miniatura|260x260px|Totes les legislacions estatals d'aquells territoris que conformen els Països Catalans reconeixen les funcions del comitè d'empresa com a òrgan representatiu de tots els treballadors, que ha de vetllar pel compliment de les lleis laborals i dels convenis col·lectius, com també d'assessorament i negociació d'acords —entre d'altres. Un comitè d'empresa és el nom que rep l'òrgan unitari que representa el conjunt dels treballadors en una empresa. Es tracta d'un tipus organització per als drets laborals que rep nom distintius segons cada territori, essent comú de trobar-los constituïts sota les denominacions de comissió d'empresa, comissió interna, consell d'establiment (a Alemanya i a Àustria), consell d'empresa (a Bèlgica), consell dels treballadors (a Grècia), RSU (acrònim de representació sindical unitària, a Itàlia) o comitè social i econòmic (França).
En aquest tipus de comitès, els membres són elegits per sufragi universal per part del conjunt dels treballadors de l'empresa, sovint a partir de llistes que presenta cada organització sindical, però on també poden presentar-se treballadors independents. Els més votats passen a ser membres del comitè i a partir d'aquell moment representen col·legiadament al conjunt de treballadors de l'empresa: per això es considera que els comitès d'empresa són l'òrgan unitari de representació, a diferència de les seccions sindicals que només representen als afiliats de cada organització.
Funcions Les seves funcions i les normes que ho regulen varien considerablement entre països. Segons el país, poden anar des de simples funcions de relació amb l'ocupador i resolució de petits conflictes, fins a funcions representatives o compartides en la negociació col·lectiva, exercici del dret d'informació i consulta, i funcions de participació més o menys àmplia en la presa de les decisions de l'empresa (cogestió i autogestió).
En molts països del món la representació unitària dels treballadors no està regulada i, per tant, el comitè d'empresa és una institució gairebé inexistent. Hi ha països on la representació l'exerceixen directament els sindicats presents a l'empresa i són ells qui eventualment negocien sense intermediaris amb la direcció de l'empresa.
El Comitè d'empresa està integrat per treballadors triats lliurement pels seus companys i companyes de treball. Aquests treballadors solen denominar-se "delegats de personal" (si la plantilla la conforma menys de 50 persones treballadores) o "membres de comitè" (si formen part d'un comitè d'empresa, és a dir, si formen part de la representació d'una plantilla de 50 o més persones treballadores). El comitè d'empresa és un òrgan col·legial que actua de manera mancomunada. Tot i així, per a la majoria d'organitzacions sindicals és essencial poder aconseguir que membres del sindicat siguin elegits al comitè d'empresa, perquè són els qui estan en contacte directe amb els treballadors i tenen accés a una major informació sobre la situació de l'empresa.
Normalment els comitès d'empresa es formen en les empreses que ultrapassen un cert llindar en nombre de treballadors (llindar que varia d'un país a l'altre). En les empreses petites, en canvi, la representació dels treballadors l'exerceix una o poques persones, igualment elegides en votacions, i que solen ser anomenades "delegat de personal" o "delegat dels assalariats".
Originalment els comitès limitaven el seu abast a l'àmbit intern de cada país. Però des de fa 30 anys, i especialment des que el 1994 la Unió Europea va aprovar la Directiva 94/45/CE establint l'obligatorietat del Comitè d'empresa europeu per a les empreses d'àmbit comunitari amb més de 1.000 treballadors, han començat a crear-se'n supranacionalment (ara com ara gairebé exclusivament a Europa). En algunes grans empreses multinacionals, també s'ha creat un Comitè d'empresa Mundial, tot i que a falta d'una regulació internacional molt sovint les relacions laborals en aquestes grans multinacionals de caràcter global es realitzen –si es fa– a partir de les relacions directes entre direcció i sindicats, més habitualment grans federacions internacionals de sindicats (veure sindicalisme internacional).
Funcions dels comitès d'empresa als Països Catalans En tres dels quatre sistemes jurídics presents als Països Catalans (andorrà, espanyol i francès), les legislacions laborals coincideixen a reconèixer unes funcions molt semblants als comitès d'empresa presents a cada un dels respectius territoris. En tots tres casos, les funcions del comitès d'empresa són:
Representar el conjunt dels treballadors de l'empresa. Vetllar pel compliment a l'empresa de la legislació laboral, així com dels acords o convenis col·lectius aplicables, de les normes de seguretat i salut, i de la igualtat de gènere. Actuar, si cal, davant de les administracions o jurisdiccions corresponents. Informar i assessorar els treballadors sobre els seus drets i els seus deures. Convocar l'assemblea dels treballadors de l'empresa. Participar en la negociació d'acords o convenis col·lectius en l'àmbit de l'empresa (a Espanya i a França, però, la iniciativa pot correspondre a les seccions sindicals; i a més, en el cas francès, en molts casos la signatura dels acords queda sotmesa per llei a una ratificació prèvia per part de la majoria dels treballadors, reunits en assemblea). Ser informat obligatòriament per l'empresa sobre determinades matèries, sigui periòdicament o a demanda del comitè (sobre l'absentisme i la sinistralitat a l'empresa, sobre sancions imposades a treballadors per faltes greus, sobre planificació de mesures de prevenció de riscos en seguretat, o sobre formes de contractació). Ser consultat prèviament a la presa de determinades decisions (canvis de jornada, trasllats, plans de formació).
En el cas francès, els comitès, coneguts com a CSE (comitè social i economic), tenen en algunes qüestions una competència més àmplia, donat que els CSE són el resultat d'haver fusionat en un sol organisme representatiu els antics comitès d'empresa (CE) i els comitès d'higiène, seguretat i de les condicions de treball (CHSTC).
Pel que fa al quart sistema jurídic, l'italià, hi ha un acord d'àmbit estatal dels respectius sindicats que, de manera voluntarista, regula el compromís de crear òrgans unitaris de representació, cosa que a la pràctica fa que existeixin a totes les empreses.
Legitimitat i representativitat Un sistema alternatiu al dels comitès d'empresa i les eleccions sindicals ho constitueixen les seccions sindicals i les assemblees de treballadors. A l'estat espanyol aquest és el model que defensa l'històric sindicat CNT que rebutja participar en els comitès d'empresa. A més, a Europa mateix, hi ha grans diferències entre països. Als països nòrdics i anglosaxons les relacions laborals s'entenen des d'un punt de vista de dret privat: els treballadors i els empresaris defensen els seus respectius interessos i són lliures de pactar acords o no; des d'aquest punt de vista, es considera que els sindicats (en representació dels seus afiliats) són els únics que estan legitimats per a dialogar o pactar amb l'empresa. En tots aquests països o no existeix cap òrgan unitari de representació, com són els comitès d'empresa, o si existeix és gràcies al pacte establert lliurement pels sindicats però sense que hi hagi cap llei que hi obligui. En la resta de països europeus, cadascú amb les seves particularitats, sí que existeix aquesta forma institucionalitzada de la representació dels treballadors que són els comitès d'empresa, compostos per membres de diferents sindicats o treballadors independents en proporció als resultats obtinguts en les eleccions periòdiques. Els estats de la Unió Europea on existeixen (sota denominacions diferents) els comitès d'empresa a partir d'una obligació legal són Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Holanda, Luxemburg i Portugal. També a Andorra, tot i no ser membre de la Unió Europea. A Irlanda i al Regne Unit, en canvi, la representativitat recau únicament en les seccions sindicals. I a Finlàndia i Suècia, on la llei tampoc es refereix per a res a l'existència d'aquests òrgans, els sindicats han negociat en alguns casos, a l'àmbit d'empresa, la creació d'algun òrgan relativament semblant però sempre amb la preponderància del sindicat.
I si bé la Unió Europea ha elaborat una Directiva obligant a la creació de comitès d'empresa europeus, aquesta obligació només afecta a les empreses transnacionals d'àmbit comunitari.
D'altra banda, en alguns països, com és el cas d'Espanya, la llei estableix que els resultats electorals aconseguits per cada organització sindical en el conjunt dels comitès d'empresa de l'estat serveixen per a mesurar la representativitat sindical de cada organització: els sindicats que obtenen millors resultats obtenen la consideració de "sindicats més representatius", cosa que els permet de disposar de prerrogatives suplementàries com la de poder negociar i signar els convenis col·lectius.Art. 6 i 7 de la LOLS, Llei orgànica de llibertat sindical. Per obtenir aquesta distinció, els sindicats han d'obtenir més del 10% dels representants en l'àmbit espanyol, o més del 15% en l'àmbit autonòmic. A França també és així des de la reforma legal del 2008, ja que abans aquesta condició de "sindicats més representatius" era concedida per llei, independentment dels resultats electorals.Llei 50-205, 11/02/1950. Substituïda per les notes disposicions de la Llei 2008-789 de renovació de la democràcia social i reforma del temps de treball (publicada al JORF 21/08/2008)Loi n° 2008-789 du 20 août 2008 portant rénovation de la démocratie sociale et réforme du temps de travail (JORF du 21 août 2008).
Òrgans anàlegs en les Administracions públiques En el cas de les diferents administracions públiques, només els treballadors subjectes a dret laboral poden triar a membres de Comitè d'empresa. Per al personal funcionari o estatutari l'òrgan col·legiat de representació equivalent es denomina a vegades per les lleis Junta de Personal, presentant aquests òrgans una menor ràtio representant-representat (menys membres per treballador que els comitès d'empresa).
Regulacions estatals Espanya En la legislació espanyola el Comitè d'empresa està regulat en els articles 63 i següents de l'Estatut dels Treballadors, com un dels tres òrgans col·legiats representatius dels treballadors a l'efecte de relacions laborals.
El comitè d'empresa és escollit per sufragi lliure i secret entre tots els treballadors d'una empresa o centre de treball, ja siguin aquests fixos o interins i sigui el que sigui el percentatge de jornada pel qual estan contractats per l'empresa. Els comitès s'elegeixen en les empreses de 50 treballadors o més; en les més petites s'elegeixen els delegats de personal però no formen cap comitè. El mandat dels membres del comitè és de 4 anys, sense límits d'elegibilitat successiva, i poden ser revocats per la majoria de treballadors de l'empresa reunits en assemblea. En cas d'una vacant, passa a ocupar el lloc el següent candidat amb vots a la llista de les darreres eleccions.
Per concórrer a les eleccions sindicals a Espanya és necessari fer-ho en representació d'un sindicat legalment constituït o avalat com a independent per un percentatge de signatures d'entre el total de treballadors de l'empresa o centre de treball.