Guillem de Torrelles i Marquet (ca. 1300/1305 - Tortosa, 16 de febrer de 1379), eclesiàstic i home d'estat, fou conseller de Pere el Cerimoniós i bisbe d'Osca, de Barcelona i de Tortosa.
Membre d'una família noble originària de Torrelles, terme del castell de Cervelló, fou fill d'Arnau de Torrelles, senyor del castell de Rubí i primer procurador del regne de València dellà Xixona (1313-1316), i de Constança Marquet. Els seus germans foren Ramon, el major, Arnau,Apareix el 14 de febrer de 1379 signant en el testament de Guillem de Torrelles. ( 1806: p. 102). Blanca, casada amb el senyor de Tivissa i Sitges, i Humbert, que arribà a ésser baró de Banyalbufar. 1994: p. 96.
A les darreries de 1319 marxa a estudiar a Montpeller 1990: p. 91.
En 1332 ja era canonge de la catedral de Girona, i en 1345 1989: p. 69. canonge de la catedral de Barcelona. Des de 1332 fins a 1357 serveix al bisbe i al capítol de Girona en diversos encàrrecs: procurador al concili provincial de 1339, procurador del bisbe a les Corts de 1340, representant del bisbe davant l'arquebisbe de Tarragona (1343), i des de 1350, o poc abans, actua com a procurador del bisbe a la cort papal per resoldre diversos assumptes, com en les visites "ad limina" de 1350 i 1351. A Girona és nomenat paborde de juny i a Barcelona, 1851: p. 16. prepòsit de setembre. Durant les seves contínues visites a Avinyó també actua com a procurador reial davant la cúria pontifícia,Aquestes dades apareixen en la documentació accessible, en línia, de l'Arxiu Diocesà de Girona. (Arxiu Diocesà de Girona. Índexs de llocs i persones), cercant pel seu cognom. com en la negociació pel tribut de Sardenya (1349-1350).«Torrelles [genealogia]». El 12 de novembre de 1349 el capítol de la catedral de Mallorca el nomena bisbe,Arxiu Diocesà de Girona. Llibre U-15, f. 27v-28. però aquesta decisió no tindrà cap efecte, ja que el 13 de novembre el papa elegeix a Antoni de Colell. 1913: p. 323.
El 24 de novembre de 1357 el papa Innocenci VI el nomena bisbe d'Osca. 1913: p. 378. Habitualment absent del bisbat, en les funcions de conseller del rei, en les darreries de 1360, visitant la catedral de Jaca, la mort violenta d'un canonge d'Osca l'obliga a tornar a la seva diòcesi per solucionar el conflicte. 1994: p. 98.
El papa Innocenci VI el 18 de juny de 1361 el promou al bisbat de Barcelona, 1913: p. 128. i pren possessió el 10 d'agost del mateix any. Realitza visites pastorals els anys 1363 i 1366; 2005: p. 66. assisteix a diversos concilis provincials, i en el de 1367 és elegit representant del concili davant la cort papal per a tractar sobre la immunitat dels béns eclesiàstics; crea l'aula de lectura de teologia en la catedral amb 30 lliures de sou; i dona a la catedral una creu d'argent i un orgue. 1989: p. 53. Durant tot el seu pontificat promou l'alliberament dels esclaus cristians, oposant-se al consell municipal barceloní, que defensava els drets dels propietaris dels esclaus, i al rei, que li retreu per actuar fora de la seva jurisdicció. 2000: p. 177-178.
El 14 de març de 1369 el papa Urbà V el promou a un nou bisbat, aquesta vegada al bisbat de Tortosa. 1867: p. 277. 1913: p. 233. Durant el seu pontificat visita la diòcesi el 1375, i publica constitucions els anys 1371 1806: p. 101-102. i 1378, aquest darrer durant la celebració del sínode, el 4 de maig. 1806: p. 334-340. Promou les obres de la catedral amb indulgències i cedint els rèdits dels beneficis vacants.
Mor el 16 de febrer de 1379, i fou soterrat a la capella de santa Càndida de la catedral. Anys més tard foren traslladades les seves despulles al claustre.
Referències
Bibliografia , Josep. «Les notícies més antigues sobre els orgues de la catedral de Barcelona». Medievalia, 8 (1989), p. 41-74. ISSN 0211-3473. , Maria Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València Jaume d'Aragó (segle XIV). València : Universitat, 2005. . , Antonio. «Obispos oscenses del siglo XIV». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 108 (1994), p. 85-118. ISSN 0518-4088. , Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ab anno 1198 usque ad annum 1431 perducta e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita.Editio altera. Monasterii (Múnic) : Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1913. , Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867, p. 278-279. , Maria Teresa. Organitzacio i defensa d'un territori fronterer: La Governació d'Oriola en el segle XIV. Barcelona : CSIC, 1990. . , Maria Teresa. «Esclaus i lliberts orientals a Barcelona, s. XIV-XV». De l'esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts al Mediterrani medieval. Col·loqui internacional (Barcelona, 27-29 mayo 1999). Barcelona : CSIC, 2000, p. 167-212. .
, Luis. La Reforma eclesiàstica i religiosa de les diòcesis de la Tarraconense al llarg de la (a través dels qüestionaris de visites pastorals) [Tesi doctoral]. Barcelona :Universitat Pompeu Fabra, 2005. .
, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Tomo XVIII. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851. , Jaime; , Joaquín Lorenzo. Viage literario a las iglesias de España, le publica con algunas modificaciones. Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1806.
Categoria:Bisbes d'Osca Categoria:Bisbes de Barcelona Categoria:Bisbes de Tortosa Categoria:Bisbes catalans històrics Categoria:Morts a Tortosa Categoria:Nascuts al segle XIII