fou un poeta, polític i intel·lectual senegalès que va ser el primer president del Senegal durant els primers vint anys de la independència del país (1960-1980). També fou el primer africà elegit membre de l'Académie française. Per molts és considerat com un dels intel·lectuals africans més importants del .
Ideològicament socialista africà, va ser el principal teòric de la Negritud. Senghor va ser un defensor de la cultura africana, la identitat negra i l'empoderament africans en el marc dels llaços franco-africans. Va defensar l'extensió dels drets civils i polítics plens per als territoris africans de França, alhora que argumentava que els africans francesos estarien millor dins d'una estructura federal francesa que com a estats nació independents.
Senghor es va convertir en el primer president del Senegal independent. Es va barallar amb el seu soci de llarga data, Mamadou Dia, que era primer ministre del Senegal, el va detenir com a sospita d'incentivar un cop d'estat i el va empresonar durant 12 anys. Senghor va establir un estat autoritari de partit únic al Senegal on tots els partits polítics rivals estaven prohibits.
Senghor també va ser el fundador del partit del Bloc Democràtic Senegalès. Senghor va ser el primer africà elegit com a membre de lAcadémie française. Va guanyar el Premi Internacional Nonino 1985 a Itàlia. És considerat per molts com un dels intel·lectuals africans més importants del .
Biografia Primers anys: 1906–28 Léopold Sédar Senghor va néixer el 9 d'octubre de 1906 a la ciutat de Joal, a uns 110 quilòmetres al sud de Dakar, capital del Senegal. El seu pare, Basile Diogoye Senghor, era un ric comerciant de cacauets pertanyent al poble burgès Serer.Bibliographie, Dakar, Bureau de documentation de la Présidence de la République, 1982 (2e édition), 158 pp.Robert O. Collins, African History: Western African History, p. 130.Senegalaisement.com. Es deia que Basile Senghor era un home de grans recursos i posseïa milers de bestiar i vastes terres, algunes de les quals li van ser donades pel seu cosí el rei de Sine. Gnilane Ndiémé Bakhoum (1861–1948), la mare de Senghor, la tercera esposa del seu pare, un musulmà d'origen fula que pertanyia a la tribu Tabor, va néixer prop de Djilor en una família cristiana. Va donar a llum sis fills, inclosos dos fills. El certificat de naixement de Senghor consta que va néixer el 9 d'octubre de 1906; tanmateix, hi ha una discrepància amb el seu certificat de baptisme, que diu que es va produir el 9 d'agost de 1906. El seu segon nom Sédar prové de la llengua serer, que significa «el que no serà humiliat» o «el que no pot humiliar».Université De La Vallée D'Aoste. LÉOPOLD SÉDAR SENGHOR (1906–2001).Charles Becker & Waly Coly Faye, "La Nomination Sereer", Ethiopiques, n° 54, revue semestrielle de culture Négro-Africaine Nouvelle série volume 7, 2e semestre 1991. El seu cognom Senghor és una combinació de les paraules Serer Sène (un cognom Serer i el nom de la Deïtat Suprema en la religió Serer anomenada Rog Sene)Thiaw, Issa Laye, "La Religiousite des Sereer, Avant et Pendant Leur Islamisation", Ethiopiques, No. 54, Revue Semestrielle de Culture Négro-Africaine. Nouvelle Série, Vol. 7, 2e Semestre 1991. i gor o ghor, l'etimologia del qual és kor en la llengua Serer, que significa masculí. o home. Tukura Badiar Senghor, el príncep de Sine i una figura de la qual s'ha informat que Léopold Sédar Senghor traçava descendència, era un c. Noble serer.R. P. Gravrand, Le Gabou Dans Les Traditions Orales Du Ngabou, Ethiopiques numéro 28 – numéro special, Revue Socialiste de culture Négro-Africaine. Octubre 1981.Sarr, Alioune, Histoire du Sine-Saloum, Introduction, bibliographie et Notes par Charles Becker, BIFAN, Tome 46, Serie B, n° 3–4, 1986–1987.
Als vuit anys, Senghor va començar els seus estudis al Senegal a l'internat dels Pares de l'Esperit Sant de Ngasobil. El 1922 va ingressar a un seminari de Dakar. Després de dir-li que la vida religiosa no era per a ell, va assistir a una institució laica. Aleshores, ja era un apassionat de la literatura francesa. Va guanyar distincions en francès, llatí, grec i àlgebra. Finalitzat el Batxillerat, se li va concedir una beca per continuar els seus estudis a França.Bryan Ryan. Major 20th-Century Writers: a selection of sketches from contemporary authors, Volume 4, Gale Research, 1991. ,
«Setze anys errant»: 1928–1944 El 1928 Senghor va embarcar des del Senegal cap a França, començant, segons les seves paraules, «setze anys errant».Jonathan Peters. A Dance of Masks: Senghor, Achebe, Soyinka, Three Continents Press, 1978. , Començant els seus estudis postsecundaris a la Sorbona, va deixar i va passar al Lycée Louis-le-Grand per acabar el seu curs preparatori per a l'ingrés a lÉcole Normale Supérieure, una gran escola. Henri Queffélec, Robert Verdier i Georges Pompidou també estaven estudiant en aquesta institució d'elit. Després de suspendre l'examen d'accés, Senghor es va preparar per a la seva gramàtica Agrégation. Se li va concedir l'agrégació el 1935 després d'un primer intent fallit.Janet G. Vaillant. Black, French, and African: a life of Léopold Sédar Senghor, Harvard University Press, 1990. ,
Carrera acadèmica Senghor es va graduar a la Universitat de París, on va rebre l'Agrégation en gramàtica francesa. Posteriorment, va ser designat professor a les universitats de Tours i París, on va ensenyar durant el període 1935–45.The World Book Encyclopedia, Vol. 17, World Book, 2000. ,
Senghor va començar els seus anys d'ensenyament al lycée René-Descartes de Tours; també va ensenyar al lycée Marcelin-Berthelot de Saint-Maur-des-Fosses, prop de París.Jacques Girault, Lecherbonnier Bernard, Université Paris-Nord. Center for Comparative Literary Studies and French. Leopold Sedar Senghor: Africanity – universality: 29–30 Maig 2000, Harmattan, 2002. , També va estudiar lingüística impartida per Lilias Homburger a lÉcole pratique des hautes études. Va estudiar amb destacats científics socials com Marcel Cohen, Marcel Mauss i Paul Rivet (director de l'Institut d'ethnologie de París). Senghor, juntament amb altres intel·lectuals de la diàspora africana que havien vingut a estudiar a la capital colonial, van encunyar el terme i van concebre la noció de «negritud», que era una resposta al racisme encara imperant a França. Va convertir el insult racial nègre en una celebració de la cultura i el caràcter africans amb una connotació positiva. La idea de negritude va informar no només de la crítica cultural i de l'obra literària de Senghor, sinó que també es va convertir en un principi rector del seu pensament polític en la seva carrera com a estadista.Michelle M. Wright. Becoming Black: Creating Identity in the African Diaspora, Duke University Press, 2004. 0822332884, 9780822332886.
Servei militar El 1939, Senghor va ser enrolat al 3r Regiment d'Infanteria Colonial de l'exèrcit francès amb el grau de privat (2a Classe) malgrat els seus estudis superiors. Un any més tard, al juny de 1940, va ser fet presoner pels alemanys durant la invasió alemanya de França, a la Charité-sur-Loire o Villabon. Va ser internat en diferents camps, i finalment al Front Stalag 230, a Poitiers. Front Stalag 230 estava reservat per a les tropes colonials capturades durant la guerra. Segons Senghor, els soldats alemanys el volien executar a ell i als altres el dia que van ser capturats, però van escapar d'aquest destí cridant Vive la France, vive l'Afrique noire! ('Visca França, visca l'Àfrica negra!') Un oficial francès va dir als soldats que executar els presoners africans deshonraria la raça ària i l'exèrcit alemany. En total, Senghor va passar dos anys en diferents camps de presoners, on va passar la major part del seu temps escrivint poemes i aprenent prou alemany per llegir la poesia de Goethe a l'original. El 1942 va ser alliberat per motius mèdics.Jamie Stokes. Encyclopedia of the Peoples of Africa and the Middle East, Vol. 1. Infobase Publishing, 2009. ,
Va reprendre la seva carrera docent mentre continuava implicat en la resistència durant l'ocupació nazi.
Carrera política: 1945–1982 França colonial Senghor va advocar per la integració africana dins de l'Imperi francès, argumentant que la independència de territoris petits i febles portaria a la perpetuació de l'opressió, mentre que l'empoderament africà dins d'un Imperi francès federal podria transformar-la per a millor.
Un cop acabada la guerra, Senghor va ser seleccionat com a Degà del Departament de Lingüística de lÉcole nationale de la France d'Outre-Mer, càrrec que ocuparia fins a la independència del Senegal el 1960.Selected Poems of Leopold Sedar Senghor. CUP Archive. Mentre viatjava en un viatge de recerca per a la seva poesia, va conèixer el líder socialista local, Lamine Guèye, que va suggerir que Senghor es candidata a les eleccions com a membre de l'Assemblée nationale française. Senghor va acceptar i es va convertir en diputat per a la cabalgata de Senegal-Mauritània, quan les colònies van rebre el dret a ser representades per individus electes. Van prendre diferents posicions quan els conductors de tren de la línia Dakar-Níger van fer vaga. Guèye va votar en contra de la vaga, argumentant que el moviment paralitzaria la colònia, mentre que Senghor va donar suport als treballadors, cosa que li va obtenir un gran suport entre els senegalesos.Jacques Louis Hymans. Léopold Sédar Senghor: an intellectual biography, Edinburgh University Press, 1971. 0852241194, 9780852241196.
Durant les negociacions per redactar la Constitució francesa de 1946, Senghor va impulsar l'extensió de la ciutadania francesa a tots els territoris francesos. Quatre comunes senegaleses tenien la ciutadania des de 1916: Senghor va argumentar que s'hauria d'estendre a la resta del territori francès. Senghor va defensar un model federal pel qual cada territori africà regiria els seus propis afers interns, i aquesta federació formaria part d'una confederació francesa més gran que dirigís polítiques d'afers exteriors, defensa i desenvolupament. Senghor es va oposar al nacionalisme indígena, argumentant que els territoris africans es desenvoluparien amb més èxit dins d'un model federal on cada territori tingués la seva «personalitat negra-africana» juntament amb l'experiència i els recursos francesos.
Canvis polítics El 1947, Senghor va abandonar la Divisió Africana de la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), que havia donat un enorme suport econòmic al moviment social. Amb Mamadou Dia, fundà el Bloc Democràtic Senegalès (1948). Van guanyar les eleccions legislatives de 1951, i Guèye va perdre el seu escó.Gwendolen Margaret Carter, Charles F. Gallagher. African One-Party States, Cornell University Press, 1964. Senghor va participar en les negociacions i la redacció de la constitució de la IV República.
Reelegit diputat el 1951 com a membre independent d'ultramar, Senghor va ser nomenat secretari d'Estat del president del consell al govern d'Edgar Faure des de l'1 de març de 1955 fins a l'1 de febrer de 1956. Va esdevenir alcalde de la ciutat de Thiès, Senegal, el novembre de 1956 i després ministre assessor del govern de Michel Debré del 23 de juliol de 1959 al 19 de maig de 1961. També va ser membre de la comissió encarregada de redactar la constitució de la Cinquena República, conseller general del Senegal, membre del Grand Conseil de l'Afrique Occidentale Francaise i membre de l'assemblea parlamentària del Consell Europeu.
El 1964 Senghor va publicar el primer volum d'una sèrie de cinc, titulat Liberté. El llibre conté una varietat de discursos, assaigs i prefacis.Hugues Azèrad, Peter Collier, Twentieth-century French poetry: a critical anthology, Cambridge University Press, 2010. ,
Senegal miniatura|Dia de la Independència, 4 d'abril de 1962, el president Léopold Sédar Senghor -amb ulleres a l'esquerra- està veient passar la marxa.