Les Milícies Confederals de la CNT del Centre són les milícies reclutades per la CNT a les seccions de Madrid, Castella i Lleó i Castella-La Manxa que lluitaren durant la guerra civil espanyola.
Introducció Tot i que les milícies llibertàries més famoses de la Guerra Civil espanyola de 1936-39 fossin les que operaven sl Front d'Aragó, a Madrid es van formar nombroses centúries, batallons i columnes d'ideologia anarquista. Des dels primers dies de l'aixecament militar a Madrid fins a la militarització definitiva de les milícies (que va començar al novembre i va acabar el gener de 1937), van participar al voltant de 65.000 personesEduardo de Guzmán diu que els responsables de milícia de CNT havien expedit 65.000 fitxes per a gener-febrer del 37 en aquestes milícies de caràcter llibertari. Unes 30.000 estaven actives al gener.
Durant el mes d'Agost la CNT va jugar el paper preponderant a Madrid. Havia aconseguit armes gràcies a la presa del Caserna de la Montaña, i va organitzar un considerable nombre de milícies que van alliberar les ciutats de Castella (Alcalá de Henares, Guadalajara, Conca i gairebé tot Toledo). No obstant això aquesta supremacia no va durar molt temps. Quan es crea el govern de Largo Caballero al setembre, aquest va anar imposant progressivament la seva autoritat. El poder real a Madrid va anar canviant de mans. Eren ara els comunistes els qui començaven a guanyar influència gràcies a les seves tropes disciplinades (que aconseguien una bona impressió), a la seva propaganda hàbil (que projectava una imatge de serietat i compromís amb la República, així com el desprestigi dels seus rivals) i a l'ajuda de l'URSS (subministraments d'aliments, matèries primeres, armament i tècnics militars). Aquest perill de dominació total de Madrid pels comunistes va posar en guàrdia a la CNT. A partir de llavors el Comitè de Defensa de la CNT del Centre, en mans d'Eduardo Val, Salgado i García Pradas es va encarregar de centralitzar l'acció de les milícies i l'administració del sindicat. Aquest grup es va convertir en una espècie destat major que va absorbir les funcions executives de la CNT del Centre. La por a ser eliminats va fer que els llibertaris madrilenys retornessin cop per cop fins que els comunistes desistissin en la seva obstinació davant una CNT disposada a arribar a l'extrem.Mtnez. Lorenzo, César
Després de militaritzar-se, la CNT del Centre (que és com es coneix a la federació regional de la CNT a Madrid, Castella-la Manxa - Castella La Nova, en 1936 - i part de Castella i Lleó) tindria encara una gran influència entre els seus afiliats que combatien en l'Exèrcit Popular Republicà. Cap a finals de gener de 1937 les milícies confederals desapareixen formalment. Però aquesta influència seria vital en 1939, quan es produeixi el cop d'estat de Segismundo Casado i es creï el Consell Nacional de Defensa, una de les aspiracions de la CNT durant tota la guerra.
La CNT a Madrid durant la República La Federació Local de Madrid de la CNT comptava amb tot just 3.000 afiliats en els primers dies de la República, en 1931. Aquesta debilitat es pot explicar pel fet que durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, els socialistes van poder seguir organitzant als treballadors mentre la CNT romania prohibida. No obstant això, partint d'aquesta debilitat, la CNT va aconseguir aprofitar totes les oportunitats que se li van brindar en els anys de la República per crear una organització potent que cap a juliol de 1936 tenia 66.000 afiliats. (llavors la UGT madrilenya tindria una mica més de 160.000). Destacava el Sindicat de la Construcció (que tenia la meitat dels efectius), que dirigien els paletes Cipriano Mera, David Antona Rodríguez i Teodoro Mora, i va organitzar nombroses vagues, cada vegada més radicals. Per exemple la vaga de la construcció en l'estiu de 1936, en la qual van participar 100.000 treballadors. Quan esclata la revolta militar a Madrid encara persisteix aquesta vaga, i són els comitès de vaga els que dirigeixen la resistència a l'aixecament en aquests moments.
L'aixecament militar El Comitè de Defensa és un dels organismes que dirigeixen, en la mesura de les seves possibilitats, la resistència a l'aixecament militar. Fa temps que en la CNT madrilenya els militants estan organitzats per barriades. És el 19 de juliol i les notícies que arriben d'arreu d'Espanya són alarmants. En primer lloc cada grup de barri s'organitza per a la requisa d'automòbils, la requisa d'armes i per prendre els llocs claus de la barriada. També es munta guàrdia al voltant de les casernes. Aquest mateix dia els sindicats UGT i CNT declaren la Vaga General Revolucionària. Durant la matinada es reparteixen uns 5.000 fusells entre els centres obrers socialistes. Algunes armes van a parar als comunistes a través de les JSU, però molt poques aconsegueixen els anarquistes, que segueixen pràcticament desarmats. No obstant això, aconsegueixen parar un camió dels que es dirigien a algun centre socialista i requisen les armes que es reparteixen entre els afiliats de Cuatro Caminos i Tetúan.
Aquests primers 5.000 fusells són la base del futur exèrcit de milícies que controlaran els fronts madrilenys durant els següents mesos. En un primer moment el govern decideix armar cinc batallons de voluntaris: dos de la UGT, un de socialista, un altre anarquista i un altre comunista -el futur Cinquè Regiment. El batalló anarquista estaria a les ordres del tinent coronel Víctor Lacalle. http://www.sbhac.net/Republica/Fuerzas/EPR/EprB/Columnas.htm Amb aquest batalló anirà l'agost a Somosierra.
Durant el matí del 20 de juliol surten al carrer els militants del Sindicat de la Construcció que estaven detinguts per la vaga (Mera, Julio, Verardini, Cecilio, González Marín, etc.).Guzmán, Eduardo de Els grups anarquistes assalten les armeries i reuneixen escopetes de caça, pistoles i algun revòlver, encara que tenen poca munició. Aquest matí es revolta la Caserna de la Montaña, quedant la resta a l'espera amb la guarnició tancada en les casernes. En la Casa de Campo un grup gran de mil o dos mil persones marxa cap a la caserna de Campamento. En el Pont de Toledo, Delicias i Usera milers de persones més vigilen els camins cap a les casernes situades a Carabanchel i Getafe. A poc a poc al llarg de la matinada del 20 es van revoltant les casernes.
Entorn de la caserna de la Montaña hi ha unes mil persones mig armades. També hi ha guàrdies d'assalt i algunes metralladores. La caserna és assaltada mitjançant un devessall d'atacants que deixa uns 500 morts. No obstant això, es tracta de la caserna des de les que s'ha organitzat la rebel·lió a Madrid, i la resta de casernes es desmoralitzen. Les armes de la caserna es reparteixen entre els assaltants i és aquí quan els anarquistes s'armen. Aquests es reparteixen uns mil fusells. Durant aquell dia anirien caient un darrere l'altre totes les casernes de Getafe, Carabanchel, Vicálvaro, Campamento, Wad-ras, Leganés, etc. S'assalten els edificis des dels quals disparen feixistes o simpatitzants de la revolta. Durant setmanes les milícies de rereguarda s'estaran ocupant dels anomenats "pacos".
Assegurant els fronts El 21 de juliol parteixen les primeres milícies per trencar el cèrcol al que es veu sotmès Madrid. Hi ha diversos milers de persones que vigilen la ciutat i que combaten als "pacos". Uns pocs centenars han partit cap als ports de la serra. Uns altres lluiten a El Pardo contra la guarnició militar revoltada. I el Comitè de Defensa de la CNT del Centre envia una columna per alliberar Alcalá de Henares i Guadalajara i una altra per alliberar Toledo.
En la presa de Guadalajara es van destacant futurs caps de milícies com Feliciano Benito, Teodoro Mora, Isabelo Romero, David Antona, García Pradas o Cipriano Mera. Van uns 200 milicians que alliberen Alcalá el 22 i prenen Guadalajara el 23 de juliol. A càrrec d'aquesta milícia està - nominalment (ja que els milicians en aquest moment no obeeixen a ningú) - el militar republicà Ildefons Puigdendolas i Ponce de León. Parteixen immediatament per la carretera de Saragossa fins que es troben amb una columna republicana dirigida per Francisco Jiménez Orge, que es queda a 80 km del front mentre els milicians intenten arribar el més lluny possible, per la carretera de Saragossa. Jiménez Orge serà acusat de passivitat pels anarquistes. Arriben fins a Torremocha del Campo, no obstant això els nacionals prenen Alcolea del Pinar. En aquest front es quedarien diversos centenars de milicians fins que reben reforços de la guàrdia d'assalt i altres columnes milicianes (ferroviaris i una columna petita del POUM; i després, al setembre, els batallons socialistes Alicante Rojo i Pasionaria i carabiners).
Per a la presa de Toledo s'organitza una columna sobre la base de l'Ateneu Llibertari del Sud, Ateneu Llibertari del Pont de Toledo i l'Ateneu de Delicias. S'ajunten més de mil persones, però no hi ha fusells per més de 600. Així i tot entren a Toledo i entaulen un fort combat que arracona als revoltats en l'Alcàsser de Toledo. En aquests moments després del combat, queden uns 300 milicians armats i un centenar de guàrdies d'assalt. Aviat rebran reforços d'altres milicians socialistes i de paisans de Toledo.
El dia 27, surt una petita columna de 150 milicians a càrrec de Cipriano Mera (que torna de Guadalajara) per alliberar Conca, en poder de la Guàrdia civil. Enganya al governador civil i al comandant de la guàrdia civil, fent-los creure que li espera un nombre molt major de milicians a les portes de la ciutat, amb el que es rendeixen sense combatre. Amb la presa de Conca, el 28, s'enllaça ja amb València i Barcelona. I amb la presa d'Albacete per part de les milícies d'Alacant, Múrcia i Cartagena el dia 25 de juliol, Madrid queda unit també amb aquestes ciutats. El front s'estabilitza.
Les columnes milicianes de la CNT La CNT decideix organitzar als seus milicians, escampats per tots els fronts. Per a això crea dues casernes, un al Cinema Europa i l'altre al Pont de Toledo. Als Ateneus llibertaris s'obren oficines de reclutament. Després, quan el Comitè de Defensa té armes per a una centúria o un batalló, l'arma i l'envia al front. Es formen les milícies en aquesta base: Cada grup de 20 homes nomena un delegat. Cada centúria tria un altre. Els delegats de les centúries, formen el Comitè del Batalló. Els delegats dels batallons, juntament amb els representants del Comitè de Defensa en nom de l'organització confederal, el Comitè Directiu de la columna. Per manar la primera columna que s'organitza, la CNT nomena (en aquests dies poden fer-ho) al tinent coronel Del Rosal. El 27 de juliol surten cap a Somosierra i Paredes de Buitrago. Aniria Teodoro Mora de delegat de la CNT, encara que posteriorment s'afegiria Cipriano Mera.
En el front de Sigüenza, per la seva banda, es reorganitzen les milícies en centúries, al capdavant d'elles queda Feliciano Benito, de la CNT. Ataquen Atienza, que no la prenen. Retrocedeixen cap a Sigüenza que rep un fort atac dels revoltats, encara que els milicians resisteixen.
Es forma una columna amb destinació a Navalmoral de la Mata. Davant les notícies que van arribant d'Extremadura, la CNT del Centre organitza una primera milícia de 200 homes a càrrec d'Isabelo Romero, llavors secretari del Comitè Regional de la CNT del Centre. Es troben amb el comandant Sabio, que mana una columna que protegeix Navalmoral, no obstant això se'ls acaben les municions, i davant la incapacitat del Ministeri de la Guerra per enviar-les, han de retrocedir.