El ptilinop de Merrill (Ramphiculus merrilli) és una espècie d'ocell de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita els boscos de Luzon, les illes Polillo i Catanduanes, a les illes Filipines.
Descripció El ptilinop de Merrill és un colom força gros de boscos de muntanya de terres baixes i baixa altitud. Té les parts superiors verdes fins a la part posterior del coll, el cap i el pit grisos, el ventre color crema i blanc sota la base de la cua. Crida l'atenció la taca porpra de les plomes de vol. La subespècie del nord de Luzon, P. m. faustinoi, té una coroneta vermell fosc. Similar al ptilinop de Leclancher (R. leclancheri), però el de pit crema té una banda pectoral estreta i el ventre crema en lloc de verd. El cant és un "brrrrrrr" tremolós i prolongat.
Distribució i hàbitat El ptilinop de Merrill és endèmic de Luzon i dos dels seus satèl·lits, l'illa Polillo i la Catanduanes, Filipines, on es troba com a dues subespècies. L'espècie s'ha considerat poc comuna, però la naturalesa esquiva probablement fa que sovint passi desapercebuda i és possible que sigui potencialment més comuna del que es pensava. Segons s'ha constatat, és comuna a tota la Sierra Madre, i abundant a l'illa de Patnanungan, al grup de Pililla. Es desconeix l'estatus de l'espècie a les grans zones de Quezon, Camarines i Albay, on històricament s'ha distribuit . L'hàbitat natural és el bosc primari tropical humit fins a 1.300 metres sobre el nivell del mar.
Ecologia i comportament És frugívor. Normalment es troba sol o en grups petits, fins i tot amb altres tórtores. El vol és ràpid i directe, amb batecs regulars i un cop d'ales ocasional i brusc que són característics dels coloms en general.
La cria té lloc principalment de maig a juny, que generalment és l'època de cria dels ocells forestals filipins. S'ha trobat nius amb un sol ou, però no hi ha prou dades per assumir una mida mitjana de posta.
Estat de conservació La UICN ha classificat aquesta espècie com a gairebé amenaçada, amb una població en declivi a causa de la desforestació per la conversió de terres, la tala il·legal i l'agricultura de tala i crema. Aquesta espècie també experimenta pressió de caça tant per a la carn com per al comerç d'animals de companyia. Birds of the World creu que aquesta espècie s'hauria de classificar com a vulnerable, ja que sempre s'ha considerat poc comuna, fins i tot a l'any 1946, i té una àrea de distribució força limitada tot i que es troba a tot Luzon. Es recomanen més estudis i enquestes per entendre millor la seva biologia, població i estat de conservació.
Es troba en múltiples zones protegides com el Parc Natural de la Sierra Madre del Nord, el Parc Natural del Volcà Bulusan, el Mont Banahaw, el Parc Nacional Aurora Memorial i el Parc Natural Kalbario-Patapat, però malgrat aquesta protecció legal, la desforestació i la caça continuen fins i tot dins d'aquestes zones.
Taxonomia El ptilinop de Merrill va ser descrit per primer cop l'any 1916 per l'ornitòleg australià Richard Crittenden McGregor amb el nom binomial Leucotreron merrilli i la localitat tipus "Barri de Sarai, Paete, província de la Laguna, Luzon". Més tard, va ser traslladat al gènere Ptilinopus però un estudi genètic molecular publicat l'any 2014 va trobar que el gènere Ptilinopus era parafilètic. En un pas cap a la creació de gèneres monofilètics i en lloc d'ampliar Ptilinopus per incloure els ptilinop blaus morfològicament diferents, el gènere es va dividir. Dues espècies es van traslladar de Ptilinopus a Megaloprepia i nou espècies es van traslladar de Ptilinopus a Ramphiculus. Dins del gènere, està més estretament relacionat amb el ptilinop de Marche (R. marchei).
Fins i tot després d'aquests canvis, l'evidència genètica indica que Ptilinopus continua sent parafilètic. Cibois i col·laboradors van proposar ressuscitar un gènere addicional, Chrysoena, però en l'anàlisi el suport estadístic per a alguns dels nodes era feble i aquesta proposta no s'ha adoptat generalment.
Aquesta confusió taxonòmica implica que, entre altres, el Congrés Ornitològic Internacional no contempli el gènere Ramphiculus i segueixi incloent les diferents espècies en Ptilinopus.
El nom genèric de l'espècie prové del grec antic «ptilon» que significa “ploma” i «pous», “peu”, mentre que l'epítet específic és en honor d'Elmer Drew Merrill, un botànic estatunidenc.
Es reconeixen dues subespècies:
P. m. merrilli (MacGregor, RC, 1916) ─ sud de Luzon des del sud de Sierra Madre fins a la regió de Bicol i Catanduanes. P. m. faustinoi (Manuel, CG, 1936) ─ muntanyes del nord de Luzon a partir de Quirino.
Bibliografia
Referències
Merrill Categoria:Ocells d'Àsia