El gaèlic escocès del Canadà (en gaèlic escocès: Gàidhlig Chanada, A' Ghàidhlig Chanèideanach, Gàidhlig Cheap Bhreatainn), també anomenat gaèlic canadenc, o gaèlic del Cap Bretó, i localment conegut com a gaèlic o el gaèlic, es refereix als dialectes del gaèlic escocès que s'han parlat d'una forma continuada durant més de dos-cents anys a l'illa Cap Bretó (Nova Escòcia) i en enclavaments de la resta del territori de Nova Escòcia, al Canadà. La llengua també es parla, amb importants lligams històrics, al comtat de Glengarry, en l'actual Ontario (on molta població escocesa de les Terres altes d'Escòcia es va assentar a partir del ) i, en menor grau, a les províncies de l'Illa del Príncep Eduard, Nova Brunswick, i per immigrants gaèlics que viuen en grans ciutats canadenques, com Toronto. En el seu apogeu en la meitat del , el gaèlic escocès, considerat juntament amb el gaèlic irlandès, era la tercera llengua més parlada al Canadà, després de l'anglès i el francès., J.M (2006). "Scots". Multicultural Canada. Darrera Consulta 2006-08-30. L'ús d'aquesta llengua, però, ha disminuït bruscament des d'aquest temps, i avui dia està pràcticament extint. No obstant això, recentment s'han dut a terme molts esforços per tal de revitalitzar la llengua.
Història Primers parlants El 1621, el rei Jaume VI d'Escòcia va permetre al corsari William Alexander (el Jove) d'establir la primera colònia escocesa més enllà del regne d'Escòcia. Un grup de població de les Terres altes d'Escòcia, o highlanders, parlants del gaèlic escocès, es van assentar en el territori que avui es coneix com a Port Royal, a la costa oest de Nova Escòcia. Passat un any, la colònia va fracassar, i alguns intents posteriors per tornar-la a desenvolupar es van veure cancel·lats quan el 1631 el Tractat de Saint-Germain-en-Laye va retornar Nova Escòcia al control francès.
Quasi mig segle després, el 1670, es van concedir els drets exclusius del comerç a la Companyia de la Badia de Hudson a totes les terres de Nord-amèrica que desembocaven a la Badia de Hudson (uns 3.9 milions de km²). Diversos comerciants provenien de les Illes Orcades i de les Terres Altes, els darrers dels quals van portar el gaèlic a terres interiors. Els que es van casar amb nadius de Primeres Nacions van transmetre la seva llengua, amb l'efecte consegüent que cap a la meitat del hi havia una població considerable de comerciants Métis amb escocesos i ancestres indígenes, i una preponderància del gaèlic parlat.
Assentament El Cap Bretó va continuar sent propietat del Regne de França fins al 1758 (encara que la terra ferma de Nova Escòcia ja pertanyia a Gran Bretanya des del 1713), quan la Fortalesa de Louisbourg va caure i va ser presa pels anglesos, seguida de la resta de territoris de Nova França en la batalla de les Planes d'Abraham. Com a resultat del conflicte els regiments de highlanders que havien lluitat pel Regne de la Gran Bretanya van obtenir una reputació per la tenacitat i la destresa en el combat., J.M (2006). "Scots". Multicultural Canada. Darrera consulta 2006-08-30 A la vegada, el mateix territori es va guanyar la reputació entre els highlanders per la seva mida, la seva bellesa i la seva riquesa en recursos naturals.
La població escocesa recordaria el Canadà quan el 1762 la primera Fuadaich nan Gàidheal (Expulsió de les Terres Altes o Scottish Highland Clearances) va expulsar moltes famílies gaèliques de les terres dels seus avantpassats. El primer vaixell carregat de colons provinents de les Illes Hèbrides va arribar a l'Illa de Saint-John (Illa del Príncep Eduard) el 1770, seguit d'altres vaixells arribats el 1772 i el 1774., J.M (2006). "Scots". Multicultural Canada. Darrera consulta: 2006-08-30. El 1773 un vaixell anomenat "L'Hèctor" va desembarcar a Pictou, Nova Escòcia, amb 169 colons la majoria dels quals originaris de l'Illa de Skye. El 1784 l'última barrera per a l'assentament escocès (una llei que restringia la propietat de la terra a l'Illa del Cap Bretó) es va revocar, i de seguida tant l'Illa del Príncep Eduard com Nova Escòcia van esdevenir de predomini lingüístic de gaèlic escocès. S'estima que més de 50.000 colons escocesos van emigrar a Nova Escòcia i l'Illa del Cap Bretó entre 1815 i 1870.
Amb la fi de la Guerra d'Independència dels Estats Units, nous immigrants arribats d'Escòcia es van reunir ràpidament als emigrants lleialistes (loyalists) que fugien de la persecució dels partisans americans (American patriots). Aquests colons van arribar en massa a les terres cultivables de la Nord-amèrica britànica, a assentaments del comtat de Glengarry, en l'actual Ontario, i als Cantons de l'Est (Cantons-de-l'Est) del Quebec.
Colònia de Red River El 1812, Thomas Douglas, 5è comte de Selkirk, va obtenir 300.000 km² per construir una colònia a la bifurcació del riu Red, en un territori que posteriorment seria Manitoba (Canadà). Amb l'ajuda del seu empleat i amic, Archibald McDonald, Selkirk hi va enviar més de 70 colons escocesos, molts dels quals només parlaven gaèlic, i els va fer construir una colònia de cria d'animals. La colònia aviat va atraure grups locals del Primeres Nacions, donant com a resultat una interacció comercial i de tradicions sense precedents entre habitants de les Terres Baixes i les Terres altes d'Escòcia, població de les illes Orcades, colons anglesos i francesos, nadius cree, anishinaabemowin i saulteaux, i métis.Desconegut (2006). "Red River Colony ". The Canadian Encyclopædia. Darrera consulta 2006-08-30.
A la dècada de 1840, el sacerdot anglicà Dr. John Black, de Toronto, va ser enviat a la colònia per predicar, però "la seva manca de gaèlic va ser al principi una decepció d'extrema gravetat" cap als feligresos., Anne Matheson (1968). "The Lord Selkirk Settlement at Red River". The Manitoba Historical Society. Retrieved 2006-08-30. Amb el procés continu d'immigració, la població de colons escocesos va augmentar a més de 300, però cap als anys 1860 els Métis d'ascendència francesa els van superar en nombre, i les tensions entre els dos grups seria un factor important en la consegüent Rebel·lió de Red River., Olive P (2006). "Métis". Multicultural Canada. Archived from the original on 2006-11-05. Retrieved 2006-08-30
L'associació continuada entre els colons Selkirk i els grups de Primeres Nacions del voltant va evolucionar cap a un contacte lingüístic únic. Utilitzat primerament pels comerciants Métis d'ascendència anglesa i escocesa, el crioll bungi o "dialecte Red River" era una barreja de gaèlic escocès i anglès amb moltes paraules prestades de les llengües nadiues locals (sobretot, cree i ojibwa). Es desconeix, però, si aquest dialecte era un pidgin utilitzat pels comerciants o una llengua mixta totalment desenvolupada. Avui dia, els Métis escocesos han estat absorbits en gran manera per la cultura predominant dels Métis d'ascendència francesa, i el crioll bungi s'ha extingit.
El miniatura|alt=Thomas Robert McInnes (1840-1904)|Thomas Robert McInnes (1840-1904) Cap al 1850, el gaèlic era la tercera llengua materna més comuna en la Nord-amèrica Britànica, després de l'anglès i el francès, i es creu que en aquell temps es va arribar a parlar per més de 200.000 britànics nord-americans., Michael (2002). "Gaelic Economic-impact Study " (PDF). Nova Scotia Museum. Retrieved 2006-08-30. Una gran quantitat de població que parlava gaèlic irlandès va emigrar cap a comunitats de gaèlic escocès i cap a les colònies irlandeses de Terranova. A l'Illa del Príncep Eduard i al Cap Bretó hi havia grans àrees de monolingüisme en gaèlic escocès, i algunes comunitats de parlants d'aquesta llengua es van establir al nord-est de Nova Escòcia (al voltant de Pictou i Antigonish); als comtats de Glengarry, Stormont i Grey, a Ontario; a Codroy Valley, a Terranova; a Winnipeg, Manitoba; i a l'est del Quebec., J.M (2006). "Scots". Multicultural Canada. Retrieved 2006-08-30.
En el temps de la Confederació canadenca, el 1867, la llengua materna més comuna entre els Pares de la Confederació era el gaèlic escocès.Desconegut (2006). "National Flag of Canada Day February 15 ". Department of Canadian Heritage. Retrieved 2006-04-26. El 1890, Thomas Robert McInnes, un senador independent de la Colúmbia Britànica (nascut a Lake Ainslie, Illa del Cap Bretó) va presentar un projecte de llei titulat "A acta per proveir l'ús del gaèlic en procediments oficials". Va citar els deu senadors escocesos i els vuit senadors irlandesos que parlaven gaèlic, i 32 membres de la Cambra dels Comuns que parlaven tant gaèlic escocès com gaèlic irlandès. El projecte de llei es va rebutjar 42-7. Tot i la indiferència generalitzada per part del govern en els assumptes del gaèlic, hi ha documents que demostren que pel cap baix es va dur a terme un judici criminal completament en gaèlic, cap a 1880 i 1900, a Baddeck, i presidit pel Cap de Justícia Seumas Mac Dhòmhnaill.
Característiques lingüístiques Fonètica i fonologia La fonologia d'alguns dialectes del gaèlic canadenc ha divergit en moltes formes diferents respecte a l'estàndard del gaèlic escocès parlat a Escòcia, mentre que en altres dialectes la fonologia s'ha mantingut igual., Donald; J. Gleasure, C. Ó Baoill (1996). "Festschrift for Professor D.S. Thomson". Scottish Gaelic Studies 17, University of Aberdeen. Tot i que hi ha mots únics en el gaèlic canadenc, la recerca lingüística per saber el seu nombre total és insuficient. D'altra banda, cal destacar que la llengua també ha produït efectes considerables en l'anglès del Cap Breton.
Exemples de canvis fonològics /ɫ/ → [w] És el tret lingüístic més comú en el gaèlic canadenc, on el so lateral aproximant alveolar sonor velaritzat /ɫ/ es pronuncia com el so aproximant bilabial sonor [w]. Aquesta forma també es troba a l'oest d'Escòcia, on s'anomena glug Eigeach (“clac d'Eigg”), pel seu ús quotidià entre els parlants de l'illa d'Eigg (Hèbrides interiors).
/n̪ˠ/ → [m] Quan el so /n̪ˠ/ es troba després d'una vocal arrodonida, els parlants tendeixen a pronunciar-lo [m].
/n̪ˠ/ → [w] Quan el so /n̪ˠ/ es troba al final d'una paraula acabada en –annan, la seqüència -nn- es pronuncia [w].
/r/ → [ʃ] Aquest canvi fonològic s'observa freqüentment en diversos dialectes d'Escòcia en què el so /r/ es realitza [ʃ] després de consonants específiques. Tanmateix, aquestes condicions no es troben necessàriament en gaèlic canadenc, on el so /r/ es pronuncia [ʃ] sense importar els sons que l'envoltin.
Situació sociolingüística Art i cultura miniatura|alt=Distribució per les Províncies marítimes del Canadà c.1850.|Distribució per les Províncies marítimes del Canadà c.1850. A.W.R. MacKenzie va fundar el Gaelic College of Celtic Arts and Crafts a St. Ann's el 1938. La St. Francis Xavier University, a Antingonish, que disposa d'un departament d'estudis cèltics amb membres de facultat parlants de gaèlic, és l'únic departament universitari fora d'Escòcia que ofereix una titulació de quatre anys de gaèlic escocès., Michael. «Gaelic Economic-impact Study». Nova Scotia Museum, 2002. LAtlantic Gaelic Academy, a Nova Escòcia, també ofereix un programa de quatre anys. Eòin Baoideach, d'Antigonish, va publicar cap al 1851 la revista mensual en gaèlic escocès An Cuairtear Òg Gaelach ("El turista gaèlic")., J.M (2006). "Scots". Multicultural Canada. El diari de tirada més llarga a nivell mundial en aquesta llengua, el Mac Talla, el va imprimir Eòin G. MacFhionghain durant onze anys, entre 1892 i 1904, a Sydney (Nova Escòcia). Eòin i Seòras MacShuail, que se suposaven els únics parlants de color de llengües goidèliques al Canadà, van néixer al Cap Bretó i en la seva edat adulta van ser amics de Rudyard Kipling, qui el 1896 va escriure, inspirant-se en aquests dos germans, Captains Courageous, una novel·la que tracta d'un cuiner parlant de gaèlic canadenc d'origen africà i originari del Cap Bretó.