l'últim príncep-bisbe, Pere I de Holstein-Gottorp era també príncep regent. El 1803 el principat comprenia 9,5 milles quadrades alemanyes amb 22.000 habitants i la seva capital era Eutin. miniatura|Els exclavaments d'Oldenburg: el Principat de Lübeck a partir de 1868 (a dalt) i el Principat de Birkenfeld (sota). miniatura|esquerra|80px|Escut del Principat de Lübeck a partir de 1829.
Entre 1810 a 1814 el principat fou annexionat a França com a part del departement de les Boques de l'Elba, abans que fos restituït al Ducat d'Oldenburg. El Ducat d'Oldenburg, que portava el nom de la seva capital Oldenburg, compartia el seu nom amb la ciutat d'Oldenburg a Holstein, la seu original del bisbat, només per una coincidència.
miniatura|esquerra|80px|Escut del districte d'Eutin. Després de la Guerra Austroprussiana el 1867 el principat fou ampliat amb la batllia (abans de Holstein) d'Ahrensbök, com a compensació per reclamacions hereditàries de l'Casa d'Oldenburg a Holstein. Després que Oldenburg es convertís en una república el 1918 l'àrea de l'antic principat romania un exclavament de l'estat lliure d'Oldenburg ara anomenat "Regió de Lübeck".
El 1937 la regió fou incorporada a la província prussiana de Schleswig-Holstein per un redesplegament territorial segons l'Acta del Gran Hamburg. La Regió de Lübeck llavors va esdevenir el sistricte d'Eutin, que fou fusionat amb el districte veí d'Oldenburg a Holstein per formar el nou districte de Holstein Oriental o Ostholstein el 1970.
L'Església luterana, des de la Reforma Protestant comprèn la majoria dels habitants, romasos una entitat separada, anomenada Església Estatal Luterana Evangèlica de la Regió Oldenburgiana de Lübeck (alemany. Evangelisch-Lutherische Landeskirche des oldenburgischen Landesteils Lübeck, presidit per una personalitat de L'església estatal Luterana Evangèlica de Lübeck fins que es va fusionar amb la veïna Landeskirchen per formar l'Església Evangèlica Luterana del Nord de l'Elba el 1977.
Geografia L'estat tenia una àrea de 541 km²; la ciutat imperial de Lübeck no en feia part, i la seva única ciutat de rellevància era Eutin.
Bisbes d'Oldenburg (Aldinborg/Starigard) i Lübeck Bisbes d'Oldenburg (970-1160)
+ Bisbes d'Oldenburg (970-1160) Bisbes Vida Govern Notes Imatge Escut Bisbes d'Oldenburg (Aldinborg/Starigard)Mareus952–968 també Marcus, MarkoEkward968–974 Wago974–983 Egizo983–988 Volkward989–990 Reginbert992–1013 Bernat1013–1023 alemany: BernhardReinald1023–1030 alemany ReinholdMeinher1030–1038 Abelin1038–1048 Ehrenfried1051–1066 seu vacant1066–1149 Vicelinusvers 1090–11541149–1154 després de la destrucció d'Oldenburg a Holstein pels danesos el 1149 la seu episcopal provisionally es va trasllada a l'església de Sant Pere a Bosau, construïda el 1151center|80px|VicelinusGerald1155–1163 El 1156 Gerald va començar a constrïr la catedral de Sant Joan a Oldenburg. El 1160 la seu es va traslladar a Lübeck
Prínceps-bisbes catòlics de Lübeck (1160-1535)
+ Prínceps-Bisbes catòlics de Lübeck (1160–1535) Bishops Life Reign Notes Image Coat-of-arms Bishops of LübeckGerald of Oldenburg (Lübeck)1155–1163 In 1156 Gerald started the construction of St. John's Cathedral in Oldenburg. In 1160 the see moved to LübeckConrad of Riddagshausenas Conrad I1164–1172 under his reign Lübeck's St. Peter's Church, the city's second main church, was establishedHenry of Brusselsas Henry I1172–1182 on his Holy Orders Duke Henry the Lion laid the cornerstone for the Lübeck Cathedral
Prínceps-Bisbes catòlics de Lübeck (1180–1535)
+ Prínceps-Bisbes catòlics de Lübeck (1180–1535) Prínceps-bisbes Vida Govern Notes Imatge EscutEnric de Brussel·lescom Enric I1172–1182 Conrad II1183–1184 Teodoric I1186–1210 alemany Dietrich I Bertold1210–1230 alemany Berthold Joan I1230/1231–1247 alemany Johannes I Albert Suerbeercom Albert Inascut vers 12001247–1253 abans arquebisbe d'Armagh (1240–1246), Administrador de la diòcesi de Chiemsee (1246–1247), després Príncep-Arquebisbe de Riga (1253–1273)Joan de Diest com Joan II1254–1259 alemany Johannes II, també Dyst o Deest, + 21 de setembre de 1259Joan de Tralau com Joan III1260–1276 alemany Johannes III, també Tralowe, + 4 de gener de 1276; Rodolf I el va investir amb el principat; va fundar el castell episcopal a EutinBurkhard of Serkemnascut vers 12361276–1317 center|100px|Burkhard of SerkemHeinrich Bochholt com Enric II1317–1341 center|100px|Heinrich BochholtJohannes Mul com Joan IVnascut vers 12911341–1350 alemany Johannes IV, també Muel o Muhlcenter|100px|Burkhard of SerkemBertram Cremon1350–1377 + 5 de gener de 1377center|100px|Bertram CremonNicolaus Vollkrathencom Nicolau I?–13921377–1379 alemany Nikolaus I, també anomenat Ziegenbock, des de 1379 Bisbe de MeissenConrad de Geisenheimcom a Conrad III1379–1386 també Gysenheim, Giesenheim, Beymondi; nascut a Geisenheim, + 30 de maig de 1386 a Lübeck.John of Klenedenst com Joan V1386–1387 alemany Johannes V, també Clendenst, Kleendienst, o Kleindienst, nascut a Lübeck, + 3 d'agost de 1387 Eberhard Attendorncom Eberard I1387–1399 també Everhardus d'Atendorn, Evert von Attenderen, Athendorn; nascut a Lübeck, + 21 de març de 1399.Johann Hundebeke com Joan VI1399–1420 alemany Johannes VI, també Dülmen, Johann Dulmen, nascut a Dülmen, + 1 de gener 1420 a LübeckJohannes Schelecom Joan VIInascut vers 1385/13901420–1439 alemany Johannes VIINicolaus Sachaucom Nicolau IInascut vers 13851439–1449 alemany Nikolaus II, també CzachowArnold Westphalnascut 13991450–1466 Albert Krummendiekcom Albert IInascut 1417/14181466–1489 també Krummediek; va donar la creu triomfal creada per Bernt Notke a la catedral de Lübeck el 1477center|100px|Albert IIThomas Grotenascut vers 14251489–1492 Dietrich Arndescom Teodoric IInascut 14421492–1506 també Diderich Arnd, Theodorich Arndes, ArendsWilhelm Westphalnascut 14431506–1509 Johannes Grimholtcom Joan VIIIvers 14501510–1523 alemany Johannes VIII, també Grymmolt o Grymmeltcenter|100px|Johannes GrimholtHeinrich Bockholtcom Enric IIInascut 14631523–1535 també Bokholt, Buchholtz; des de1531 la ciutat de Lübeck va adoptar el Luteranisme i va prohibir la predicació catòlica
Prínceps-bisbes catòlics i luterans de Lübeck (1535–1586)
+ Prínceps-bisbes catòlics i luterans de Lübeck (1535–1586) Prínceps-Bisbes Vida Govern Notes Imatge EscutDetlev von Reventlownascut vers 14851535–1535 també Ditlev; primer príncep-bisbe luterà, iniciador de la reforma a LübeckBalthasar Rantzauvers 14971536–1547 confirmació papalJodokus Hodfilternascut 15001547–1551 també Hodefilter, confirmat pel papaTheodor von Rhedencom Teodoric IIInascut 1492–15561551–1554 també Theodorich, Dietrich von Reden, confirmat pel papa, va renunciarseu vacant1554–1556 Andreas von Barbynascut 15081556–1559 sense confirmació papalJohannes Tiedemanncom a Joan IX1559–1561 alemany Johannes IX, confirmació papalcenter|100px|Johannes TiedemannEberhard von Holle com Eberard IInascut 1531/15321561–1586 confirmació papal; va completar la Reformacenter|100px|Eberhard von Holle
Administradors Luterans del Principat-Bisbat (1586–1803)
+ Administradors Luterans del Principat-Bisbat Administradors Vida Govern Notes Imatge EscutJoan Adolf, Duc d'Holstein-Gottorp1575–16161586–1607 també Administrador del principat-arquebisbat de Bremen (1589–1596) i co-governant del ducat d'Holstein-Gottorp i Schleswig-Holstein-Gottorp (1590–1616)center|80px|Joan Adolf de Holstein GottorpJoan Frederic duc d'Schleswig-Holstein-Gottorpnascut 15791607–1634 també administrador del Principat-Arquebisbat de Bremen (1596–1634) i del Principat-bisbat d'Erden (1631–1634)center|80px|Joan FredericJoan X d'Schleswig-Holstein-Gottorpnascut 16061634–1655 alemany Hans center|80px|Joan X d'Schleswig-Holstein-GottorpCristià Albert d'Schleswig-Holstein-Gottorp1641-16951655–1666 co-duc (1659–1695)center|80px|Cristià AlbertAugust Frederic d'Holstein-Gottorpnascut 16461666–1705 80px|August Frederic d'Holstein-GottorpCristià August d'Holstein-Gottorpnascut 16731705–1726 center|80px|Cristià AugustCarles August d'Holstein-Gottorpnascut 17061726–1727 center|80px|Carles AugustAdolf Frederic, Duc d'Holstein-Gottorp1710–17711727–1750 rei de Suècia des de 1751center|80px|Adolf FredericFrederic August I d'Oldenburgb. 17111750–1785 pel Tractat de Tsarskoye Selo el 1773 també governava el Ducat d'Oldenburgcenter|80px|Frederic AugustPere Frederic Lluís, Duc d'Holstein-Gottorp1755–18291785–1803 el 1803 el principat-bisbat fou secularitzat i convertit en el Principat de Lübeck fins del Ducat d'Oldenburg; també duc d'Oldenburg (1823–1829)center|80px|Pere Frederic Lluís
Personalitats de l'Església Evangelica Lutherana de l'Estat a Lübeck (Eutin) (1921–77)