La limfografia és un mitjà de diagnosi que consisteix en l'obtenció d'imatges radiològiques dels ganglis i vasos limfàtics que es vulguin estudiar mitjançant l'ús d'una font emissora de radiació ionitzant (raigs X), una fluoroscòpia o una font emissora de radiació ionitzant contínua. Es necessita també un mitjà de contrast radiològic iodat, un monitor i un ordinador.
La limfangiografia és el mateix procediment, s'utilitza només per visualitzar els vasos limfàtics. La pel·lícula o imatge de raigs X dels vasos limfàtics i dels ganglis limfàtics s'anomena limfograma o limfangiograma .
Etimologia El nom prové de les paraules gregues "Λέμφος" ("Lemphos") ("limfa"), "limfa d'aigua" i "graphien" "Γραφή" ("Grafia"), "escriure o gravar".
Ús La limfografia s'utilitza per visualitzar les estructures del sistema limfàtic, inclosos els ganglis limfàtics, els conductes limfàtics, els teixits limfàtics, els capil·lars limfàtics i els vasos limfàtics. Es pot utilitzar durant l'embolització del conducte toràcic.
La limfografia no s'utilitza habitualment a la medicina moderna des de l'adopció de les tecnologies d'exploració de TC i PET.
Riscos La limfografia es considera generalment un procediment molt segur. La reacció adversa més greu sol ser una possible reacció al·lèrgica a l'agent de contrast injectat.
La limfografia és sovint un procediment invasiu. Pot ser difícil accedir als vasos limfàtics, ja que solen ser molt estrets i difícils de localitzar. El procediment també triga molt a realitzar-se.
Tècnica S'introdueix una agulla o un catèter en un vas limfàtic al peu o al braç. S'injecta un agent de contrast al vas limfàtic. Això pot ser al voltant de 2 a 4 mil·lilitres de solució de iotrolan o iodixanol. Això es realitza a una velocitat molt lenta d'uns 0,1 mil·lilitres per minut. Això evita danys al vas limfàtic i altera la velocitat normal del flux limfàtic. Pot trigar aproximadament entre 60 i 90 minuts perquè s'injecti tot el medi de contrast. Un cop s'injecta el medi de contrast, s'elimina el catèter i les incisions es cusen i s'embenen.
S'utilitza un fluoroscopi per tal de seguir el colorant mentre s'estén pel sistema limfàtic a través de les cames, a l'engonal i al llarg de la part posterior de la cavitat abdominal. Es fan radiografies de les cames, la pelvis, l'abdomen i el tòrax. L'endemà, es pot fer un altre conjunt de raigs X.
Si s'està estudiant un lloc de càncer (càncer de mama o melanoma) per avaluar la propagació, s'injecta una barreja de colorant blau i un traçador radioactiu al costat de la massa. Les càmeres especials detecten la propagació del traçador al llarg dels canals limfàtics fins als ganglis limfàtics perifèrics. A continuació, un cirurgià utilitzarà el colorant blau visible o la radioactivitat dins dels nodes per guiar la biòpsia dins dels teixits adjacents (com l'aixella per al càncer de mama) per determinar les possibles rutes de propagació del càncer.
Referències
Bibliografia Full text
Enllaços externs About lymphangiogram (National Library of Medicine and the National Institutes of Health)
Categoria:Radiografia Categoria:Imatge mèdica