miniatura|Un mosaic amb una dona jugant al harpastum en "bikini" miniatura|Harpastum, antic fresc romà Harpastum, també conegut com a harpustum, era una forma de joc de pilota durant l'Imperi Romà. Els romans també li donaven aquest nom a la bola petita amb què es jugava. La bola usada era petita (no pas gran com al follis, paganica, o futbol) i dura, probablement de la mateixa mida i solidesa que la de softbol. La paraula harpastum és la llatinització del grec ἁρπαστόν (harpaston),harpastum, Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, on Perseus Digital Library el neutre de ἁρπαστός (harpastos), "endur-se",ἁρπαστός, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus Digital Library del verb ἁρπάζω (harpazo), "enxampar".ἁρπάζω, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus Digital Library
Aquest joc era pel que sembla una versió romanitzada versió d'un joc grec joc anomenat phaininda (grec: φαινίνδαφαινίνδα, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus Digital Library), o d'un altre joc grec anomenat ἐπίσκυρος (episkyros).The New Encyclopaedia Britannica, 2007 Edition: "In ancient Greece a game with elements of football, episkuros, or harpaston, was played, and it had migrated to Rome as harpastum by the 2nd century BC".ἐπίσκυρος, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus Digital LibraryH. A. Harris, Sport in Greece and Rome, Cornell University Press, on Google booksNigel M. Kennell, The Gymnasium of Virtue: Education and Culture in Ancient Sparta, The University of North Carolina Press, 1995, on Google booksNigel B. Crowther, Sport in Ancient Times (Praeger Series on the Ancient World), Praeger Publishers, January 2007 Implicava una considerable velocitat, agilitat i esforç físic.
Poc se sap sobre les regles exactes del joc, però les fonts indiquen que era un joc violent i els jugadors sovint acabaven a terra. A Grècia, un espectador (de la forma grega del joc) podia acabar amb una cama trencada si quedava atrapat al mig del joc.
Hi jugaven els legionaris romans a la Bretanya l'any 43 dC.
El terreny de joc era un rectangle delimitat amb cordes, l'objectiu del joc consistia a portar una pilota a l'altre extrem del camp, utilitzant tota la violència que fos necessària, llevat de matar. El "punt o gol" es feia quan la pilota tocava la corda, llavors acabaven les baralles entre els jugadors. Aquest mètode d'entrenament enfortia el legionari, formentava que no pensés per ell mateix, sinó com a una unitat conjunta, i l'obligava a una estricta disciplina, que era bàsica a les legions.
D'aquest esport en deriva el calcio storico fiorentino, amb 27 jugadors per equip. Al joc romà n'hi havien 4 o 6 per equip, oficials contra soldats.
Vegeu també Cuju Calcio fiorentino Kemari
Referències
Bibliografia H. Harris, "Sport in Greece and Rome" (Thames & Hudson, 1972), pages 86–99 William Smith (ed.), "Dictionary of Greek and Roman Antiquities", - article on Pila
Categoria:Antiga Roma Categoria:Història del futbol Categoria:Esports de pilota Categoria:Esports d'equip Categoria:Joc de pilota