La Ciutadella de València s'alçava en la part oriental de la muralla cristiana, entre la Porta de la Mar i la del Reial, prop del convent de Sant Domènec. Va ser construïda en 1574.
Davant l'antiga Porta de la Mar hi havia una placeta tancada entre l'antic edifici de la duana (entrant a mà esquerra) i la Casa d'Armes (dreta), per entrar a la ciutat calia passar per un altre portal on hi havia una imatge de la Verge de la Bona Guia. L'antiga Casa d'Armes donaria pas a la posterior Ciutadella. Les diferents administracions borbòniques van enderrocar cases, la duana i el portal de la imatge creant una gran esplanada davant de la Casa d'Armes ja coneguda com a Ciutadella.
Situació de la Ciutadella Ocupava la Ciutadella l'extrem oriental de la muralla defensiva de la ciutat, contigua a la Porta del Mar i al convent de Sant Domènec. Ben proveïda, apareix representada, tant en el pla de Mancelli, de 1608, com en el del Pare Tosca corresponent a 1704.
Història El baluard es va aixecar en 1574 per temor al perill d'atacs turcs, no obstant això, ja abans existia allí un immoble amb la mateixa destinació que, segons assegura Escolano. Va ser restaurat en 1643, a càrrec de la Fàbrica de Murs i Valls, i es va obrir el fossat junt en la muralla on no hi havia, des de la porta dels Jueus a la del Reial i des de la de Quart fins al Portal Nou. En les mateixes dates es va reparar la muralla altura d'aquesta Casa d'Armes i la porta del Mar, llenç del mur que corria des de la torre de l'Esperó fins a la porta dels Jueus; Es va acabar en un any, en 1544 per haver-se difós el rumor que Barba-rossa s'havia endinsat en el mar amb cent vint galeres recolzat pels francesos. Les obres van ser pagades pels veïns de València, segons informa el "Dietari de Soria", es van pagar tres sous per casa, tots sense excepció, i van deure treballar cent homes cada dia per tres sous al dia.
Ressenyes bibliogràfiques El Pare Teixidor, historiador i religiós del convent de Sant Doménec, explica les incomoditats i dificultats sofertes pel convent donada el veïnatge amb la casa de les armes, ja que, en trobar-se en ruïnes la torre de l'Esperó, contigua a la porta de la Mar i al costat del convent, els joves pujaven per ella i es passejaven sobre el mur fins a la porta del Real molestant els frares en les seues cel·les. Per això, la Ciutat va donar als dominics la clau de la torre a l'abril de 1548. La torre va desaparèixer amb la construcció del nou baluard en 1574, sent virrei el marquès d'Onejar. A més de la torre, part de l'hort del convent de Predicadors i vella casa d'armes, es va ocupar també la plaça on anteriorment treballessin els picapedrers de la ciutat, ampliant-la i envoltant-la per fora i per dins de la ciutat.
Edificació valorada internacionalment L'arsenal que es conservava en la Ciutadella va causar sempre l'admiració dels ciutadans i estrangers que la visitessin i va ser considerada una de les grandeses del Regne. Aquesta fama explica l'obligada visita dels reis quan venien a la ciutat. Entre les descripcions més detallades destaca la de Felipe de Gauna en la crònica de les reals noces de Felip III i Margarida d'Àustria a la catedral l'any 1599:
Igualment ja en el trobem descripcions de la mateixa com la de Diu Des Essarts:
Felip V Quan Felip V va entrar sense oposició a València, i va prendre possessió de la fortificació, va trobar en la mateixa segons les cròniques, armes per armar a un exèrcit de 10.000 persones.
En la part frontal, es va col·locar una placa de negra pedra en majúscula inscripció llatina, que deia:
El text vexatori per a la ciutat va ser arrencat el 14 de novembre de 1808. La torrassa va ser demolida el 1901, encara que el baluard va subsistir enfront del riu fins a 1958.
De Casa d'Armes de la ciutat a símbol de poder reial
Referències
Bibliografia Boix, Vicent. L'encobert de Valéncia. L'Oronella. 2008. Sala, Daniel (27 d'abril de 2007). La Ciudadela. Las Provincias.
Categoria:Edificis de Ciutat Vella desapareguts Categoria:Infraestructures militars de València Categoria:Fortificacions del País Valencià Categoria:Ciutadelles