miniatura|EscutEl Principat-bisbat de Paderborn (Fürstbistum Paderborn) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica de 799 al dia d'avui i un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802.

Història miniatura|Catedral de Paderborn vers 1891 La Diòcesi de Paderborn fou fundada el 799 pel papa Lleó III. En els primers anys va estar subordinada al bisbat de Würzburg. Des de 855 el clergat tenia el dret d'elegir el bisbe. La diòcesi incloïa la part més gran de Lippe, Waldeck, i gairebé la meitat del comtat de Ravensberg.

El 1180 quan el Ducat de Saxònia deixava d'existir, els drets que l'antic ducat havia exercit sobre Paderborn es transferiren a l'Arquebisbat de Colònia. Les reclamacions dels arquebisbes de Colònia es resolgueren al , gairebé completament a favor de Paderborn. Sota Bernhard II d'Ibbenbüren (1198-1204) el domini de la diòcesi, que des del mig de l'11è segle s'havia considerat com a feu dels comtes d'Arnsberg, retornava als bisbes. Això era un avenç important en el desenvolupament de la posició dels bisbes com a sobirans temporals. Des de llavors els bisbes no concediren la senyoria com a feu, i la van governar directament, i es van fer representar en el govern per un membre del seu clergat. S'esforçaren reeixidament a obtenir el domini sobre les abadies i monestirs situats a la seva diòcesi.

El bisbe Otto de Rietberg va haver de competir amb Colònia; el 1281, quan només era bisbe electe, va rebre les insígnies de Rodolf I d'Alemanya, i ple poder judicial (excepte judicatura penal). Després de la derrota de l'arquebisbe de Colònia a la batalla de Worringen el 1288, els bisbes de Paderborn esdevingueren cada vegada més uns sobirans, tanmateix, no sobre la totalitat de la seva diòcesi. Bernhard V de Lippe (1321-41) establia una primera constitució territorial ("Privilegium Bernhardi"). Tanmateix, havia d'admetre la ciutat de Paderborn com ciutat lliure de la seva supremacia judicial. Enric III de Spiegel Zum Desenberg (1361-80), també abat de Corvey, deixava les seves funcions espirituals a un sufragani; el 1371 reconstruïa el Burg Neuhaus a Paderborn. Simó II de Sternberg (1380-89), va implicar el bisbat en conflictes amb la noblesa, que després de la seva mort devastava el país. Guillem I de Ravenberg, elegit el 1399, va buscar corregir els mals que s'havien introduït durant els conflictes, però quan el 1414 s'interessava per la vacant a l'Arquebisbat de Colònia, el capítol de la catedral en la seva absència escollia Dietrich III de Moers (1415-63). Les guerres de Dietrich, també arquebisbe de Colònia, portaren forts deutes al bisbat; durant els conflictes del bisbe amb la ciutat de Soest (1444-49) Paderborn fou devastada.

Sota Eric de Brunswick-Grubenhagen (1502-32), la Reforma Protestant prenia peu a la diòcesi, encara que el bisbe romania lleial a l'Església. Hermann de Wied (1532-47), també arquebisbe de Colònia, procurava introduir el nou ensenyament a Paderborn així com a Colònia, però va tenir l'oposició de totes les classes. Els comtes de Lippe, Waldeck, i Pyrmont, la part de la diòcesi al Comtat de Ravensberg, i la majoria de les parròquies a la dreta del Weser es van convertir al protestantisme.

Enric IV de Saxònia-Lauenburg (1577-85) era un luterà; va permetre l'adopció de la Confessió d'Augsburg pels seus subjectes. A la ciutat de Paderborn només la catedral i el monestir d'Abdinghof romangueren fidels. Per salvar la causa catòlica, el capítol de la catedral va convocar als Jesuïtes a Paderborn el 1580. Dietrich IV de Fürstenberg (1585-1618) va restaurar la pràctica de la religió catòlica, va construir un gimnàs (escola) per jesuïtes, i va fundar la Universitat de Paderborn el 1614.

Durant la secularització i mediatització a Alemanya el 1802, el bisbat va esdevenir part de Prússia (1803-1807); des de 1807 fins a 1813 fou part del Regne de Westfàlia, i llavors part de la província de Westfàlia dins de Prússia.

Bisbes i Prínceps-bisbes miniatura|Matthäus Seutter: Mapa del Bisbat, 1750 Bisbes ImatgeNomdes defins aObservacions Hathumar 806 815 Badurad 815 862 Luithard 862 887 Biso 887 900 Teodoric I de Paderborn 900 917 Unwan de Paderborn 918 935 Dudo de Paderborn 935 959 Volkmar de Paderborn 959 983 Rethar 983 1009 75px|Meinwerk Meinwerk 1009 1036 Immedinger Rotho 1036 1051 Imad 1051 1076 Billunger Poppo von Paderborn 1076 1083 Heinrich I von Assel 1083 1090 Heinrich II von Werl 1084 1127 Bernhard I von Oesede 1127 1160 Evergis 1160 1178 Siegfried de Paderborn 1178 1188 von Hallermund? Bernhard II von Ibbenbüren 1188 1204 Bernhard III von Oesede 1204 1223 Thomas Olivier 1223 1225 75px|Wilbrand von Oldenburg Wilbrand von Oldenburg 1225 1228 Bernhard IV zur Lippe 1228 1247 Simó I de Lippe 1247 1277 Otto von Rietberg 1277 1307 Günther I von Schwalenberg 1307 1310 Dietrich II von Itter 1310 1321

Prínceps-bisbes 1321–1802/03 ImatgeNomdes defins aObservacions 75px|Bernhard V. zur Lippe Bernhard V zur Lippe 1321 1341 75px|Balduin von Steinfurt Balduin von Steinfurt 1341 1361 75px|Heinrich III von Spiegel zum Desenberg OSB Heinrich III. von Spiegel zum Desenberg 1361 1380 Simon II von Sternberg 1380 1389 Ruprecht von Berg 1389 1394 Johann I von Hoya 1394 1399 1399–1424 Bisbe d'Hildesheim Bertrando d'Arvazzano 1399 1401 L'únic bisbe de la diòcesi d'origen italià Guillem I de Berg-Ravensberg 1401 1414 Dietrich III von Moers 1415 1463 1414–1463 Arquebisbe de Colònia Simó III de Lippe 1463 1498 75px|Hermann I von Hessen Hermann I von Hessen 1498 1508 1480–1508 Hermann IV de Colònia 75px|Erich von Braunschweig-Grubenhagen Erich von Braunschweig-Grubenhagen 1508 1532 1508–1532 Bisbe d'Osnabrück, 1532 bisbe de Münster 75px|Hermann II von Wied Hermann II von Wied 1532 1547 1515–1547 Arquebisbe de Colònia 75px|Rembert von Kerssenbrock Rembert von Kerssenbrock 1547 1568 75px|Johann II von Hoya Johann II von Hoya 1568 1574 1553–1574 Bisbe d'Osnabrück, 1566–1574 Bisbe de Münster, Administrador 75px|Salentin von Isenburg Salentin von Isenburg 1574 1577 1567–1577 Arquebisbe de Colònia, Administrador, mai fou consagrat. 75px|Heinrich von Sachsen-Lauenburg Heinrich IV von Sachsen-Lauenburg 1577 1585 protestant, Administrador 75px|Dietrich IV von Fürstenberg Dietrich IV von Fürstenberg 1585 1616 Bisbe representant de la Contrareforma 75px|Ferdinand I von Bayern Ferdinand I von Bayern 1618 1650 75px|Dietrich Adolf von der Recke Dietrich Adolf von der Recke 1650 1661 75px|Ferdinand II von Fürstenberg Ferdinand II von Fürstenberg 1661 1683 75px|Hermann Werner von Wolff-Metternich zur Gracht Hermann Werner von Wolff-Metternich zur Gracht 1683 1704 75px|Franz Arnold von Wolff-Metternich zur Gracht Franz Arnold von Wolff-Metternich zur Gracht 1704 1718 75px|Clemens August I von Bayern Clemens August I von Bayern 1719 1761 75px|Wilhelm Anton von der Asseburg Wilhelm Anton von der Asseburg 1763 1782 75px|Friedrich Wilhelm von Westphalen Friedrich Wilhelm von Westphalen 1782 1789 75px|Franz Egon von Fürstenberg Franz Egon von Fürstenberg 1789 1825

''Franz Egon fou el darrer bisbe amb poder temporal; durant el seu govern la diòcesi va perdre el poder temporal

Bisbes 1802/03–1930 ImatgeNomdes defins a Observacions 75px|Franz Egon von Fürstenberg Franz Egon von Fürstenberg 1789 1825 75px|Friedrich Klemens von Ledebur-Wicheln Friedrich Klemens von Ledebur-Wicheln 1825 1841 75px|Richard Dammers Richard Dammers 1841 1844 75px|Franz Drepper Franz Drepper 1845 1855 75px|Konrad Martin Konrad Martin 1856 1879 Seu vacant 1879 1882 Vacant des de la mort de Konrad Martins. Franz Kaspar Drobe 1882 1891 75px|Hubert Theophil Simar Hubert Theophil Simar 1891 1899 75px|Wilhelm II. Schneider Wilhelm II. Schneider 1900 1909 75px|Karl Joseph Schulte Karl Joseph Kardinal Schulte 1910 1920

Arquebisbes des de 1930 ImatgeNomdes defins a Observacions 75px|Caspar Klein Caspar Klein 1920 1941 Nomenat arquebisbe el 193075px|Lorenz Jaeger Lorenz Jaeger 1941 1973 75px|Johannes Joachim Degenhardt Johannes Joachim Degenhardt 1974 2002 75px|Hans-Josef Becker Hans-Josef Becker 2003 Administrador 2002-2003

Referències

Enllaços externs

Lloc web oficial Mapa del Bisbat de Paderborn el 1789

Categoria:Llistes de bisbes Categoria:Geografia històrica de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Bisbats del Sacre Imperi Categoria:Geografia històrica de Renània-Palatinat Categoria:Geografia històrica de la Baixa Saxònia