és una pel·lícula d'animació japonesa de 2004, creada per l'Studio Ghibli i dirigida per Hayao Miyazaki, responsables també de Nausicaä de la Vall del Vent, Porco Rosso, La princesa Mononoke i El viatge de Chihiro. Està basada en la novel·la de Diana Wynne Jones, El castell ambulant.
És la vuitena producció dirigida per Hayao Miyazaki a l'Studio Ghibli. La pel·lícula narra la història de la Sophie, una jove que és víctima d'un malefici que l'envelleix i acaba al castell errant, on viu el mag Howl, on pretén refugiar-se argumentant que serà la nova dona de la neteja donat que tot està brut i desastrat.
Va esdevenir una de les pel·lícules amb èxit en la història del cinema del Japó. A més a més, va obtenir un premi al Festival Internacional de Cinema de Venècia, al Festival Internacional de Cinema de Catalunya i al d'Art del Japó, i també una nominació als Premis Oscar.
La pel·lícula fou doblada al català i emesa per primer cop en aquesta llengua el 18 d'agost de 2012 pel canal infantil Super 3. Posteriorment va ser reemesa per l'SX3.
Argument La Sophie és una noia de 18 anys que treballa en una botiga de barrets en una ciutat d'Europa. És força tímida, per això no li és fàcil socialitzar-se amb les seves altres companyes de feina, i tampoc no té amics. Tot d'una decideix visitar la seva germana, que té una cafeteria i és assetjada per dos soldats que estan de servei, ja que el continent es troba en guerra. De sobte, un misteriós jove apareix per rescatar-la. A la cafeteria, l'adverteixen de la presència d'un mag, en Howl, que roba l'ànima de les noies joves. Durant la nit, a l'hora de tancar la botiga, es troba sola i hi arriba una dona que es fa dir la Bruixa de l'Ermot, que fou testimoni del rescat de la Sophie, i deixa caure sobre la Sophie un terrible malefici. És aleshores que la Sophie decideix cercar ajuda al castell errant del mag Howl.
Repartiment A continuació es descriuen breument els personatges més destacats de la pel·lícula:Fitxa de la pel·lícula a la pàgina oficial de Studio Ghibli a Espanya
: Noia de 18 anys que treballa en una barreteria (que era del seu pare). És víctima d'una maledicció que li fa tenir l'aparença d'una dona de 90 anys. De caràcter tímid i tancat, haurà d'enfrontar-se a si mateixa per a poder rompre el malefici que s'ha desencadenat sobre ella. : L'amo i senyor del Castell ambulant. És un mag dotat d'un poder immesurable del qual es relaten diverses llegendes, entre elles, que es dedica a robar l'ànima de dones joves. D'aparença jove i energètica, rebutja la invitació del rei d'unir-se a la guerra, ja que viu amb despreocupació i sense objectius. : Malvada bruixa que persegueix al mag Howl. Fou la bruixa de la Casa Reial de Kingsbury. Quan va ser expulsada fa cinquanta anys, elegí els Erms per a viure. És la responsable del malefici que turmenta a na Sophie. Ella té al seu seguici homes de fang : Jove deixeble de Howl. És orfe, i s'encarrega de rebre els visitants que arriben al castell per a veure al mag, o als enviats del rei que porten cartes d'invitació per a Howl : Dimoni de foc, encarregat de mantenir l'energia del Castell Ambulant. Irònic i bromista, promet ajudar a Sophie amb la condició que aquesta l'ajudi a ell. : Un espantaocells que sempre intenta ajudar a Sophie. Té cap de nap. En realitat, és el príncep Justin, de l'altre regne, que està encisat. : Embruixadora del regne, audita a Howl per saber la raó per la qual no ha volgut participar en la guerra. Freda i gentil, Madame Sulimann té la capacitat de retirar la màgia de qualsevol embruixador.
Temes i arquetips Mentre que a la novel·la es fa més ressò de l'afició d'en Howl per les dones i en la seva astúcia per cercar nous rivals, a la pel·lícula es dona més importància al fet que hi hagi una guerra per raons de pau. En aquest aspecte, la pel·lícula reflecteix una de les visions polítiques no només d'Hayao Miyazaki, sinó de l'Studio Ghibli en si. En una entrevista per a la revista estatunidenca Newsweek, Miyazaki va comentar: "És just el que fan els Estats Units amb la guerra de l'Iraq". L'impacte que va ocasionar-li a Miyazaki la guerra de l'Iraq apareix reflectit sovint a la pel·lícula.
La misogínia i el patriarcalisme masculí es veuen reflectits al començament mitjançant el personatge d'en Howl. La manera freda i egoista amb què fa servir la màgia i la fama d'emportar-se els cors de les noies joves i atractives per poder mantenir-se jove mostren com és possible superar aquests comportaments arcaics en derivació cap a la maduresa emocional i responsabilitat sobre els actes. El canvi de personalitat d'en Howl al final de la pel·lícula en són l'exemple.
La novel·la de Wynne Jones permet desenvolupar a Miyazaki la combinació d'una imatge de dona jove i fràgil amb la imatge d'una dona madura, segura i maternal que permet al personatge de la Sophie esdevenir el personatge clau de la pel·lícula. Com a personatge protagonista femení mostra al començament fragilitat i dependència cap a la resta del món, però la superació i l'ambició de ser independent a causa de la seva maledicció fan que el personatge canviï de mica en mica per esdevenir una persona més madura i segura d'ella mateixa.
Producció miniatura|Hayao Miyazaki, el guionista i director de la pel·lícula. Després de l'èxit notable de La Haru al regne dels gats, l'Studio Ghibli va iniciar una altra producció on el director fou un director diferent dels fundadors de l'estudi (Hayao Miyazaki i Isao Takahata). L'estudi va decidir fer una adaptació d'un llibre d'una escriptora europea per tornar a fer una pel·lícula ambientada al vell continent, l'última fou Porco Rosso el 1992. El director escollit fou Mamoru Hosoda, director de dues temporades i d'una pel·lícula de la sèrie Digimon i director de pel·lícules com La noia que saltava a través del temps o Summer Wars, que en un primer instant va decidir ser l'encarregat de la direcció. Tanmateix, per problemes d'agenda i creatius va decidir abandonar el projecte. Fou aleshores que Hayao Miyazaki va decidir reprendre la pel·lícula com a director, una pel·lícula que va aconseguir tenir 2.400 milions de iens (24 milions de dòlars) de pressupost. miniatura|esquerra|Barri de la Petite Venice a Colmar, Alsàcia, França, ciutat que va inspirar la pel·lícula. Per a El castell ambulant, Miyazaki va inspirar-se en l'estètica del subgènere de ciència-ficció steampunk. Les màquines voladores utilitzades pels protagonistes en unes escenes de la pel·lícula són semblants a les aeroclettes dissenyades per l'artista francès Albert Robida el 1901. Miyazaki fa servir aquesta inspiració per desenvolupar originals tipus d'aeronaus com ja va fer en altres pel·lícules seves com Nausicaä de la Vall del Vent, El castell al cel o Porco Rosso. L'aviació és el tema preferit de Miyazaki i intenta reflectir-lo tant com pot a les seves obres. L'ús de l'animació tradicional continua essent la part important a la pel·lícula tot i que l'ús de l'ordinador va ser present per realitzar-la, assistint a l'animació tradicional (pintura, composició, ...) i per a crear infogràficament el moviment del castell.
L'autora va començar a crear la novel·la quan una malaltia greu li impedia fer una vida normal, i es va sentir molt més: una cosa semblant al que li passa a la protagonista de la pel·lícula, que de sobte un encanteri li fa tenir el físic d'una dona gran de noranta anys. (en castellà) La novel·la ens mostra una història que està ambientada en una nació europea durant la Primera Guerra Mundial, així com a la pel·lícula. (en anglès) Això no obstant, la pel·lícula difereix de la novel·la en molts aspectes. miniatura|Monte Cervino, al cantó de Valais, Suïssa, lloc d'inspiració de la pel·lícula. Miyazaki va decidir recrear la pel·lícula en una nació europea inexistent per evitar haver d'inspirar-se en només un país tot i que el director afirmà que la ciutat de la Sophie està inspirada en la ciutat francesa de Colmar, a l'Alsàcia, territori clau durant la Primera Guerra Mundial i que fou, juntament amb Lorena, els territoris que França i Alemanya varen disputar-se i que fou també clau en la Segona Guerra Mundial, i les zones verdes que ofereixen sensació de tranquil·litat estan inspirades també en els Alps Lepontins, als cantons de Valais, Ticino i Grisons, a Suïssa (país conegut per la seva política de neutralitat). Diana Wynne Jones va reunir-se amb representants de l'Studio Ghibli per parlar sobre l'adaptació del llibre, però no va voler en cap moment involucrar-se en la producció de la pel·lícula. En acabar la producció, Hayao Miyazaki va viatjar a casa de Wynne Jones, al Regne Unit, l'estiu del 2004, per a oferir-li un passi privat de la pel·lícula acabada. Wynne Jones declarà:
A causa de la complexitat i abstracció de la pel·lícula, quan el productor Toshio Suzuki va ser entrevistat sobre la seva visió personal va comentar: "Miyazaki sempre ha fet pel·lícules mitjançant la destrucció de la gramàtica del cinema. Cada vegada intenta fer quelcom de diferent i sabia que per aquesta pel·lícula seria força criticat. Tot i així, no era pas important per a ell. Sabia que faria alguna cosa més iconoclasta que els seus treballs anteriors. El que volia era fer una pel·lícula que fos commovedora per als espectadors d'avui dia. Ell, des del començament, estava preparat per fer front a tota crítica".
Doblatge miniatura|Pete Docter, director de Monsters, Inc i Up es va encarregar del doblatge a l'anglès. Per al doblatge original, es va comptar amb la participació de l'actriu japonesa Chieko Baishō per al paper de Sophie tant de major com de jove. Baishō, que comptava amb 63 anys quan va realitzar el doblatge, va poder assemblar-se en tots dos papers a causa de la maduresa precoç de Sophie sent jove i a l'edat que obté amb el malefici. Baishō ja havia participat amb Studio Ghibli en una altra producció anterior, Records de l'ahir, on va posar veu a la cançó principal. Per al paper d'Howl es va comptar amb la participació de Takuya Kimura, un important actor i cantant que va aparèixer en la pel·lícula hongkonguesa 2046.
Per al doblatge al català. Es va realitzar el doblatge al català a Barcelona. El director de doblatge va ser Albert Trifol Segarra, prestigiós actor i director de doblatge. Trifol Segarra ja havia doblat abans en altres pel·lícules de Studio Ghibli com La tomba de les lluernes o El meu veí Totoro. El doblatge va comptar amb veus prestigioses com Núria Trifol, Hernan Fernández, Maria Josep Guasch o Teresa Manresa entre d'altres.
Walt Disney Company és l'encarregada de realitzar els doblatges a l'anglès de les pel·lícules de Studio Ghibli. John Lasseter, membre fundador de Pixar i director de pel·lícules com Toy Story o A Bug's Life volia encarregar de dirigir el doblatge l'anglès perquè volia assegurar-se que es feia un doblatge digne de la pel·lícula. Per falta de temps, va decidir delegar aquesta responsabilitat a Pete Docter, un altre membre de Pixar i en Rick Dempsey com codirector de doblatge, quedant-se com a productor executiu. Per al doblatge es va comptar amb la participació d'actors de prestigi com Lauren Bacall, Jean Simmons, Christian Bale, Blythe Danner, Josh Hutcherson o Billy Crystal.
A continuació es mostra una taula on apareixen els doblatges descrits anteriorment. Personatge Japonès Català Anglès Sophie (jove) Chieko Baishō Núria Trifol Emily Mortimer Howl Takuya Kimura Hernan Fernández Christian Bale Sophie (anciana) Chieko Baishō Teresa Manresa Jean Simmons Bruixa de l'Ermot Akihiro Miwa Maria Josep Guasch Lauren Bacall Càlcifer Tatsuya Gashūin Daniel Albiac Billy Crystal Madame Sulimann Haruko Katō Lourdes López Blythe Danner Marco Ryunosuke Kamiki Núria Domènech Josh Hutcherson Honey Mayuno Yasokawa Carme Calvell Mari Devon Lettie Yayoi Kazuki Lara Ullod Jena Malone Príncep JustinNavet Yō Ōizumi Jordi Salas Crispin Freeman
Estudi per al doblatge al català: Soundub, Barcelona.
Banda sonora miniatura|Joe Hisaishi.