La lleterola verda,Termcat Masclans, F., 1975. Els noms catalans dels bolets (ordre dels agaricals). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. lleterola llenegosa d'avellaner o lactari de llet roent (Lactarius pyrogalus) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies, no comestible per ser molt picant.
Etimologia El seu nom específic prové de les arrels gregues pyro (foc) i gala (llet).Liddell, Henry George i Robert Scott, 1980. A Greek-English Lexicon (Abridged Edition). La Gran Bretanya: Oxford University Press.
Descripció El barret fa de 5 a 10 cm de diàmetre, és aplanat i presenta una depressió central que es fa més evident en envellir. La superfície és una mica lluent i de color de bru grisenc a bru ataronjat amb tonalitats ocràcies, i, a vegades, és lleugerament zonada. Les làmines arriben fins a la cama (subdecurrents), són poc denses i de color crema ocraci fosc amb reflexos ataronjats, tonalitat molt semblant a la del barret. L'aresta és sencera i del mateix color. La cama, de color més pàl·lid que la resta del bolet, és cilíndrica o afuada, mesura 3-7 x 1-2 cm, de bon principi és massissa i després amb cavitats al seu interior (cavernosa). La seua superfície és seca. La carn és de color crema clar, poc compacta i una mica tova, i, en ser ferida, exsuda un làtex molt abundant que, si bé inicialment és blanc, de seguida es torna crema en assecar-se. Fa una olor lleugerament afruitada i el seu sabor és molt picant. El color de l'esporada és força semblant al de les làmines, de color ocraci pàl·lid. Les espores són el·lipsoidals, sense porus germinatiu, estan ornamentades amb berrugues amiloides i tenen una mida de 7-8,5 x 5-6 micròmetres.El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Espècies i famílies (II). Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. . Pàg. 179-180.Phillips, Roger, 1981. Mushrooms and Other Fungi of Great Britain and Europe. Londres: Pan Books. p. 85. Roody, William C., 2003. Mushrooms of West Virginia and the Central Appalachians. Kentucky: University Press of Kentucky. p. 100. . Pegler, David N., 1983. Mushrooms and Toadstools. Londres: Mitchell Beazley Publishing. p. 78. AsturNatura
Hàbitat i distribució geogràfica És un bolet comú que apareix entre el maig i l'octubre a les avellanoses (Corylus avellana) situades entre 100 i 1.500 m d'altitud a Euràsia i Nord-amèrica.GBIF Jordan, Michael, 2004. The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe. Londres: Frances Lincoln. p. 306. . Sterry, Paul, 1997. Complete British Wildlife. HarperCollins. p. 352. Rogers Mushrooms
Comestibilitat No és comestible car el seu làtex picant provoca una coentor considerable a tota la boca que pot perdurar força temps en qui l'ha tastat o consumit.
Risc de confusió amb altres espècies El fet que només es troba sota avellaners i el seu sabor molt picant, juntament amb la particularitat que el seu làtex es torna de color crema en assecar-se, permeten una ràpida identificació d'aquesta espècie. Tot i així, es pot confondre amb Lactarius mairei, un bolet també de làtex molt picant, que se'n separa perquè té el marge del barret barbut i les làmines més pàl·lides. A primer cop d'ull es pot confondre amb altres Lactarius comestibles, com els rovellons, els quals se'n separen perquè exsuden un làtex vermellós o ataronjat i no tenen el sabor coent. Lactarius piperatus també és coent, però se'n diferencia clarament pel color blanc del basidioma.
Referències
Bibliografia Basso, Maria Teresa, 1999. Fungi Europaei. Vol. 7: Lactarius Persoon (en italià), 117. . Marcel Bon, 1988. Pareys Buch der Pilze. Paul Parey, Hamburg i Berlín. . David N. Pegler, 1983. Pilze. Hallwag, Berna i Stuttgart. .
Enllaços externs
Mushroom Observer
Categoria:Lactaris Categoria:Lleteroles Categoria:Bolets no comestibles