La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. Va ser organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que «el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya». Totes les cròniques i totes les editorials dels diaris catalans de l'endemà van explicar de manera diàfana que la manifestació va ser inequívocament independentista.
Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària. L'afluència de participants en la marxa va ser massiva, ja que les estimacions d'assistència fluctuen entre 1,5 milions segons la Guàrdia UrbanaEl independentismo catalán logra una histórica exhibición de fuerza El País, 11 SEP 2012 - 23:26 CET Golejada independentista. Una marea humana exigeix un Estat propi per a Catalunya en la manifestació més gran de la història. El clam ciutadà desborda les previsions i deixa el pacte fiscal en una proposta de mínims El Periódico, Dimecres, 12 de setembre del 2012 - 11:34h «Une marée humaine catalane crie "Independencia" face à la crise» , Libération, 11 setembre 2012 à 22:52 i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l'acte. Amb tot, més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya va rebaixar aquest nombre a 600.000 persones. Les dues altres manifestacions més multitudinàries de la història recent de Catalunya van ésser la manifestació per l'Estatut de 1977 (1,2 milions de persones) i la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» de 2010 (1,1 segons la Guàrdia Urbana i 1,5 milions segons els organitzadors). L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va asseverar que la visió aèria mostrava una assistència d'aproximadament el doble de persones que en la manifestació del 10 de juliol.
Context polític i social Antecedents
miniatura|La capçalera de la Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» del 10 de juliol de 2010 a la confluència de Passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 va ésser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 i és vigent des del 9 d'agost d'aquell any. Al cap de pocs mesos més de 50 diputats del Partit Popular, el defensor del poble i els governs de cinc Comunitats Autònomes van presentar diversos recursos en contra davant el Tribunal Constitucional. El 28 de juny de 2010, el Tribunal va dictar sentència per majories variables, i va publicar el cos de la sentència el 9 de juliol, un dia abans de la manifestació, deixant clara la «ineficàcia jurídica» del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya). Tot i això, el veredicte va mantenir la definició de Catalunya com a nació i va declarar 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més. Com a més destacat establia que el català no és la llengua preferent de l'Administració ni tampoc la del sistema educatiu; deia que de nació només n'hi ha una i és «la Nació espanyola»; va desballestar bona part dels articles sobre el poder judicial català amb el Consell de Justícia de Catalunya al capdavant i va repetir 14 vegades la «indissoluble unitat de la Nació espanyola».
Com a resposta, el 10 de juliol de 2010 Òmnium Cultural va organitzar la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» (també anomenada del 10-J) en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut de Catalunya, Va ser la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya. Va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural, sent un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur. miniatura|Inici de la Marxa per la Independència que va organitzar l'Assemblea Nacional Catalana a Lleida el juny de 2012 i que va cloure amb la manifestació de Barcelona l'onze de setembre.
L'endemà de la manifestació el Govern espanyol va considerar que aquesta no tindria cap efecte sobre la sentència del Tribunal Constitucional, i també va declarar que la manifestació no suposava cap «punt d'inflexió» en les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, cosa que havien afirmat els líders dels partits polítics catalanistes el dia de la concentració.
Canvis de govern Diversos analistes consideren la manifestació del 10 de juliol com un punt d'inflexió en les relacions entre Catalunya i Espanya. Mesos després de la multitudinària manifestació, el 28 de novembre de 2010 es van celebrar eleccions al Govern de la Generalitat i Artur Mas, de Convergència i Unió, va ser elegit president.
L'any següent es van celebrar eleccions generals a l'Estat espanyol, en les quals el Partit Popular va obtenir majoria absoluta, amb 187 escons dels 350 de la cambra. El seu candidat, Mariano Rajoy, va ésser investit president de la X Legislatura.
Resposta ciutadana miniatura|esquerra|En verd, els municipis on va guanyar el «Sí» a les consultes sobre la independència de Catalunya, celebrades entre 2009 i 2011. 140px|miniatura|Territori adherit a l'Associació de Municipis per la Independència dia 29 d'agost de 2012 140px|miniatura|A dia 2 de febrer de 2013 140px|miniatura|A dia 29 de gener de 2016 Entre el 13 de setembre de 2009 i l'abril de 2011 es van celebrar diverses consultes sobre la independència de Catalunya arreu del principat, amb uns resultats molt favorables al «Sí».
Durant els anys 2011 i 2012 van sorgir diverses iniciatives ciutadanes en resposta a les agressions o incompliments de l'Estat espanyol. En va ser un exemple la campanya No vull pagar, contra els peatges amortitzats als territoris de parla catalana. Va començar a principis d'abril de 2012 a Catalunya, i un mes després es va estendre al País Valencià i a les Illes Balears (túnel de Sóller). Un altre col·lectiu va denunciar el dèficit fiscal català amb la campanya Diem prou.Campanya Diem Prou
En l'àmbit institucional, diversos ajuntaments de Catalunya van crear l'Associació de Municipis per la Independència, una organització constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.
El 10 de març de 2012 va tenir lloc l'assemblea constituent de l'Assemblea Nacional Catalana, al Palau Sant Jordi de Barcelona aprovant-se els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència. Es va tractar d'una organització popular, unitària, plural i democràtica amb l'objectiu de recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. La Marxa va finalitzar el dia 11 de setembre amb la gran manifestació a Barcelona sota el lema de «Catalunya, nou estat d'Europa», després d'haver realitzat actes festius, simbòlics i reivindicatius arreu del país.
Suport social a la independència
Pel que fa a l'evolució de l'independentisme català es poden comparar els resultats d'una enquesta del CIS feta el 1996, on es preguntava «Personalmente, ¿estaría Vd. a favor o en contra de que Cataluña fuera independiente?» (en català: Personalment, estaríeu a favor o en contra que Catalunya fos independent?) amb les enquestes dutes a terme durant el 2011 i 2012 on es mostra l'evolució sobre la intenció de vot en un hipotètic futur referèndum per la independència de Catalunya:
+ Centres d'estudis Instititució Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%) Centre d'Investigacions Sociològiques 1996 33,6 53,5 10,8 2,2 Institut de Ciències Polítiques i Socials 2011 41,4 22,9 25,5 1,0 8,3 0,9 Centre d'Estudis d'Opinió Març 2012 44,6 24,7 24,2 1,0 4,6 0,9 Centre d'Estudis d'Opinió Juny 2012 51,1 21,1 21,1 1,0 4,7 1,1
+ Mitjans de comunicació Mitjà Data Sí (%) No (%) Altres respostes (%) El Periódico Gener 2012 53,6 32,0 - Diari Ara Juliol 2012 50,4 23,8 25,7 La Vanguardia Setembre 2012 54,8 33,5 10,16
Prèvia de la manifestació Espot A finals d'agost es va gravar a Verges un vídeo promocional de la manifestació dirigit per Lluís Danés en el qual disset personalitats reciten un fragment del poema XXXVIII de La pell de brau de Salvador Espriu. El llançament de l'espot, titulat Els homes no poden ser si no són lliures, va ésser l'1 de setembre a Arenys de Mar.
Al vídeo hi apareixen els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach; l'expresident d'ERC Jordi Carbonell; els periodistes Jordi Basté i Rita Marzoa; el cantautor Lluís Llach; la presidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals; els filòsofs Josep Maria Terricabras i Xavier Rubert de Ventós; les actrius Montserrat Carulla, Sílvia Bel i Txe Arana; el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet; els directors Oriol Broggi i Joel Joan; els músics Gerard Quintana i Joan Reig; el catedràtic Ferran Requejo; i la presidenta de l'ANC Carme Forcadell. Cadascú va recitar un fragment de l'obra La pell de brau, del poeta Salvador Espriu. El vídeo es va enregistrar a la localitat de Verges, i totes les personalitats hi van col·laborar desinteressadament. Era prevista també la participació de l'expresident de Catalunya Pasqual Maragall, però finalment la declinà.
Polèmiques El 29 d'agost de 2012 el Govern de Catalunya va sol·licitar accedir al fons de liquiditat espanyol per poder fer front als venciments del deute, tot advertint Mariano Rajoy que no acceptaria «condicions polítiques» a canvi.El rescat: 5.023 milions Davant d'aquests fets, diversos polítics espanyols van fer declaracions polèmiques al respecte. Un exemple va ser el president de La Rioja, Pedro Sanz, que va dir que «s'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades».«El president de La Rioja: "S'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades"» , 324.cat, 31/08/2012. Al seu torn la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va dir que «Catalunya rep més diners que Madrid»,Esperanza Aguirre critica que Catalunya rebi més diners que la Comunitat de Madrid 324.cat, 31/08/2012 i el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, va dir que «avui paga Galícia i Catalunya demana».«Ribeira Feijóo: "Avui paga Galícia i Catalunya demana"» , 324.cat, 29/08/2012. El 30 d'agost, José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, va admetre que «en el cas hipotètic d'una secessió» de Catalunya «la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional». L'1 de setembre Albert Rivera, líder de Ciutadans - Partit de la Ciutadania, va demanar la dimissió dels alcaldes de Girona i Figueres pel seu «pensament separatista», argumentant «el cost total de diner públic de propaganda, divulgació i finançament dels trens que han posat en marxa els ajuntaments de Girona i Figueres per acudir a la manifestació separatista del pròxim 11 de setembre». També van lamentar que «els impostos dels ciutadans es destinin a realitzar actes que l'únic que promouen és trencar la cohesió social, dinamitar el marc constitucional i crear confrontació». El 2 de setembre ciutadans d'arreu de Catalunya van canviar el nom de diverses places d'Espanya per places de la Independència. L'acte es va realitzar a quaranta municipis com ara Mataró, Torroella de Montgrí, Igualada, Roda de Ter o Tàrrega.