miniatura|444px|Escut de Bona de Luxemburg en el seu saltiri Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg. Va ser l'esposa de Joan de França dit el Bo, futur rei de França.

En aquesta època, els noms es traduïen. En francès és coneguda comme Bonne de Luxembourg, en alemany Jutta (Judith) von Luxemburg. El seu nom Jutta es va traduir en francès com a Bonne. La significació del nom alemany Jutta o Gutta és incert, podria ser una derivació del nom bíblic Judit o provenir dels Juts.

Biografia És filla de Joan el Cec, comte de Luxemburg i rei de Bohèmia, i de la seva primera esposa Elisabet de Bohèmia. Era doncs la germana gran de l'emperador Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic i neta per línia paterna de l'emperador Enric VII de Luxemburg i de Margarida de Brabant, i per línia materna de Vaclav II de Bohèmia i Judit d'Habsburg.

Joan el Cec era un bon diplomata i negociador. Va arranjar el casament de sa germana Maria amb Carles VI, de sa filla Bona amb Joan de França i de son fill Carles, el futur Carles VI amb Blanca de Valois.

Dobles esposalles foren acordades entre el seu fill Carles i Blanca de Valois, així com entre Bona que tenia setze anys i Joan II de França, que en tenia tretze. El matrimoni fou celebrat el 6 d'agost de 1332 a l'església de la Mare de Déu de Melun, en presència de sis mil invitats, seguit de festes que van durar dos mesos, fins que Joan de Valois fou armat cavaller a la catedral de Notre-Dame de París. Joan es va emancipar amb el títol de duc de Normandia, comte d'Anjou i comte del Maine. Bona va seduir igualment el seu entorn per l'educació que havia rebut i la cultura de la qual va fer prova. El saltiri que porta el seu nom, compost per Joan el Negre es conserva el The Cloisters Collection a Nova York. Bona va apreciar especialment Guillem de Machaut que formava part del seu cercle més proper.

Va morir en la pandèmia de pesta a l'edat de trenta-quatre anys, l'11 de setembre de 1349, a l'abadia de Maubuisson on fou sebollida. Mai va ser ser reina de França. El seu espòs es va casar de nou uns sis mesos més tard amb Joana d'Alvèrnia.

Ascendència

Descèndència Es va casar el 28 de juliol o 6 d'agost de 1332 a Melun amb el príncep i futur rei Joan II de França, del qual és la primera esposa. Van tenir onze nens, dels quals quatre Blanca (1336), Caterina (1338), Agnès (1345-1349) i Margarida (1347-1352) van morir molt jove. Carles V de França (1337-1380), rei de França (1364-1380) Lluís I d'Anjou (1339-1384), rei de Nàpols, duc d'Anjou i comte de Provença, casat amb Maria Chatillon-Blois (1345-1404) Joan de França (1340-1416), duc de Berry casat el 1360 amb Joana d'Armanyac (?-1387) Felip II de Borgonya l'Intrèpid (1342-1404), duc de Borgonya casat el 1369 amb Margarida III de Flandes (1350-1405) Joana de França (1343-1373), casada el 1353 amb Carles el Dolent (1332-1387) rei de Navarra 1349-1387 Maria de França (1344-1404), casada el 1364 amb el duc Robert I de Bar Isabel de França (1348-1372), casada el 1360 amb el duc de Milà Joan Galeàs Visconti (1351-1402)

Referències

Categoria:Princeses Categoria:Reis de França Categoria:Casa de Luxemburg Categoria:Morts per Pesta Negra Categoria:Persones de Praga Categoria:Polítics txecs Categoria:Morts a Val d'Oise