La lliga dels laconis lliuresSegons el Diccionari Grec-Català. o eleuterolaconis (en ) fou una unió de poblacions del Peloponnès creada pels romans amb les ciutats lacònies aliades i alliberades del domini d'Esparta al .
El darrer tirà d'Esparta, Nabis, es va veure obligat per Tit Quinti Flaminí a lliurar Gitíon i altres ciutats de la costa que havien ajudat als romans, i que van ser alliberades del poder lacedemoni i posades sota protecció de la Lliga Aquea l'any 195 aC. Anys després, el , els romans van conquerir Grècia, i Esparta va ser incorporada a la sobirania romana com la resta d'estats grecs. Les ciutats dels laconis lliures romangueren independents d'Esparta i formaren una lliga (koinon).
Els laconis lliures governaven individualment les ciutats com a aliats de Roma, i les ciutats estaven confederades entre elles pels afers comuns. El cap de la lliga rebia el nom de strategós, auxiliat per un intendent (ταμίας). El , hi pertanyien 18 ciutats, però anteriorment havien estat 24, de manera que n'hi havia sis que havien tornat a caure sota el domini espartà (supeditat, naturalment, al poder romà). Aquestes ciutats eren Gerènia, Leuctra, Tàlames, Ètil, Pírric, Cenèpolis, Teutrone, Las, Gitíon, Ègies, Àcries, Asopos, Boees, Epidaure Limera, Zàrax, Pràsies, Gerontres i Màrios., Descripció de Grècia, III, 21.7.
Referències
Categoria:Geografia del Peloponès Categoria:Història del Peloponès Categoria:Lligues de l'antiga Grècia