miniatura|Reconstrucció gràfica d'un oblia segons el motlle de ferro de la imatge de més avall Una oblia és un pastís que data de l'edat mitjana, de forma prima i rodona, composta de farina i aigua, llet o vi blanc<ref>Liebault, La casa rústica de 1582, esmentada en el llibre d Raymond Lecoq Les Objets de la vie domestique. Ustensiles en fer de la cuisine et du foyer des origines au XIX siècle, Berger-Levrault, 1979, 318 pàg., pàg. 180</ref> amb ous, sucre i de vegades, mel.

Es cuina entre dues planxes (motlles d'oblia), com les gofres, o de vegades s'aplana dins un rodet buit. A Alemanya, és una galeta prima amb una base de pa àzim amb sucre. A Suïssa, les oblies es diuen bricelets. A Algèria, a la dècada de 1950 (abans de la independència), els venedors ambulants oferien oblies de París.

El significat primitiu de la paraula va ser el de pa sense llevat emprat en la consagració de la missa el segon significat, la galeta preparada a l'origen com una hòstia, és del que tracta aquest article

Etimologia miniatura|Hi ha una àmplia gamma motlles de ferro per oblies a la Biblioteca del Museu de la Gastronomia Hermalle-sous-HuyDeriva dels mots del francès antic oblaye, obleie, oblia'' (), provindria del baix llatí eclesiàstic: 'oblata' (hòstia) ⇒ "ofrena, pa ofert a l'Eucaristia", nom femení substantivat d'"oblatus" ⇒ "ofert" especialment "ofert a Déu, sacrificat" (vegeu Oblats), utilitzat com un participi passat d'"offere" (de 'ob ferre' "portar davant")"Diccionari Històric de la llengua francesa - Robert. de Alain Rei

D'acord amb altres lexicògrafs més antics,Pierre Vinçard, Les ouvriers de Paris. Alimentation, Gosselin, Paris, 1863, 360 p., 71 à 102. el terme oblia podria tenir l'origen en la paraula grega 'obélias' (d'on prové el terme utilitzat per Rabelais,Pierre Larousse, Grand Dictionnaire universel du XIXe siècle, 1874. Entrée oublie en ligne) que es referia a un pa, allargat i estret, cuinat a una graellaCercle archéologique Mich Hommel - Useldange Article sobre el pa en línia o entre dues planxes i es venia com un òbol per a servir-lo a la fi del menjar i sucat amb vi.Jean Baptiste Bonaventure de Roquefort, Dictionnaire étymologique de la langue française, T. II, Decourchant, Paris, 1829, 764 p., 140.

Referències

Vegeu també Gofra Napolitana (galeta) Neula Oblia (electrònica) Hòstia Gofra Gofrera

Enllaços externs

Categoria:Rebosteria