Bernat II Tumapaler, mort després de 1064, va ser comte d'Armanyac de 1020 a 1063. Era el fill del comte d'Armanyac Guerau I Trancalleó (Tranchelion) i d'Adalais d'Aquitània (filla de Guillem V el Gran, duc d'Aquitània i comte de Poitiers, i de la seva segona dona, Brisca, hereva del ducat de Gascunya).Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, coll. « La Crèche », 1995 El seu sobrenom de Tumapaler o Tumopaillès (potser: acumula-palla en gascó) s'aplicava a un home obac i taciturn.Pàgina de la obra de Montlezun a Gallica. L'article en rus precisa que es tracta d'un «dispositiu per constituir moles de palla» i confirma el sentit figurat
Després de la mort sense posteritat del duc Eudes de Poitiers, va reivindicar la seva herència. El 1040 va entrar en possessió del comtat de Gascunya, és a dir de la part occidental de Gascunya. Però no va poder obtenir el comtat de Bordeus i el títol de duc de Gascunya que el 1044/1052 tornaren a Guiu Jofré (Guillem III de Gascunya, després duc Guiu Guillem VIII d'Aquitània), germanastre del duc Eudes i el segon marit de la seva vídua.Sota la direcció de Georges Courtès Le Gers. Dictionnaire biographique de l'Antiquité à nos jours, Société Archéologique et Historique du Gers, Auch, 1999
El 1058, Guiu Jofré havent heretat el comtat de Poitiers i el ducat d'Aquitània, li va disputar el comtat d'Armanyac.
Va dotar ricament el monestir de Saint-Mont, prop de Riscle, que havia estat fundat el 1036.
Cap a 1060, va lluitar amb l'arquebisbe d'Auch, sant Austindi, partidari dels ducs d'Aquitània, per al control de la regió. L'arquebisbe funda en aquesta època la ciutat de Nogaro on va aixecar una església i un claustre tenint per objectiu de reunir-hi les assemblees eclesiàstiques en lloc del monestir de Saint-Mont.
Va patir el 1063 una derrota enfront de Guiu Jofré de Poitiers, comte de Bordeus i d'Agen (Guillem VIII d'Aquitània o Guillem VI de Poitiers) a la batalla de La Castelle (entre Cazères i Granada d'Ador), i es va veure obligat a vendre-li per 15.000 sous els seus drets al ducat de Gascunya.. Google Livres : Hélène Débax, Vicomtes et vicomtés dans l'Occident médiéval, Presses universiaires du Mirail, Tolosa de Llenguadoc, 2008
El 1063, després de la seva derrota a la batalla de La Castelle, va cedir el comtat d'Armanyac al seu fill Güerau II. Es va retirar a l'abadia de Cluny o prengué la tonsura, i després al monestir de Saint-Mont, prop de Riscle, on va morir, probablement després de 1079. L'any de la seva mort resta desconegut, perquè es proposen dates diferents: de 1064 fins a 1090.
De la seva esposa Ermengarda, casada el 1035, havia tingut: Guerau II († 1095) Arnau Bernat († 1080), comte d'Armanyac associat potser Gisla, casada amb Cèntul V († 1090), vescomte de Bearn
Notes i referències
Font Jean-Justin Montlezun, Histoire de la Gascogne depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, Auch, J.-A. Portes, després Brun, 1846-1850
Categoria:Història d'Aquitània Categoria:Ducs de Gascunya Categoria:Comtes d'Armanyac Categoria:Nascuts al segle XI