miniatura|Pedal wah-wah (Bud-Wah). L'efecte wah-wah o wah és originalment un terme jazzístic, en ús des de 1926 per a referir-se al so produït amb l'ús de la sordina a la trompeta o el trombó. Més tard, l'ús es va estendre a altres instruments, ja electrònics, com l'orgue o la guitarra elèctrica i el baix elèctric, sobretot a través del pedal wah-wah, que data de final de la dècada de 1960. El pedal wah va ser inventat accidentalment el 1965 per Brad Plunkett.
Com a efecte electrònic, consisteix en un filtre que passa aguts, la freqüència de tall dels quals és variable. Quan aquesta freqüència de tall varia d'un valor baix a un alt, produeix un so similar a una veu humana pronunciant "uaaa". A mesura que el pedal és pressionat, augmenta la freqüència dels baixos del senyal que són retallats. Un wah-wah funcionant correctament no ha d'alterar el volum del senyal.
Tipus de wah-wah A més de l'efecte produït originalment per la sordina, hi ha dos tipus principals de wah-wah: L'efecte que és controlat pel guitarrista mitjançant la manipulació d'un pedal amb el peu, que mou l'eix estriat d'un potenciòmetre controlant la freqüència de tall. El wah-wah automàtic. En aquest cas el peu del guitarrista se substitueix per un oscil·lador de baixa freqüència, al qual se li han de prefixar una sèrie de modulacions i ajustaments així com variacions del tempo concordant amb el ritme de la peça musical.
Amb guitarres Guitarristes com Jimi Hendrix i Leo Fender (Leo, DB) van ser innovadors en l'ús d'aquest pedal d'expressió, però Chet Atkins el 1961 va gravar el primer ús d'aquest pedal a «Boo Boo Stick Beat» amb un pedal wah-wah que ell mateix va construir.
George Harrison va compondre una cançó anomenada «Wah-Wah» que apareix al seu àlbum com a solista All Things Must Pass. En la cançó es pot sentir clarament l'execució d'aquest efecte.
El guitarrista de sessió Big Jim Sullivan també va usar un pedal wah-wah en l'enregistrament de 1961 «Sweet Little Sixteen» per Michael Cox. El primer èxit al Regne Unit en usar un pedal wah-wah va ser «The Crying Game» de 1964 per Dave Berry - una altra vegada interpretat per Sullivan.
Eric Clapton va tocar primer el wah-wah amb la banda Cream a «Tals of Brave Ulysses» de l'àlbum Disraeli Gears i en ambdós riffs de fons i un solo ampliat en «White Room».
Jimi Hendrix va fer molt per popularitzar el wah-wah a finals de la dècada de 1960, com es pot sentir quan tot just comença el seu «Voodoo Child (slight return)» a l'àlbum Electric Ladyland de 1968. Una altra cançó del mateix disc, «Little Miss Strange» un efecte de wah-wah percussiu, fet mitjançant l'acte d'apagar les cordes de la guitarra. Hendrix va proclamar el guitarrista de blues Earl Hooker com el "mestre del wah-wah".
Aquest efecte després va ser usat per part de molts músics de Funk i Soul a través dels setanta, com és notable a «Theme From Shaft», el tema principal que Isaac Hayes va compondre per a la pel·lícula Shaft de 1971, amb la guitarra de Charles Pitts. CNN Entertainment "Isaac Hayes gives Hall of Fame praise" Consulta el 1r de maig de 2011
Un bon exemple també de l'ús del «rascat rítmic amb pedal wah-wah» ho va fer el guitarrista Melvin Ragin, conegut amb el malnom Wah-wah Watson que el va tocar en notables senzills per a The Temptations com el famós «Papa Was A Rolling Stone» (1972) que va popularitzar, junt amb el «Theme From Shaft» de Hayes, aquest so «waka-chuku-waka», típic de les bandes sonores «Blaxploitation». Watson també va imposar el seu estil en cançons per a Martha Reeves i The Pointer Sisters.
Amb altres instruments Els teclistes també han fet ús de l'efecte wah-wah per donar una expressivitat especial a les seves interpretacions. Un exemple famós ofereix Garth Hudson, que fa servir un pedal wah-wah en un clavinet en la cançó «Up on Cripple Creek» de The Band per a emular una arpa de boca. Molts enregistraments de jazz fusió destaquen el so d'instruments de vent amb l'efecte aplicat - la trompeta de Miles Davis n'és un molt bon exemple. Napoleon Murphy Brock va tocar un saxòfon amplificat a través d'un pedal wah-wah per aconseguir un efecte en la música de la pel·lícula de Frank Zappa The Dub Room Special, com també en alguns àlbums de Zappa com ara The Grand Wazoo.
L'efecte també es pot fer amb el violí elèctric. Notables exemples són Jean-Luc Ponty, Don Harris i Shankar, que van gravar amb Frank Zappa i solien destacar en llargs enfrontaments violí/guitarra amb wah-wah. Els baixistes Geezer Butler, de Black Sabbath, i Cliff Burton utilitzen l'efecte wah-wah.
Vegeu també Delay Trèmolo Equalitzador Compressor Limitador
Referències
Enllaços externs
The Technology of Wah Pedals Human Voices and the Wah Pedal A Historical Look at Wah-wah at Sweetwater.com
Categoria:Música