miniatura|Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi. Es va desintegrar l'any 1018 després de la seva annexió a l'Imperi Romà d'Orient. En el seu punt àlgid, s'estenia des de Budapest a la mar Negra, i des del Dnièper en la Ucraïna contemporània, fins a la mar Adriàtica. Fou succeït pel Segon Imperi Búlgar, fundat l'any 1185. El nom oficial de l'estat des de començaments de la seva fundació fou el de Bulgària.П. Хр. Петров, Към въпроса за образуването на първата българска държава, Славянска филология, V, София, 1963, pág. 89-112
L'imperi va tenir un paper important en la política europea, i fou un dels poders militars més forts del seu temps. Entre els anys 717 i 718 la coalició dels búlgars i els romans d'Orient va derrotar els àrabs al setge de Constantinoble (717-718) amb la qual cosa es va evitar l'expansió de l'islam a l'est d'Europa. Posteriorment van expandir el seu territori sobre el kanat àvar, la plana pannònica i les Muntanyes Tatra. Posteriorment els búlgars van confrontar l'avenç dels petxenegs i cumans, i van aconseguir una victòria decisiva sobre els magiars, que els va obligar a establir-se de forma permanent a Pannònia.
Durant la fi del i principis del , el tsar Simeó I el Gran va aconseguir un seguit de victòries sobre els romans, i va expandir l'Imperi Búlgar al seu màxim apogeu. Després de l'anihilació de l'exèrcit romà d'Orient en la batalla d'Anquíal en 917, els búlgars van posar sota setge Constantinoble en 923 i 924. Els romans finalment es van recuperar i en 1014 sota Basili II, va infligir una derrota aclaparadora als búlgars en la batalla de Clídion. En 1018, les últimes places fortes de Bulgària s'havien retut a l'Imperi Romà d'Orient, i el Primer Imperi Búlgar va deixar d'existir. Fou succeït pel Segon Imperi Búlgar en 1185.
Després de l'adopció del cristianisme en 864, Bulgària es va convertir, per un temps, en el centre cultural eslau d'Europa. La seva posició cultural de primer ordre es va consolidar encara més amb la invenció de l'alfabet ciríl·lic a la seva capital Preslav, i la literatura produïda en l'idioma búlgar antic aviat va començar a propagar-se pel nord. L'antic búlgar es va convertir en la llengua franca de l'Europa oriental, on va arribar a ser coneguda com a antic eslau eclesiàstic. En 927 el Patriarcat de Bulgària totalment independent, va ser reconegut oficialment. Posteriorment, com una reacció contra les influències romanes d'Orient en l'església, la influent secta dels bogomils va néixer a Bulgària cap a la meitat del .
Nomenclatura El Primer Imperi Búlgar va arribar a ser conegut simplement com a Bulgària des del seu reconeixement per part de l'Imperi Romà d'Orient en 681. Entre 681 i 864 del país també era conegut com el Kanat Búlgar. Alguns historiadors usen els termes de Bulgària del Danubi o Kanat Búlgar del Danubi a fi de diferenciar-lo de la Bulgària del Volga que va sorgir d'un altre grup búlgar. Durant els seus primers anys d'existència al país també es coneixia com a Estat Búlgar o Kaganat Búlgar. Entre 864 i 917 o 927 el país es coneixia com a Principat de Bulgària o Bulgària Knyazhestvo. En la historiografia búlgara és referit generalment com el Primer Estat Búlgar o Primer Tsarisme Búlgar (Imperi).
Creat com una unió entre búlgars i eslaus, per protecció mútua contra l'Imperi Romà d'Orient al sud i els àvars al nord-oest. El Primer Imperi búlgar era governat d'acord amb la tradició búlgara per un kan. Els eslaus van mantenir una significativa autonomia, i finalment la seva llengua i tradicions van formar la cultura búlgara i la gent amb Bulgària es van convertir en un país eslau.
Antecedents Durant el darrer període de l'Imperi Romà, la zona de la Bulgària contemporània va ser organitzada en diverses províncies: Escítia Menor, Mèsia (Alta i Baixa), Tràcia, Macedònia, Dàcia (sud del Danubi), Dardània, Ròdope i Hemimont. Tenia una població mixta de getes i tracis. Durant les invasions hunes d'Europa central i oriental, grups turquesos anomenats búlgars es van assentar a la regió. Diverses onades de migracions eslaves van tenir lloc al llarg del i a començaments del , fins a la completa eslavització lingüística de la regió.
Els búlgars Es coneix poc dels orígens dels búlgars que van arribar a la península balcànica el (o -d'acord amb algunes fonts- fins i tot abans) perquè durant el temps els búlgars originals es van barrejar amb la població local del que és la Bulgària contemporània.
La teoria establerta és que els búlgars estan relacionats amb els huns i es van originar a l'Àsia central, però la seva etnicitat no està totalment clara. Es poden trobar elements claus d'això al calendari avançat i el sistema de govern dels primers búlgars.
No obstant això, l'anomenada «teoria huna» encara rep suport amb vehemència d'alguns historiadors que basen la seva tesi en documents existents i fonts. En la Nominàlia dels kans de Bulgària, una còpia tardana d'un document antic, està escrit que el primer governant dels búlgars va ser Avitohol i el segon Irnik. Irnik o Ernakh és el nom del fill més jove d'Àtila, per tant alguns historiadors creuen que Avitohol no era cap altre que Àtila l'Hun.
S'assumeix que els búlgars eren governats per kans hereditaris. L'únic títol similar trobat fins al moment el de kanasubigi i va ser usat només per quatre dels governants búlgars, anomenats Krum, Omurtag, Malamir i Presian, que era respectivament avi, fill, net i nebot de Malamir, i després d'ells el títol desapareix. Altres títols similars però no reials van ser avalats entre la classe noble búlgara i aquests són kavkhan (vicekan), tarkhan, i boritarkhan. Començant des d'allà (si hi havia un vicekan (kavkhan), hi havia un kan també) els erudits assumeixen el títol de kan per al primer líder búlgar. Inscripcions tardanes parlen dels arconts (un títol grec) i kniaz (un títol eslau).
Hi havia algunes (probablement més de 100) famílies aristocràtiques, els membres de les quals, anomenats boila (boiars) ostentaven títols militars i formaven una classe governant. La religió dels búlgars és desconeguda, però se suposa que era monoteista, i veneraven el déu turquès del cel Tangra. Hi ha només una menció sobre Tangra en una inscripció del a prop del Cavaller de Madara. La resta de les fonts parlen simplement sobre Bog, que és la paraula eslava i l'ària que correspon a 'déu'. De manera més confusa, alguns governants búlgars, rebatejats per la seva persecució dels cristians, són representats amb símbols cristians. Existeix una teoria que els búlgars eren arians. A més, els primers llocs sagrats búlgars mostraven el pla de dos quadrats concèntrics, típics de temples zoroàstrics.
Establiment de l'estat búlgar miniatura|Bulgària, a començaments del . Hi ha dues dates diferents per a l'any d'establiment de l'actual Bulgària, segons dues interpretacions diferents de la història.
Segons la primera teoria, una tribu búlgara liderada per Asparukh Khan, es va desplaçar a l'oest i va ocupar el sud de l'actual Bessaràbia. Després d'una victoriosa guerra contra els romans l'any 680, el kanat d'Asparukh va conquerir Mèsia i Dobrudja i va ser reconegut com a estat independent pel tractat firmat amb els romans l'any 681. Aquell any és el que es considera com a l'any de fundació de l'actual Bulgària.
Una altra teoria considera que la Gran Bulgària, encara que va sofrir grans pèrdues territorials per l'acció dels khàzars, va aconseguir derrotar-los a començaments de la dècada del 670, per la qual cosa la fundació podria situar-se en l'any 632 en lloc del 681.
Afermament als Balcans miniatura|Els Balcans cap al 680, fundació del Primer Imperi Búlgar Després de la decisiva victòria en la batalla d'Ongal el 680, els exèrcits búlgars i eslaus van avançar cap al sud a través dels balcans, i van derrotar novament els romans, que es van veure obligats a firmar un humiliant tractat de pau on reconeixien l'existència d'un nou estat a les fronteres de l'Imperi, i obligant-se a pagar un tribut anual a Bulgària. Alhora, la guerra contra els khàzars continuava a l'est i l'any 700, Asparukh Khan va morir en combat contra ells. Els búlgars van perdre els territoris a l'est del Dnièster, però van aconseguir retenir les terres a l'oest. Búlgars i eslaus van firmar un tractat acordant que la direcció de l'Estat recauria sobre el kan dels búlgars, que tindria l'obligació de defensar l'estat contra els romans, mentre que els líders eslaus aconseguien un estatus autònom, i havien de protegir les fronteres del nord al llarg dels Carpats contra els àvars de Pannònia.
El successor d'Asparukh, Tervel va ajudar el deposat emperador romà d'Orient Justinià II a recuperar el seu tron el 705.Pauli Història Langobardorum VI.31, MGH SS rer Lang I, p. 175 A canvi, va rebre l'àrea Zagore al nord de Tràcia, que va constituir la primera expansió territorial del país al sud de les muntanyes balcàniques. Tanmateix, tres anys després, Justinià va intentar recuperar per la força aquestes terres, però va ser derrotat a la batalla de l'Aqueloos el 708 i va tornar a Constantinoble. El 716, Tervel va firmar un important acord amb l'Imperi Romà. Durant el setge de Constantinoble (717-718) va enviar 50.000 homes en ajuda dels assetjats. En la batalla decisiva, els búlgars van massacrar 30.000 àrabs. i Tervel va ser aclamat com a salvador d'Europa pels seus contemporanis.
Inestabilitat interna i lluita per la supervivència L'any 753 va morir el kan Sevar que era l'últim descendent de la Dinastia Dulo. Després de la seva mort, el kanat va caure en una llarga crisi política durant la qual el país va estar al caire de la destrucció. Durant un període de 15 anys hi va haver 7 kans diferents, que van ser assassinats. Existien dues faccions principals: alguns nobles volien una guerra contra els romans, mentre que d'altres buscaven una sortida pacífica al conflicte. Aquesta inestabilitat va ser usada per l'emperador romà d'Orient Constantí V (745- 775), que va llançar nou considerables campanyes per tal d'eliminar Bulgària. L'any 763, va derrotar el kan búlgar Telets a la batalla de l'Aqueloos. però els romans no van ser capaços d'avançar més al nord. A la mort de Telets, Bulgària va caure en l'anarquia, cosa que l'emperador va aprofitar per fer noves expedicions, el 764 i el 765: la primera fou victoriosa i la segona fou un fracàs a causa d'un fort vent que va causar la destrucció de gairebé tota la flota imperial.
L'any 775, el kan Telerig, després d'enganyar Constantí V per revelar-li els qui li eren lleials a la cort búlgara, va executar tots els espies romans a la capital Pliska. Sota el comandament del seu successor Kardam, la guerra es va tornar favorable per als búlgars, després de la seva victòria a la batalla de Marcelae el 792. Els romans d'Orient van ser derrotats i van pagar tribut als kans. Després d'aquesta victòria, la crisi va ser superada i Bulgària va entrar el nou segle com un estat estable i consolidat.
Expansió territorial
miniatura|El kan Krum celebra la victòria de la batalla de Pliska. miniatura|El kan Omurtag ordena la matança de cristians.