El Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació era un dels departaments ministerials en els quals s'organitzava l'Administració General de l'Estat entre els anys 2004 i 2018. El seu titular era el ministre o la ministra d'Afers Exteriors i Cooperació.

Els seus orígens es remunten al 1714, quan el rei Felip V d'Espanya va crear la primera Secretaria d'Estat. A partir de 1883 va rebre el nom de Ministeri d'Estat, fins que el 1938 es va convertir en el Ministeri d'Afers Exteriors. El 2004 el president del Govern d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero va crear el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació fins que el 2018, el president Pedro Sánchez Pérez-Castejón el va suprimir i el va substituir pel Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació.

Funcions Corresponien al Ministeri, de conformitat a les directrius del Govern d'Espanya i en aplicació del principi d'unitat d'acció exterior, la direcció de: La política exterior. La política de la cooperació internacional al desenvolupament.

Estructura orgànica El Ministeri s'estructurava en els següents òrgans superiors i directius: El ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació La Direcció General de Mitjans i Diplomàcia Pública La Oficina d'Informació Diplomàtica La Secretaria d'Estat d'Afers Exteriors. La Direcció General de Política Exterior i de Seguretat. La Direcció General de Nacions Unides i Drets Humans. La Direcció General pel Magrib, Àfrica, Mediterrani i Pròxim Orient. La Direcció General per Amèrica del Nord, Àsia i Pacífic. La Direcció General de Relacions Econòmiques Internacionals La Secretaria d'Estat per la Unió Europea La Direcció General de Coordinació de Polítiques Comunes i d'Afers Generals de la Unió Europea La Direcció General de Relacions Bilaterals amb Països de la Unió Europea, Països Candidats i Països de l'Espai Econòmic Europeu. La Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional i per Iberoamèrica La Secretaria General de Cooperació Internacional pel Desenvolupament La Direcció General per Iberoamèrica La Sotssecretaria d'Afers Exteriors i de Cooperació. La Secretaria General Tècnica. La Direcció General del Servei Exterior. La Direcció General d'Espanyols a l'Exterior i d'Afers Consulars i Migratoris.

Llista de ministres LegislaturaIniciFinalitzacióNomPartitConst. (1977-1979) I (1979-1982)7 de juliol de 19768 de setembre de 1980Marcelino Oreja AguirreUCDI (1979-1982)8 de setembre de 19802 de desembre de 1982José Pedro Pérez-LlorcaUCDII (1982-1986)2 de desembre de 19824 de juliol de 1985Fernando Morán LópezPSOEII (1982-1986) III (1986-1989) IV (1989-1993)4 de juliol de 198523 de juny de 1992Francisco Fernández OrdóñezPSOEIV (1989-1993) V (1993-1996)23 de juny de 199218 de desembre de 1995Javier Solana MadariagaPSOEV (1992-1996)18 de desembre de 19955 de maig de 1996Carlos Westendorp CabezaPSOEVI (1996-2000)5 de maig de 199627 d'abril de 2000Abel Matutes JuanPPVII (2000-2004)27 d'abril de 20009 de juliol de 2003Josep Piqué i CampsPPVII (2000-2004)9 de juliol de 200317 d'abril de 2004Ana Palacio VallelersundiPPVIII (2004-2008) IX (2008-2011)18 d'abril de 200421 d'octubre de 2010Miguel Ángel Moratinos CuyaubéPSOEIX (2008-2011)21 d'octubre de 201022 de desembre de 2011Trinidad Jiménez García-HerreraPSOEX (2011-2016) XI (2016)22 de desembre de 20114 de novembre de 2016José Manuel García-Margallo MarfilPPXII (2016-actualitat)4 de novembre de 20167 de juny de 2018Alfonso María Dastis QuecedoPP

Antecedents 1914: Primera Secretaria d'Estat. 1883: Ministeri d'Estat. 1938: Ministeri d'Afers Exteriors. 2004: Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació.

Precedents 2018: Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació.

Vegeu també Política d'Espanya Consell de Ministres d'Espanya

Referències

Afers Exteriors i Cooperació