El Junkers Ju 88, era un avió bimotor al servei de la Luftwaffe en la Segona Guerra Mundial, molt conegut en el seu paper com a bombarder, però on va ser rellevant va ser en el seu paper d'avió multi-tasques, en diversos papers com a bombarder en picat, bombarder pesant, bombarder ràpid, torpediner, i caça pesant i caça nocturn, per tot això, entre els anglesos, se'l coneixia també com The maid of all works (la criada de totes les feines, en anglès). Va tindre el seu paper en la batalla d'Anglaterra, on va presentar les seves flaqueses.
Encara que no va intervindre en la Guerra Civil espanyola, com altres avions alemanys de l'època, si que va formar part del Grup de Bombardeig de l'Exèrcit de l'Aire Espanyol.
Història Corria el 1935 i el Reichsluftfahrtministerium (RLM, Ministeri de l'aviació del Reich), cercava un avió una mica especial, i per això va llençar una especificació per un Schnellbomber (bombarder ràpid) amb una tripulació de tres homes, i capaç de transportar uns 1.000 kg de bombes a una velocitat màxima de 500 km/h. Aquesta especificació es va passar a diverses cases especialitzades.Gressel and Griehl 1994, Pàg. 71
Tot i que es van presentar, en el concurs, el models Henschell Hs 127 i el Messerschmitt Bf 162, en el transcurs de l'any 1937. La casa Junkers per mitjà dels enginyers Alfred Gassnet i Heinrich Evers, que havien treballat per una casa nord-americana, van presentar el prototip Ju 88 V1, que va volar per primer cop el 21 de desembre de 1936, des del camp de Dessau, pilotat pel cap de pilots de prova, el capità Kindermann, seguit pel prototip Ju 88 V2. En total es van construir sis prototips amb diferents configuracions tant pel que fa al timó de direcció, tipus de motor com a armament.
Si bé els primers prototips i els primers aparells subministrats a la Erprobungskommando 88 (Unitat de proves, en alemany) van sofrir accidents, a causa de la sobrecàrrega a què estaven sotmesos aquests aparells, es van solucionar aquestos defectes de manera satisfactòria, demostrant l'aparell unes virtuts superiors. Valgui d'exemple el rècord obtingut en 9 de març de 1939, en circuit tancat i amb una càrrega de 2.000 kg, obtenint una velocitat de 517 km/h.Winchester 2004, Pàg. 146.
A partir de l'agost de 1939 es van produir les primeres entregues d'aquest avió, i la primera vegada en què es va posar en combat, va ser el 26 de setembre de 1939, quan el I Gruppe Kampfgeschwader 30 (I grup de combat, esquadró 30, en alemany), va atacar les forces navals de la Royal Navy, fent creure que havien enfonsat el Portaavions Ark Royal i malmès el creuer Hood.
Detalls constructius miniatura|El característic morro amb forma de facetes del Junkers Ju 88 El Junkers Ju 88, era un avió metàl·lic d'ala situada en el mig del fuselatge i amb una elegant línia, en general. Una característica una mica especial, ve donada per la quantitat de morros, que va muntar, encara que el més característic, fou el de vidres amb forma de facetes. Un altre detall característic és la seva cabina amb forma de galeria de cristall, que en la part posterior, duia un artiller, amb la seva metralladora defensiva. El fuselatge de construcció monocasc, amb forma quadrada amb els cantus arrodonits, estava constituït per tres seccions, que es podrien resumir en la secció de proa on hi havia la tripulació, la secció mitjana amb dues grans quadernes que subjectaven les semi ales i contenien un dipòsit de combustible, i la secció de cua, que començava a la fi de les ales fins l'els timons de direcció i de profunditat. Tot axó estava recobert amb planxa de diferents gruixos que actuava com a element resistent i com a blindatge per als elements interns. Estava distribuïda de la següent manera, la proa amb planxa d'1 m/m, la part central amb planxa d'1,2 m/m, i la part de la cua amb un gruix de 0,75 m/m.
Pel que fa a les ales, eren de planta trapezoïdal amb un angle únic en el cantell posterior, mentre que el cantell anterior el presentava doble, ja que era recte fins a les góndoles i amb caiguda cap a la punta de l'ala, mentre que aquesta era arrodonida. Cada semiala, estava constituïda per dos llarguers i 5 costelles mestres, acompanyades de costelles de forma i petits llarguers, un tercer llarguer auxiliar suportava les frontisses dels alerons e hipersustentadors.
En la part de sota de l'avió, i quasi tocant el morro, hi havia una góndola ventral que hi encabia l'armament de defens per la part del darrere e inferior de l'avió, també en els bombarders, allotjava la mira de bombardeig de marca Lofte.
Els estabilitzadors eren de gran mida i d'estructura “monocasc”, eren d'aliatge lleuger en la seva part fixa, mentre que les parts mòbils estaven recobertes de tela, amb grans aletes de correcció. El tren d'aterratge era tricicle posterior totalment retratable i estava constituït per dos pilars amb amortidors i elements elàstics. Les rodes, quan pivotava cap enrere el pilar, giraven 90° al voltant d'aquest pilar, de manera que acabaven planes en la part del darrere de la corresponent góndola del motor. La roda posterior, situada a l'alçada del cantell d'atac de l'estabilitzador, també pivotava cap enrere per quedar amagada.
La part motriu estava encomanada a dos motors Junkers Jumo 211J de 12 cilindres en V invertida amb injecció directa i sobrealimentació d'un compressor amb dues velocitats, cosa que permetia una potència de 1.350 CV a 250 m i 1.060 CV a 5.200 m, sempre a 2.600 rpm, enfront d'ells hi havia els radiadors anulars que conferien al conjunt l'aspecte que les góndoles contenien motors en estrella. Cadascun d'aquests motors actuava sobre una hèlix de tres pales VDM de velocitat constant.
Pel que fa a l'alimentació de combustible, cal parlar de 5 dipòsits situats de la següent manera, en cada ala hi havia dos dipòsits un situat entre el fuselatge i la góndola de 440 l i un altre en l'extrem de 415 l. A aquests 4 dipòsits, s'hi afegia un en el fuselatge, damunt del compartiment de bombes, i protegit convenientment per una mampara de separació de 1.220 l. També hi havia la possibilitat de dur dos dipòsits sota les ales rebutjables de 450 l cadascun.
El Ju 88, disposava d'un sistema de buidat de combustible en vol a través d'un brollador situat en la cua de l'aparell. També disposava de protecció anti-gel en els cantells d'atac, dels hèlix i de les ales, per mitjança d'unes mànegues que conduïen aire calent procedent dels motors. També disposava d'equip d'oxigen per als tripulants, a part d'aparells de ràdio per les comunicacions i les ajudes de navegació.
La tripulació disposava d'un blindatge lleuger i de tres metralladores defensives, que se situaven dues en la cabina, una cap endavant i un altre cap enrere, l'última situada en la góndola inferior, que defensava la part ventral i del darrere de l'avió.
Dades tècniques (Model A-4) miniatura|Junkers Ju 88 A-4 Mides exteriorslongitud total = 14.36 mAmplada total = 20 mAlçaria = 5.06 mSuperfície alar = 54.50 m²Pes vuit = 9.060 kgPes màxim al envol = 14.000 kg PrestacionsMotor = 2 Junkers Jumo 211JCaracterístiques = 12 cilindres en V invertida, sobrealimentat, refrigeració líquidaPotència = 1.420 CV a 2.600 RPM al envolVelocitat màxima = 263.5 kn (knots), 488 km/hAutonomia màxima = 1.980 kmSostre = 9.900 metres Armament i equipament 4 metralladores MG 81 de 7.7 m/m en muntatges flexibles 1 davant, 2 darrere cockpit i 1 en la góndola inferior 900 kg de bombes en una primera en la bodega interior 500 kg de bombes en bodega secundària, resultat de l'eliminació del dipòsit central Possibilitat d'encabir fins a 3.000 kg de bombes en suports exteriors Armament opcional Muntatge opcional d'una metralladora, sobre muntatge flexible MG 15 de 7.7 m/m, en cada costat de la cabina. Muntatge addicional d'un altre metralladora MG 15 o MG 81 de 7.7 m/m, o fins i tot una MG 131 de 13 m/m en la part de sota de la cristallera davantera. Armament especialitzat per l'atac de tropes en terra. Muntatge d'un canó MG FF de 20 m/m per l'atac a terra.
Variants miniatura|Un Junkers Ju 88 fotografiat en 1942 Ju 88V (V1- V10): Prototips de proves, amb denominació correlativa, per assajar diferents motors i armament. Ju 88A: Model de bombarder bàsic del que es van fabricar més aparells uns 7.000 Ju 88A-0 Sèrie de pre-producció. Ju 88A-1 Model inicial amb motors Jumo 211B-1 de 1.200 CV. Ju 88A-2 Nous motors Jumo 211G-1. Ju 88A-4 Versió d'entrenament amb comandaments duplicats. Ju 88A-17 Darrera versió d'aquest model. Ju 88B: Model de prova amb cúpula llisa. Ju 88C: Model de Zerstörer (destructor, en alemany) caça pesant i caça nocturn, basat en el model A, pro amb morro metàl·lic. Ju 88C-4 Caça pesant i de reconeixement. Ju 88C-6b Versió de caça nocturn. Ju 88C-7a i b Versions d'invasors (amb capacitat d'operar darrera les línies enemigues) Ju 88C-7c Variant de caça pesant. Ju 88D: 1.450 aparells entregats del model de reconeixement fotogràfic de llarg abast, basat en el model A-4. Ju 88D-1 Primera versió. Ju 88D-2 Versió basada en el model A-5. Ju 88D-3 Versió tropical del model D-1. Ju 88D-4 Versió tropical del model D-2 Ju 88G: Aproximadament 2.500 aparells del model de caça nocturn amb diverses modificacions pel que fa a fuselatge, que no porta góndola inferior i nou morro metàl·lic més aerodinàmic i amb 4 canons MG 151/20 de 20mm. Ju 88G-1Versió equipada amb motors en estrella BMW 801 de 1.539 CV, i radar FuG 220 Lichtenstein SN-2. Ju 88G-6Nous motors de 12 cilindres en V invertida Jumo 213A de 1.726 CV. Equipat amb diversos radars que podrien ser el FuG 220 Lichtenstein SN-2 o el FuG 218 Neptun. També hi ha diversitat d'antenes, sempre cercant la més aerodinàmica. També incorpora, de manera opcional, el Schräge Musik amb canons de 20 o 30 m/m. Ju 88G-7 Versió millorada del G-6 per alta alçaria, amb motors Jumo 213E incorporaven radars FuG 218/220 amb antenes Morgenstern o radar FuG 240. Ju 88H: Model de reconeixement fotogràfic de llarg abast, o de caça, basats en el fuselatges modificats del model G. Hi ha reconeguts uns 20 aparells fabricats. Ju 88H-1 Versió de reconeixement de llarg abast marítim. Ju 88H-2 Variant de caça. Ju 88H-3 Variant marítima de reconeixement de llarg abast. Ju 88H-4 Variant de caça. miniatura|Bombarder Ju 88 en la càrrega de bombes Ju 88P:Història del Junkers Ju 88P i les seves variants historyofwar.org Visitada el 1/05/2012. Model contra-carro o contra-bombarder, amb l'afegit de sistema de canó ventral bé sigui un canó de 75 m/m o Kampfwagen-kanone, o un canó de 50 m/m o un parell de 37m/m. Eren transformacions del model A i es van fer en petit nombre, a la fi no es va demostrar com no valid, tant en el sistema contra-carro, com en el sistema contra-bombarder.
Ju 88P-1 Versió apareguda a mitjans de 1942, en poca quantitat, amb un canó ventral PAK 40 de 75 m/m. Ju 88P-2Versió amb dos canons BK 3,7 de 37 m/m, que disparaven munició amb nucli de wolframi. Muntades poca quantitat, per manca d'eficàcia. Ju 88P-3 Va ser una millora del P-2, amb més blindatge per protegir la tripulació, es podia dir que era un autèntic avió d'atac a terra. Ju 88P-4Nova versió dotada d'un canó BK 5. de 50 m/m. Aparells produïts en poca quantitat en 1944 Ju 88R:Història del Ju88R i de les seves variants historyofwar.org Visitada el 2/05/2012. Model de millora amb la incorporació dels motors en estrella BMW 801 de 1.539 CV, reservats en principi al Focke-Wulf Fw 190.
Ju 88R-1 Millora del model C-6, amb el mateix armament, pro amb els nous motors BMW 801A, muntava radars FuG 202 o FuG 212. Aquest model va entrar en servei a principis de 1943, al mateix temps en què la caça nocturna de la Luftwaffe infringia majors pèrdues en els bombarders aliats. El 8 de maig de 1943, un Junkers Ju 88R-1 completament equipat, fou robat d'un camp d'aviació alemany, i va ser dut a Escòcia on va ser investigat l'aparell i el seu equipatge, i va permetre desenvolupar noves tàctiques de bombardeig.