La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i de vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per a diferenciar-lo del Congo Brazzaville o República del Congo) és el segon estat més gran de l'Àfrica. Limita al nord amb la República Centreafricana i el Sudan del Sud, a l'est amb Uganda, Ruanda, Burundi i Tanzània; al sud amb Zàmbia i Angola i a l'oest amb l'oceà Atlàntic, l'enclavament de Cabinda (Angola) i la República del Congo. La capital n'és Kinshasa.
Història
Una de les ètnies que habiten el Congo és la dels caçadors i recol·lectors pigmeus, que conviuen amb altres ètnies agrícoles i ramaderes que hi van arribar posteriorment, com els bantus, que els van desplaçar parcialment.
Estat Independent del Congo Des de 1885 fins a 1908, aquest territori fou propietat privada del rei Leopold II de Bèlgica, sota el nom d'Estat Independent del Congo (del francès État Indépendant du Congo) i capitalitat a Boma. Durant aquest període, va patir una explotació i un saqueig sistemàtic dels seus recursos naturals, especialment de l'ivori i el cautxú. L'any 1908, el rei el va cedir a Bèlgica.
Congo Belga Ja com a colònia belga, amb capitalitat a Léopoldville (nom rebut en honor del rei), aquest territori fou conegut com a Congo Belga. Durant l'època de dominació belga i sobretot durant l'establiment de l'Estat Lliure del Congo, propietat del rei Leopold II de Bèlgica, la població aborigen va ser explotada a les mines de diamants i a les plantacions de cautxú, en unes condicions pràcticament esclavistes que incloïen pràctiques com les amputacions de la mà. Durant aquest període van morir entre 5 i 15 milions de congolesos, segons estima Adam Hochschid en el seu llibre El fantasma del rei Leopold., pàg. 3 i 280 A més, els belgues no permetien l'accés a la població originària a l'ensenyament superior, com a part d'una política per mantenir la dependència a la metròpoli.
Primera República Democràtica del Congo El 30 de juny de 1960 l'estat assolí la independència amb el nom de República del Congo. El dia 1 d'agost de 1964 va canviar de nom a República Democràtica del Congo«Zaire: Post-Independence Political Development», Library of Congress perquè no coincidís amb el del seu veí de l'oest, la República del Congo (antiga colònia francesa independitzada el 1960). Per diferenciar-los, es feia sovint referència a la capital, de manera que l'estat occidental era Congo-Brazzaville i l'oriental, Congo-Leopoldville.
Un dels líders que havia aconseguit la independència, Patrice Lumumba, en va esdevenir primer ministre i Joseph Kasa-Vubu, president. Amb la proclamació de la independència, es va iniciar un període convuls marcat per lluites internes pel poder, revoltes i intents de cop d'estat. En un d'aquests enfrontaments, Lumumba fou assassinat. Però cap rebel·lió tingué èxit fins que els governs dels EUA i Bèlgica van orquestrar un cop d'estat que va acabar amb l'arribada al poder de Joseph-Désiré Mobutu. La implicació de la CIA va ser destapada pel senador americà Frank Church, uns anys més tard. Amb Mobutu, el Congo va viure diverses dècades immers en una dictadura que permetia que les empreses occidentals controlessin el comerç amb les valuoses matèries primeres del país, en el que es pot considerar una forma d'espoli.
Com a política cultural, Mobutu va voler «africanitzar» l'estat. Va començar rebatejant-se com a Mobutu Sese Seko; i l'any 1966, la capital, Leopoldville, va passar a dir-se Kinshasa. És per això que l'estat també era conegut com a Congo-Kinshasa.
Zaire
Fidel a aquest procés d'«africanització», l'any 1971 Mobutu va canviar el nom de l'estat a Zaire, denominació que es va mantenir fins a la caiguda del seu règim, l'any 1997. Amb el col·lapse de l'URSS, els Estats Units van deixar de donar suport a Mobutu, ja que no el consideraven necessari en la guerra freda. Això feu que a principis dels 90, el país entrés en una profunda crisi que Mobutu va intentar superar reformant l'estat amb propostes oberturistes. En realitat, però, tot fou un maquillatge superficial i el país es va continuar degradant. La situació va desembocar en una revolta que va culminar amb Laurent-Désiré Kabila proclamant la República Democràtica del Congo el maig del 1997.
Segona República Democràtica del Congo Els aliats de Kabila, però, li van girar ben aviat l'esquena i van aixecar-se contra el règim l'agost de 1998, amb el suport de Ruanda i Uganda. Tropes de Zimbàbue, Angola, Namíbia, el Txad i el Sudan van intervenir per defensar Kabila, i es va iniciar una guerra civil cruenta i devastadora: la Segona guerra del Congo, també anomenada Guerra Mundial africana, el conflicte amb més morts en tot el món des del final de la Segona Guerra Mundial. Es va declarar un alto el foc el 10 de juliol de 1999, encara que el conflicte va continuar. Kabila fou assassinat el gener del 2001, i el seu fill, Joseph Kabila, va succeir-lo. El nou president va negociar un final per a la guerra, i va signar l'Acord de Pretòria el 2002, un fràgil acord de pau, que no va suposar un clar final de la violència.
El conflicte de Kivu va començar l'any 2004 a l'est del Congo com un conflicte armat entre els militars de la República Democràtica del Congo (FARDC) i el grup de Poder hutu Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Rwanda (FDLR) a la República Democràtica del Congo. A grans trets ha consistit en tres fases, la tercera de les quals és un conflicte en curs. Abans del març de 2009, el principal grup combatent contra les FARDC era el Congrés Nacional per a la Defensa del Poble (CNDP). Després del cessament de les hostilitats entre aquestes dues forces, les forces rebels tutsis, abans sota el comandament de Laurent Nkunda, es van convertir en l'oposició dominant a les forces governamentals.
L'any 2005 es va aprovar una nova constitució que, entre altres novetats, reformava la divisió provincial de l'estat.
El 30 de juliol del 2006 es van celebrar les primeres eleccions lliures i multipartidistes des de la independència. Joseph Kabila va obtenir el 45% de vots de la primera volta, i el seu principal rival, l'exvicepresident Jean-Pierre Bemba, un 20%. Aquests resultats provocaren enfrontaments entre els partidaris dels dos candidats, que van deixar 16 morts. Kabila fou finalment elegit president en la segona volta, disputada el 29 d'octubre. El 2011 Kabila fou reelegit president.
A l'abril del 2012 soldats de l'ètnia tutsi es van amotinar contra el govern de la RDC. Els amotinats van crear un grup anomenat Moviment 23 de març (M23) format per antics membres de l'organització rebel del Congrés Nacional per la Defensa del Poble, capturant breument Goma, fins que el 7 de novembre de 2013, després de patir importants derrotes per l'ofensiva gubernamental recolzada per l'ONU, les tropes del M23 van creuar a Uganda i el 12 de desembre es va firmar un acord de pau a Nairobi entre el govern de la República Democrática del Congo i el moviment M23.
Félix Tshisekedi va guanyar les eleccions generals de 2018, tot i les acusacions d'irregularitats de diverses organitzacions de control electoral i d'alguns partits de l'oposició. La seva victòria fou confirmada pel Tribunal Constitucional després que un altre polític de l'oposició, Martin Fayulu, denunciés que Tshisekedi havia fet un pacte amb el seu predecessor, Joseph Kabila. Les eleccions de 2018 van ser la primera transició pacífica del poder a la RCD des de la seva independència de Bèlgica, el 1960.Experienced technocrat to head government of the Democratic Republic of Congo. Deutsche Welle, 21 May 2019 Tshisekedi va ser reelegit president al desembre de 2023, després d'unes eleccions caòtiques que els grups de l'oposició van dir que no tenien legitimitat, i durant les dificultats de la Unió per la Democràcia i el Progrés Social va fracassar l'intent de cop d'estat del líder opositor Christian Malanga, que va morir en combat.
Nova ofensiva del M23, intent de cop d'estat miniatura|Avanç de l'ofensiva del M23 de 2022 A finals de març de 2022, el Moviment 23 de març (M23), recolzat per Ruanda, va rellançar el Conflicte de Kivu amb una nova ofensiva a Kivu Nord contra les Forces Armades de la República Democràtica del Congo (FARDC) i la MONUSCO. La incursió es va centrar en zones que compten amb nombroses mines dedicades a l'extracció d'or, coltan, estany, tàntal i altres materials essencials i terres rares.
Félix Tshisekedi va ser reelegit president al desembre de 2023, després d'unes eleccions caòtiques que els grups de l'oposició van dir que no tenien legitimitat, i durant les dificultats de la Unió per la Democràcia i el Progrés Social va fracassar l'intent de cop d'estat del líder opositor Christian Malanga, que va morir en combat.
La concessió minera de Bibatama, la mina de coltan més gran de la regió dels Grans Llacs d'Àfrica i un important contribuent a l'economia minera del país, que representa el 15% de la producció mundial de coltan, va passar sota el control de l'M23 el 30 d'abril de 2024.
En març de 2025 el M23 va aturar l'avanç cap al sud al llarg de la frontera de Burundi al Kivu Sud després que Burundi i Ruanda arribessin a un acord per a la retirada de les tropes de Burundi que havien lluitat al costat de l'exèrcit de la RDC per intentar defensar Kavumu, seu de l'aeroport que dona servei a Bukavu. El 27 de juny de 2025, els ministres d'Afers Exteriors de la RDC i Ruanda van signar un acord de pau i es van reunir amb el president dels Estats Units, Donald Trump, a la Casa Blanca, i el 19 de juliol representants de la RDC i M23 van signar una declaració de principis a Qatar per acabar el conflicte. El 15 de novembre la RDC i l'M23 van acordar iniciar la via diplomàtica que haurà de resoldre el conflicte iniciat el 2022.
Estat
La convulsa història recent d'aquesta nació africana no ha permès la consolidació d'un sistema polític plenament democràtic, ja que els conflictes armats i dictadures han dominat el panorama des de la independència en la dècada del 1960. No obstant això, un cop finalitzada la Segona Guerra del Congo s'hi han realitzat grans esforços per estabilitzar i dotar el malmès estat d'un sistema polític democràtic estable.
Com a part dels acords de Lusaka i del tractat de Pretòria, l'any 2005 s'hi va promulgar una nova constitució, en què es reorganitzava en gran manera el sistema públic i l'administració de l'estat. Les províncies van passar de 10 a 25, es va establir un Parlament bicameral (integrat pel Senat i l'Assemblea Nacional) i una estructura embrionària d'un nou poder judicial. Totes les provisions d'aquest text legal consideren diversos terminis per a l'establiment d'aquests òrgans, i s'estima que el procés conclourà vers 2020.
Política Després de dècades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha viscut a mitjans de la dècada del 2000 els primers comicis de la seva història: les eleccions que van aprovar la nova constitució del país (2005). Més tard s'escolliren el president i els membres de l'Assemblea Nacional (2006), els governadors de les províncies i els membres del Senat (2007).
El president és Félix Tshisekedi, des del 25 de gener de 2019 en succeir a Joseph Kabila.
Des de la independència de l'estat, la República Democràtica del Congo estava tradicionalment dividida en deu províncies, que històricament havien estat focus de secessionisme, donada l'escassa força del govern de Kinshasa a l'hora de mantenir el control en tot el país. Així, per exemple, en la dècada de 1960 l'estat de Katanga va proclamar la independència, encara que això es revertí ben aviat. La constitució de 2005 va establir un canvi en l'organització territorial del Congo, creà 26 províncies que en reemplaçaven les 10 històriques.
Regions de la RDC.