miniatura|Antic mapa de l'Amèrica del Nord LAmèrica del Nord britànica foren les colònies i territoris que després de 1783 van continuar lleials a l'Imperi Britànic a Amèrica del Nord durant els segles i . En el moment en què va esclatar la guerra d'independència nord-americana el 1775, l'Imperi Britànic tenia 20 colònies al nord de Mèxic. L'est i oest de Florida van ser cedits a Espanya en el Tractat de París (1783) que va acabar la guerra d'independència nord-americana i després van ser cedits per Espanya als Estats Units el 1819. Entre 1867 i 1873 la resta colònies britàniques a Amèrica del Nord es van reunir per conformar el Domini del Canadà. L'illa de Terranova es va unir al Canadà el 1949.
Colònies i territoris en l'Amèrica del Nord britànica Entre 1789 i 1949 eren els següents: Nova Escòcia (1713-1867). Colònia Illa de Cape Breton (1784-1820). Província de Nova Brunswick (1784-1867). Província de Quebec (1763-1791). Província de l'Alt Canadà (1791-1840). Província del Baix Canadà (1791-1840). Províncies Unides del Canadà (1840-1867) (composta per Canadà est i Canadà oest). Colònia de Rupertland (1670-1870). Colònia del Riu Vermell (1801-1870). Territori del Nord-oest (1859-1870). Colònia de la Colúmbia Britànica (1858-1871). Territori Stikine (1862-1863). Colònia de l'Illa Vancouver (1849-1866). Colònies Unides de l'illa Vancouver i Colòmbia Britànica (1866-1871). Província de l'Illa Príncep Eduard (1769-1873). Província de Newfoundland (1583-1907) (va arribar a ser el Domini de Newfoundland).
Vegeu també Territoris Britànics d'Ultramar Colonització britànica d'Amèrica
Referències