Un elixir (del llatí «elixir», de l'Àrab clàssic الإكسير «al'iksīr» i de l'idioma grec ξηρά ) és un líquid de gust dolç utilitzat amb fins medicinals per curar malalties. Quan s'usa com a preparació farmacèutica, conté com a mínim un ingredient actiu.
Tipus Elixirs no medicinals S'utilitzen com a dissolvents o vehicles per a la preparació d'elixirs medicinals: els aromàtics (USP), els isoalcohòlics (NF) o els elixirs compostos de benzaldehid (NF). L'ingredient actiu es dissol en una solució que conté entre un 15 i un 50% d'alcohol etílic.
Elixirs medicinals Antihistamínics: S'utilitzen en al·lèrgies. Estan compostos de maleat de clorfeniramina (USP) i clorhidrat de difenhidramina (HCI). Sedants i hipnòtics: Indueixen la somnolència i el son. Estan compostos d'hidrat de cloral per a ús pediàtric. Expectorants: S'utilitzen per afavorir la tos amb esput. Estan compostos d'hidrat de terpè. Miscel·lània: Elixirs d'acetaminofèn, utilitzats com analgèsic.
Composició L'alcohol dissolt en aigua i l'ingredient actiu d'un elixir s'utilitzen sobretot per: Solubilitzar el/els ingredient/s actiu/s i els excipients, Retardar la cristal·lització del sucre, Preservar el producte final, Emmascarar el sabor desagradable de l'ingredient actiu, Potenciar el gust.
S'utilitza el mínim possible d'alcohol que dissolgui completament el/els ingredient/s actiu/s, ja que les concentracions altes produeixen un sabor massa intens.
Un elixir també pot contenir excipients com ara: sucre o edulcorants artificials com glicerols de sucres alcohòlics i sorbitol, conservants com parabens i àcids benzoics, i antioxidants com butil-hidroxitoluè (BHT) i disulfit de sodi, estabilitzants, quelats com àcid etilendiamintetraacètic (EDTA), saboritzants i potenciadors de sabor, colorants.
Referències
Categoria:Formes farmacèutiques Categoria:Condiments