El College of Arms o Herald's College (Col·legi d'Armes o Col·legi d'Heralds) és una empresa reial consistent en oficials d'armes professionals, amb jurisdicció sobre Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i alguns reialmes de la Commonwealth. Els heralds són nomenats pel sobirà britànic, i reben autoritat per actuar en nom seu en qüestions d'heràldica, la concessió de nous escuts d'armes, recerques genealògiques i la verificació de llinatges. Com a part de la Cort Reial del Regne Unit, el Col·legi s'autofinança, sense rebre finançament públic.
Fundat el 1484 mitjançant un decret reial pel rei Ricard III, el Col·legi és una de les poques autoritats heràldiques oficials que queden a Europa. Al Regne Unit, a més existeix la Cort de Lord Lyon a Escòcia. El Col·legi té la seu a la City de Londres des de la seva fundació, situant-se actualment a Queen Victoria Street des de 1555. El College of Arms també és consultat durant la planificació de certes cerimònies, com les coronacions, funerals d'estat, el Servei de la Lligacama anual i l'Obertura Estatal del Parlament. Heralds del Col·legi acompanyen el Sobirà durant aquestes ocasions.
El College està format per 13 oficials o heralds: Tres reis d'armes (kings of arms), sis heralds d'armes (heralds of arms) i quatre porsavants d'armes (pursuivants of arms). A més hi ha set oficials extraordinaris, que participen en les cerimònies però que no formen part del Col·legi. És presidit pel comte mariscal, un càrrec hereditari ostentat pel Duc de Norfolk, actualment Edward Fitzalan-Howard, 18è Duc de Norfolk.
Història Fundació miniatura|Dibuix del Rei Ricard III, fundador del College of Arms, la seva esposa la Reina Anna Neville i el seu fill el Príncep Edward, Príncep de Gal·les, amb les seves crestes heràldiques i escuts del Pergamí Rous. Un rotlle d'escuts pintat per entre 1483-1485 pel Comte de Warwick. L'interès en l'heràldica del Rei Ricard III queda indicat per la seva possessió de dos importants Llistes d'Armes. Mentre que encara era Duc de Gloucester i Condestable d'Anglaterra del seu germà Eduard IV des de 1469, des de la segona posició supervisà els heralds i va fer plans per la reforma de la seva organització. Poc després del seu ascens al tron nomena a Sir John Howard com a Duc de Norfolk i comte mariscal d'Anglaterra, sent el primer Howard nomenat per a ambdós càrrecs.
Durant el primer any del seu regnat, els heralds reials van ser incorporats sota un decret reial de data 2 de març de 1484, sota el nom llatí de "Le Garter regis armorum Anglicorum, regis armorum partium Australium, regis armorum partium Borealium, regis armorum Wallæ et heraldorum, prosecutorum, sive pursevandorum armorum." (el rei d'armes de la lligacama d'Anglaterra, el rei d'armes de les parts meridionals, el rei d'armes de les parts septentrionals, el rei d'armes de les parts de Gal·les, i tots els altres heralds i porsavant d'Armes)). La carta segueix afirmant que els heralds "de moment, seran perpètuament un cos corporatiu de fet i nom, i preservaran una successió sense que es trenqui". Aquesta carta, titulada "Literæ de incorporatione heraldorum" actualment es conserva al Museu Britànic.
Existeixen proves que abans d'aquesta carta, els heralds reials ja estaven formats com una corporació cap al 1420. Això no obstant, la carta és el document més antic on se cita un cos corporatiu d'heralds. La carta descriu la constitució dels oficials, la seva jerarquia, els privilegis que tenen i la seva jurisdicció sobre tots els afers relatius a l'heràldica al Regne d'Anglaterra.
El Rei donà al Col·legi el poder per tenir i emprar un únic segell d'autoritat, i també els instruí perquè trobessin una capella per celebrar la missa diària per a ell, per a la Reina i pel seu hereu, el Príncep Eduard. També es garantí al Col·legi una casa anomenada Coldharbour (antigament Poulteney's Inn), a Thames Street, a la parròquia d'Al-Hallows-the-Less, on guardar els records i donar allotjament als heralds. La casa, construïda per Sir John de Pulteney, quatre vegades Lord Batlle de Londres, es deia que era una de les més grans de la City de Londres.
Denigració i magnificència miniatura|upright|El Llibre del Príncep Artur, on apareixen diverses armes fetes per a Artur, Príncep de Gal·les vers el 1520, on s'aprecia la professió de lleons a l'heràldica anglesa. La derrota i la mort de Ricard III a la batalla del Camp de Bosworth va ser un doble cop pels heralds: per un costat havien perdut el seu patró, el Rei; i per l'altre, el seu benefactor, el Comte Mariscal, que també va morir. El victoriós Enric Tudor va ser coronat rei Enric VII poc després de la batalla. El primer Parlament d'Enric el 1485 aprovà la Llei de represa (Act of Resumption), en la qual es van cancel·lar grans parcel·les de poder de la Corona que els seus dos predecessors havien lliurat als seus seguidors. Fins a quin punt aquesta llei afectà l'estatus del capítol del Col·legi és debatut; però de facto facilità la recuperació de Coldharbour a la corona. Llavors Enric lliurà la casa a la seva mare, Lady Margaret Beaufort, perpètuament. Això es degué a causa que se suposà que la casa havia mostrat fidelitat personalment a John Writhe, el Rei d'Armes de la Lligacama, i no als heralds com a corporació. Com a resultat, els heralds van quedar destituïts i molts dels seus registres i llibres van perdre's. Malgrat aquest maltractament per part del Rei, la posició dels heralds a la cort reial continuà i van ser reclamats pel Rei per assistir-lo.
Durant el regnat d'Enric VIII el Col·legi va estar: "com en cap moment des de la seva constitució, ni en major estimació, ni en major ús que durant aquest regnat." A Enric VIII li encantava la pompa i la magnificència, i això donà als heralds l'absoluta plenitud d'oportunitats per exercir el seu paper a la cort. A més, s'esperava que regularment els membres del Col·legi fossin enviats a les corts estrangeres en missions diverses, fos per declarar la guerra, per acompanyar exèrcits, convocar guarnicions o lliurar missatges a potentats estrangers i generals. Durant la magnífica trobada amb Francesc I de França al Camp de la Tela d'Or el 1520, Enric VIII portà amb ell 18 oficials d'armes, probablement tots els que tenia, per regular els diversos torneigs i cerimònies que se celebraren. miniatura|esquerra|Oficials del Col·legi d'Armes desfilant en processó cap al Torneig de Westminster, celebrat durant el regnat d'Enric VIII al 1511. Els porsavants de l'esquerra s'identifiquen pels seus tabards, mentre que la figura central, amb barret negre, probablement és el Rei d'Armes de la Lligacama, Sir Thomas Wriothesley. Malgrat tot, les peticions del Col·legi al Rei i al Duc de Suffolk el 1524 i el 1533 pel retorn de la seva casa capitular van ser denegades, i els heralds van haver de celebrar els capítols en qualsevol palau de la cort on es trobessin en aquell moment. Fins i tot van trobar-se en altres cases, en diversos gremis i fins i tot a un hospital. Però l'hàbit d'Enric VIII d'elevar les dames de la situació a reines, i en concedir-les augments heràldics, que s'estenia a les seves famílies respectives, va considerar-se perjudicial per a la ciència de l'heràldica. L'heraldista comentà el 1863 que "'les armes de la Reina Anna Bolena són les primeres on s'exemplifica l'ús, introduït per Enric VIII, de donar a les seves consorts un "augment" de les seves armes parentals. És un exemple notable de la degeneració de l'heràldica sota el segon sobirà Tudor"
Va ser també durant el seu regnat, el 1530, que Enric VIII conferí al Col·legi un dels deures més importants durant gairebé un segle, la visitació heràldica. Els Reis d'Armes provincials van ser autoritzats mitjançant un decret reial a entrar en totes les cases i esglésies i van rebre autoritat per desfigurar i destruir totes les armes il·legals usades per un cavaller, escuder o senyor. Cap a l'època de la dissolució dels monestirs aquest deure va ser més necessari, car els monestirs prèviament havien estat un dipòsit dels registres genealògics locals. Des de llavors, tots els registres genealògics i la tasca de continuar-los va ser missió del Col·legi. Aquestes visites eren un afer seriós, i diverses persones van ser acusades i van haver de fer front a serioses multes per violar la llei d'armes. Centenars d'aquestes visites van ser realitzades durant el , sent la darrera d'elles el 1686.
Reincorporació miniatura|upright|Rotlle de concessió d'armes durant el període Tudor, de Sir Thomas Wriothesley, c 1528 El Col·legi trobà un patronatge sota Maria I, tot i que va ser incòmode per ambdós costats, després que els heralds haguessin proclamat inicialment el dret al tron de la seva rival, Lady Jane Grey. Quan el rei Eduard VI va morir el 6 de juliol de 1553, Lady Jane Grey va ser proclamada reina quatre dies després, primer a Cheapside i després a Fleet Street per dos heralds, amb trompeters tocant al seu davant. Però quan el suport popular s'inclinà cap al costat de Mary, el Lord Batlle de Londres i els seus consellers, acompanyats pel Rei d'Armes de la Lligacama, dos heralds més i quatre trompeters, tornaren a Cheapside per proclamar l'ascensió de Maria al tron com a legítima. L'excusa del Col·legi va ser que s'havien vist obligats a fer-ho pel Duc de Northumberland (el sogre de Lady Jane, que posteriorment seria executat), una excusa de Maria acceptà.
La reina i el seu marit (i co-sobirà) Felip II de Castella van donar al Col·legi una nova casa anomenada, sota una nova carta, de data 18 de juliol de 1555 al Palau de Hampton Court. La casa va ser construïda per Thomas Stanley, 1r Comte de Derby, qui es casà amb Lady Margaret Beaufort el 1482 i va ser nomenat primer comte de Derby el 1485. La casa va ser construïda el 1503 i lliurada a la Corona pel tercer comte el 1552/53 a canvi d'algunes terres. En la carta constatava que la casa "havia de permetre [al Col·legi] reunir-se, consultar i prendre acords entre ells, pel bé de les seves facultats, i que els registres i llibres haurien d'estar dipositats el més segur i de la manera més convenient possible." El Capítol també reincorporà els 3 reis d'armes, els sis heralds i tots els altres heralds i perseverants i els seus successors, en una corporació amb successió perpètua. Es gravà un nou segell d'autoritat amb l'escut d'armes del Col·legi. El 16 de maig de 1565 s'emprà el nom de "la Casa de l'Ofici d'Armes", posteriorment, el maig de 1566, el de "la nostre Col·legiata d'Armes", i el gener de 1567, "la nostra Casa del Col·legi de l'ofici d'armes".
Derby Place estava situat a la parròquia de Sant Benet i Sant Pere, al sud de la catedral de Sant Pau, aproximadament al mateix lloc on actualment es troba. Hi ha registres d'heralds portant a terme modificacions de l'estructura de Derby Place durant els anys. Malgrat això han quedat poques descripcions del lloc, llevat que els edificis formaven 3 costats d'un quadrat, entrant per una porta amb un rascle al costat oest. Al costat sud, prop d'on ara està Queen Victoria Steet, hi havia una gran sala al final del costat oest. La declaració d'impostos de 1663 de Derby Place, descoberta el 2009 als Arxius Nacionals a Kew, mostrà que l'edifici tenia 32 cambres, que eren tant el lloc de treball com la llar dels 11 oficials d'armes. miniatura|esquerra|upright|Fita heràldica del Col·legi i dels seus Reis d'Armes, del rotlle pintat per Thomas Lant cap al 1595. Descriu les armes de la Lligacama, Clarenceux, Norroy i Ulster. El càrrec addicional al primer quart dels dos primers escuts no apareixeria posteriorment.