miniatura|Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme. Els lituans, una branca dels pobles del Bàltic, conqueriren terres veïnes i establiren el Gran Ducat de Lituània i al , el Regne de Lituània. El Gran Ducat fou un estat de guerrers reeixit i durador, feroçment independent i una de les últimes àrees d'Europa en adoptar el cristianisme, que al es convertí en l'estat més extens d'Europa amb la conquesta de gran part dels pobles eslaus orientals que poblaven Rutènia. El Gran Ducat es va unir amb la Dinastia Jagelló de Polònia i es cristianitzà, i va formar amb la Unió de Lublin la Confederació de Polònia i Lituània el 1569 fins al 1795, quan desapareix amb el Repartiment de Polònia. Els lituans visqueren a l'Imperi Rus fins al .
El 16 de febrer de 1918, Lituània fou restablerta com a estat democràtic, i va ser independent fins al principi de la Segona Guerra Mundial, quan fou ocupada per la Unió Soviètica sota els termes del Pacte Mólotov-Ribbentrop, seguida d'una ocupació breu pel Tercer Reich quan els nazis declararen guerra a la Unió Soviètica. Lituània fou absorbida una altra vegada per la Unió Soviètica durant gairebé 50 anys. A principis dels anys 1990, Lituània restaurà la seva sobirania i anys després s'integrà a la Unió Europea.
Abans de l'Estat Primer assentament miniatura|Turons de Kernavė Els primers pobladors van arribar al territori de la moderna Lituània durant el mil·lenni X aC després que les glaceres s'haguessin retirat i el darrer període glacial hagués acabat. Segons la historiadora Marija Gimbutas, la gent venia de dues direccions: des de la Península de Jutlàndia i des de l'actual Polònia. Portaven dues cultures diferents com queda evidenciat per les eines que utilitzaven. Eren caçadors nòmades i no van formar més assentaments estables. Durant el mil·lenni X aC, el clima es tornà molt més càlid i els boscos es desenvoluparen. Els habitants viatjaven menys i participaven en la cacera local, la recol·lecció i la pesca. Durant els mil·lennis VI-V aC es domesticaren diversos animals, les cases esdevingueren més sofisticades i podrien protegir famílies més grans. L'agricultura no arribà fins al Mil·lenni III aC, a causa de clima exigent i el terreny i una manca d'eines adequades per conrear la terra. Els oficis i el comerç també es començaren a formar en aquella època.
Els parlants d'indoeuropeu nord-occidental podrien haver arribat amb la Cultura de la ceràmica cordada al voltant de 3200/3100 aC.CARPELAN, C.& PARPOLA, ASKO: Emergence, contacts and dispersal of Proto-Indo-European, Proto-Uralic and Proto-Aryan in archaeological perspective. A: Carpelan, Christian; Parpola, Asko; Koskikallio, Petteri (Eds), EARLY CONTACTS BETWEEN URALIC AND INDO-EUROPEAN: LINGUISTIC AND ARCHAEOLOGICAL CONSIDERATIONS. Suomalais-Ugrilaisen Seura, Helsinki, Finlàndia, 2001 i superposaren la seva llengua, amb la qual cosa van formar les llengües bàltiques posteriors.
Tribus bàltiques lang=ca|miniatura|esquerra|Tribus bàltiques al segle XIII Els primers lituans eren una branca d'un grup antic conegut com a bàltics, les tribus del qual també incloïen els pobles prussians i letons originals. Les tribus del Bàltic no foren directament influïdes per l'Imperi Romà, però mantingueren estrets contactes comercials (vegeu Ruta de l'ambre).
La primera referència coneguda a Lituània com a nació ("Litua") ve dels annals de l'Abadia de Quedlinburg i està datada al 9 de març del 1009.
Avui, les dues nacionalitats que queden al Bàltic són lituans i letons, però hi havia més nacionalitats bàltiques o tribus en el passat. Alguns d'aquests s'han fusionat als lituans i letons (samogitians, selonians, curonians, semigalians), mentre que altres ja no existeixen (prussians, sambians, escalvians, galindians, igul·lions).
Formació de l'estat lituà Durant el , els territoris lituans estaven inclosos en la llista de terres que pagaven tribut a la Rus de Kíev, però pels volts del , els lituans ja estaven envaint els mateixos territoris veïns. Les activitats militars i de saqueig dels lituans va desencadenar una lluita pel poder a Lituània, que inicià la formació del primer estat, a partir del qual es desenvoluparia el Gran Ducat de Lituània.
Gran Ducat de Lituània (circa. 1200-1569)
Lituània pagana miniatura|Butlla d'Innocenci IV quant a l'emplaçament de Lituània sota la jurisdicció del Bisbe de Roma, el baptisme de Mindaugas i la coronació El 1219, vint-i-un ducs signaren un tractat de pau amb el Principat de Galítsia-Volínia. Aquest esdeveniment s'accepta àmpliament com la primera prova que les tribus del Bàltic s'estaven unint i es consolidaven..
A principis del , dos ordes militars alemanys, l'Orde Teutònic i els Germans Livonians de l'Espasa, conqueriren bona part del que ara és Estònia i Letònia, a més de parts de Lituània. Com a resposta, un cert nombre de petits grups tribals de Bàltic s'uniren sota el domini de Mindaugas, el qual és citat com a governant de tota Lituània a la Crònica rimada livoniana en 1236. Els lituans, dirigits per Vykintas, sòlidament derrotaven els Germans Livonians de l'Espasa en la batalla de Saule el 1236, que forçà els Germans a fusionar-se amb els Cavallers Teutonics. El 1250, Mindaugas arribà a un acord amb l'Orde Teutònic; accedí a rebre baptisme (l'acte va tenir lloc el 1251) i a renunciar a control sobre algunes terres a Lituània occidental, per a la qual cosa havia de rebre una corona a canvi. El 17 de juliol de 1251, Innocenci IV signà dues butlles papals, on ordenava al bisbe de Chełmno que coronés Mindaugas com a rei de Lituània, assignava un bisbe per a Lituània, i ordenava construir una catedral. El 1253, Mindaugas fou coronat i s'establí el Regne de Lituània. Tomas Baranauskas. karalystei Lietuvos - 750 . 2001. Mindaugas fou assassinat el 1263 pel seu nebot Treniota, la qual cosa ocasionà un gran malestar i un retorn al paganisme. La Lituània pagana fou un objectiu de les Croades Bàltiques dels Cavallers Teutònics i l'Orde livonià.. El 1241, 1259 i 1275 el país fou destruït per atacs de l'Horda d'Or.
miniatura|esquerra|Gran Ducat de Lituània el 1250 entre les àrees de l'Orde livonià i l'Orde Teutònic
El regnat de Traidenis (1269-1282) fou el règim més llarg i més estable durant el període dels disturbis. Després de la seva mort, els ordes alemanys enllestiren les seves conquestes de tribus bàltiques i ja es podrien concentrar a Lituània. El 1274 acabà la Gran Rebel·lió Prussiana, i els Cavallers Teutònics es posaren a conquerir altres tribus bàltiques, incloent-hi els sudovians el 1283; l'Orde Livonià completà la seva conquesta de Zemgale, l'últim aliat bàltic de Lituània, el 1291.
Els germans Vytenis i Gediminas, els fundadors de la Dinastia dels Gedimínides, uniren diversos grups en una sola Lituània. El 1316, el Gran Duc Gediminas, el primer dels líders responsables de la gran expansió de Lituània que havia de venir,Norman Davies, Europe: A History, p. 392, 1998 New York, HarperPerennial, amb l'ajut de colonitzadors d'Alemanya, començà la restauració de la terra.
Gediminas estengué el Gran Ducat de Lituània a l'est desafiant el mongols que, en aquell temps, controlaven importants àrees de la Rus'. A través d'aliances i conquesta, en competència amb el Gran Ducat de Moscou, els lituans finalment aconseguiren el control de parts significatives (porcions del nord i del sud) de l'antic territori de la Rus de Kíev. Aquesta àrea incloïa la majoria de les modernes Belarús i Ucraïna (la conca del Dnièper) i creà un estat lituà massiu que al s'estenia des de la mar Bàltica fins a la mar Negra.
Gediminas fou mort i el seu fill Algirdas suprimí els monastirs. Algirdas prengué Kíev en 1362 després de derrotar el mongols a la batalla de les Aigües Blaves. El fill d'Algirdas, Ladislau II Jagelló, feu altre cop propostes a l'Orde Teutònic i hi conclogué un tractat secret. El seu oncle Kęstutis el va fer presoner i això derivà en una guerra civil (1381-1384). Kęstutis finalment fou capturat, empresonat i condemnat a mort, però el fill de Kęstutis, Vytautas, el futur Gran Duc, aconseguí escapar.
Lituània cristiana, unió dinàstica amb Polònia miniatura|Església de Sant Nicolau a Vílnius, l'església més antiga de Lituània
Com que el poder dels ducs i senyors de la guerra lituans s'expandia cap al sud al sud i l'orient, els cultivats eslaus orientals rutens es traslladaren en la direcció oposada dins del seu nou estat i exerciren influència en la classe dirigent lituana.Timothy Snyder, The Reconstruction of Nations, p. 17-18, 2003 New Haven & London, Yale University Press, Hi portaren la litúrgia eslava de la religió cristiana Ortodoxa Oriental, escrita en llengua eslava, la versió de la qual, coneguda com a eslau eclesiàstic serviria per cobrir les necessitats de redacció de documents de la cort lituana durant uns quants segles, desenvoluparia les lleis, i convertiria Vílnius en un centre essencial de la seva civilització. Durant l'època en què Jagelló va acceptar el catolicisme el 1385, les institucions del seu reialmen i els membres de la seva família havien estat en gran manera assimilats al cristianime ortodox.
miniatura|esquerra|El gran Duc Vytautas, un heroi lituà, era el cosí primer de Ladislau II Jagelló i el seu rival
Ladislau II Jagelló, Gran Duc des de 1377, era encara un pagà. Acceptà convertir-se en un catòlic quan els principals nobles polonesos, frisosos d'aprofitar l'expansió de Lituània li van oferir la corona polonesa i la reina nena Jadwiga. L'estreta associació amb Polònia havia, doncs, començat, i perdurà, d'una o altra forma, durant gairebé cinc segles.Timothy Snyder, The Reconstruction of Nations, p. 4 Per al seu futur més proper, Polònia va aportar als lituans un valuós aliat contra les creixents amenaces dels Cavallers Teutònics i Moscòvia.
El baptisme de Jagelló i el coronament com el Rei de Polònia el 1386 foren seguits per la Cristianització de Lituània. Després de guerres civils, Vitautas el Gran es convertí en Gran Duc de Lituània el 1392. Durant el seu regnat Lituània arribà al cim de la seva expansió territorial, havia començat la centralització de l'estat, i la noblesa lituana esdevingué cada cop més prominent en política estatal. L'aliança lituana polonesa va poder derrotar els poderosos Cavallers Teutònics en la batalla de Grunwald el 1410. La Dinastia Jagelló, fundada per Ladislau Jagelló, governà Polònia i Lituània contínuament fins al 1572.
miniatura|Gran Ducat de Lituània en els segles XIII-XV
L'enllaç dinàstic amb Polònia va tenir com a resultat l'establiment de lligams religiosos, polítics i culturals i l'augment de la influència occidental entre la noblesa lituana nativa, i en una menor mesura entre els boiars rutens d'orient, súbdits dels lituans. El Gran Ducat de Lituània es mantingué com a estat separat amb institucions separades. A moltes ciutats se'ls concedia el sistema alemany de drets (Dret de Magdeburg), amb el més gran d'aquests a Vílnius, des de 1322 la capital del Gran Ducat.
Després de les morts de Jagelló i Vitautas, la noblesa lituana de vegades intentà trencar la unió entre Polònia i Lituània, triant de manera independent Grans Ducs de la dinastia Jagelló. Lituània tanmateix necessitava una aliança propera amb Polònia quan, al final del , el poder de creixement del Gran Ducat de Moscou amenaçava part del principats rus' de Lituània i feu esclatar la Guerra lituanomoscovita i més tard la Guerra de Livònia.
Renaixement lituà miniatura|esquerra|El catecisme de Martynas Mažvydas fou publicat en lituà el 1547