Noe Itō (, Itō Noe; Imajuku, districte d'Itoshima, avui dins de Nishi-ku, a la ciutat de Fukuoka, prefectura de Fukuoka, 21 de gener de 1895-Tòquio, 16 de setembre de 1923) fou una escriptora, feminista i anarquista japonesa morta durant l'incident d'Amakasu, juntament amb la seva parella Sakae Ōsugi i el seu nebot de sis anys, Munekazu Tachibana.

Educació i primers anys de vida Itō va nàixer a l'illa japonesa de Kyūshū, prop de Fukuoka, el 21 de gener de 1895. Als 14 anys, va començar a treballar a l'oficina de correus, i l'any següent es va traslladar a Tòquio per estudiar a l'Institut Femení de Ueno.

A l'estiu del seu cinquè any a Ueno, sota la tutela del seu oncle, va contreure un matrimoni de conveniència amb un home anomenat Fukutaro. Va acceptar casar-se perquè Fukutaro acabava de tornar dels Estats Units, país on ella volia anar. Va confiar a la seva germana que abandonaria el seu marit una vegada fossin als Estats Units. Això mai va passar, doncs van romandre al Japó, i la seva insatisfacció es va aprofundir quan el seu marit no va finançar els seus estudis, com s'havia acordat per al matrimoni.

Activisme polític El març de 1912 Ito es va graduar a l'institut. El 1915 es va unir a la societat Seitō (青鞜社, traducció de l'anglès Bluestocking o dona de la intel·lectualitat britànica), que publicava la revista d'art i cultura feminista Seitō (青鞜), i va treballar allà fins a 1916. En el seu últim any, al lloc d'editora en cap, va introduir temes de debat i rellevància social com l'avortament, la prostitució i la maternitat. També va escriure assajos de crítica social i novel·les. A més va traduir obres d'Emma Goldman (The Tragedy of Woman's Emancipation, etc.).

Després de la graduació, l'amistat que unia l'alumna amb el professor va acabar convertint-se en un romanç, del qual sortirien dos fills, Makoto (nascut el 20 de gener de 1914) i Ryūji (nascut el 10 d'agost de 1915). Van contraure matrimoni a 1915. La seva relació va durar aproximadament quatre anys abans que ella s'enamorés de Sakae Ōsugi. A 1916 començaria la seva relació i marxaria a viure amb ell, on continuaria la seva lluita com a líder del grup feminista.

Mort Enmig del caos que va seguir al Gran terratrèmol de Kantō el 16 de setembre de 1923, segons l'escriptora i activista Harumi Setouchi, Itō, Ōsugi, i el seu nebot de sis anys van ser arrestats, apallissats fins a la mort i llançats a un pou abandonat per un esquadró de policia militar liderat pel tinent Masahiko Amakasu. D'acord amb la informació de l'especialista en literatura Patricia Morley, Itō i Ōsugi van ser escanyats a les seves cel·les. Noe Itō tenia només 28 anys.

L'assassinat d'uns líders anarquistes de semblant renom i d'un nen petit va passar a ser conegut com l'Incident d'Amakasu, i va horroritzar i va sorprendre tot Japó. El director Kijū Yoshida basaria la seva pel·lícula Eros + Massacre (에로스+虐殺) de 1969 en Sakae Ōsugi i els fets ocorreguts el 16 de setembre de 1923.

Referències

Enllaços externs

http://libcom.org/history/noe-ito-1895-1923. https://web.archive.org/web/20050308063126/http://www.coara.or.jp/~itoshima/esetouti.html.

Categoria:Escriptors japonesos en japonès Categoria:Feministes japonesos Categoria:Persones de Fukuoka Categoria:Morts a Tòquio Categoria:Artistes anarquistes Categoria:Anarcofeministes Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Anarquistes asiàtics Categoria:Escriptors japonesos morts al segle XX Categoria:Escriptors japonesos del segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX